El president del Govern, Pedro Sánchez, ha defensat amb contundència la necessitat d'una inversió més gran en matèria de defensa a nivell europeu davant la bel·ligerància de Rússia i per potenciar la capacitat de dissuasió i situar la indústria del sector al nivell que correspondria a la economia europea.
Davant el Ple del Congrés dels Diputats, Sánchez ha lamentat una vegada més que la indústria europea de seguretat i defensa ha estat "desatesa durant massa temps", cosa que ha provocat un dèficit d'inversió de 56.000 milions d'euros.
"Tenim menys capacitats, patim vulnerabilitats digitals que s'exacerben com a conseqüència de l'auge de la intel·ligència artificial, serioses mancances en indústria de defensa, tot i que l'economia europea és set vegades més gran que l'economia russa", ha il·lustrat.
Per això, ha reivindicat que la UE necessita "comptar amb les mateixes cartes que tenen altres potències, encara que només sigui per no haver de fer-les servir". "Necessitem reforçar la nostra capacitat de dissuasió no per ser temuts, no per arrossegar el món a cap carrera armamentística sinó per ser respectats, per poder protegir aquest gran projecte de pau, democràcia i llibertat que és Europa", ha subratllat.
Espanya ha d'augmentar la inversió
Espanya, ha puntualitzat el president del Govern, hi vol jugar "el paper que li correspon com a quarta economia d'Europa" i amb el quart exèrcit més gran.
"Hem de continuar augmentant la nostra inversió, millorar la coordinació de les nostres forces armades amb els dels Estats membres i donar suport a les iniciatives de la Comissió Europea", ha assenyalat, si bé ha deixat clar que al mateix temps el Govern seguirà apostant "per la diplomàcia i la pau".
Així les coses, ha justificat el seu suport a totes les mesures que s'han adoptat a nivell europeu per donar suport a Ucraïna i ha assegurat als espanyols que "l'objectiu no és escalar el conflicte, ni tampoc convertir l'economia europea en una economia de guerra”.
"Del que es tracta, és d'aprofitar l'impuls actual que requereixen l'assistència a Ucraïna i també els nostres compromisos amb l'OTAN per modernitzar la indústria i reforçar les nostres capacitats de defensa", ha assenyalat, incidint que cal fer-ho "de manera coordinada, també intel·ligent, apostant per la reindustrialització i la innovació, la millora del capital humà, el desenvolupament de noves tecnologies que serveixin per millorar la vida de la gent”.
La bel·ligerància de Rússia continuarà creixent
El president del Govern ha incidit que encara que el president rus, Vladimir Putin, "no ha guanyat la guerra, tampoc l'ha perdut I hi ha raons de pes per creure que si no augmentem el nostre suport a Ucraïna el front ucraïnès podria retrocedir posicions aquesta primavera ".
Així mateix, ha advertit que "la bel·ligerància russa anirà in crescendo, amb més ciberatacs a les nostres infraestructures crítiques, amb més campanyes de desinformació per polaritzar les nostres democràcies, amb més intents de desestabilització a Moldàvia, als Balcans occidentals, a Geòrgia, a Líbia i al Sahel".
Tot i això, ha reivindicat que cal "defugir l'escalada verbal", descartant parlar de "terceres guerres mundials, ni fer d'Europa una economia de guerra, ni soldats sobre el terreny". "Aquest tipus de retòrica és fal·laç ia més contraproduent perquè infon una por inútil en els nostres ciutadans i perquè dóna per fet una escalada bèl·lica que sens dubte és indesitjable ia més és evitable", ha sostingut.
Per això, tot i reconèixer que "la situació és delicada", ha defensat que "Europa, Espanya i el món ja es van enfrontar a situacions més tenses en el passat i van aconseguir esquivar el desastre" i s'ha mostrat "convençut que amb voluntat , amb proporcionalitat i amb bona feina podem aconseguir-ho de nou".
Sánchez no trencarà relacions amb Israel i aposta per reconèixer l'Estat Palestí
El president del Govern, Pedro Sánchez, no ha sentit les peticions que diversos dels seus socis li han fet perquè vagi més enllà amb Israel, plantejant fins i tot trencar relacions diplomàtiques, reivindicant la postura mantinguda fins ara i assegurant que Espanya ja està "preparada" per reconèixer Palestina.
Durant el debat al Ple del Congrés dels Diputats per parlar de l'últim Consell Europeu i el Marroc, Sánchez s'ha reafirmat en les seves crítiques a Israel, assegurant que la seva resposta és "absolutament desproporcionada", però també ha reclamat l'alliberament "urgent" de els ostatges en mans de Hamàs i ha tornat a condemnar l'atac terrorista perpetrat el 7 d'octubre.
Alhora, ha insistit en la necessitat de reconèixer Palestina "perquè és just, perquè així ho demana la majoria social, perquè a més va en l'interès geopolític d'Europa i perquè la comunitat internacional no podrà ajudar l'Estat palestí si no reconeix la seva existència "a més de ser una qüestió al marge d'ideologies".
"Espanya està preparada per reconèixer l'Estat palestí", ha recalcat en la seva intervenció inicial, si bé no ha donat cap pista de si això passarà de manera imminent, després que diversos dels portaveus dels seus socis parlamentaris, com Podemos o Bildu, hagin reclamat que es faci "matí mateix" o es posi "una data".
El president tampoc no ha respost a les peticions que faci més per respondre a la situació que es viu a Gaza. Així, el portaveu de Sumar, Íñigo Errejón, ha defensat que "a Gaza el que està passant és un genocidi i, davant d'aquest genocidi, cal un embargament total d'armes, de compra i de venda d'armes i cal trencar les relacions comercials".
PP i PNB no creuen que es donin les condicions per reconèixer Palestina
Per part seva, tant el PP com el PNB han mostrat els seus dubtes sobre el reconeixement de Palestina. Així, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha dit que el seu partit no qüestiona el reconeixement, atès que recolza la solució de dos Estats que recull el seu propi programa electoral, però no creu que es reuneixin les condicions.
Feijóo ha sostingut que “el com i el quan és clau per contribuir a una solució permanent” al conflicte. "El reconeixement ha de ser realitzat com a resultat d'un procés negociador i ha de comptar amb prou massa crítica de més països amb pes", ha afegit, després que Sánchez hagi ressaltat que Irlanda, Malta i Eslovènia estan disposades a fer el pas al costat d'Espanya.
Feijóo li ha advertit que "el reconeixement d'un Estat sense que es donin les condicions perquè sigui viable pot perjudicar els palestins". "Vostè ho sap, però està encegat amb aquestes ànsies de protagonisme", li ha retret, després de reclamar-li que no es deixi portar per la "supèrbia" de creure que ell només pot resoldre un conflicte de 80 anys.
En línia semblant s'ha pronunciat també el portaveu del PNB, Aitor Esteban. "No tenim cap problema, però ¿exactament què estaríem reconeixent?", li ha plantejat a Sánchez, reconeixent que "com a toc d'atenció a Israel" està bé però qüestionant la viabilitat.
Així, ha subratllat que la Franja de Gaza ha quedat "reduïda al no-res" per Israel ia Cisjordània el que hi ha són "illes" perquè no s'ha respectat el dret internacional amb els assentaments israelians. "I qui representa? Qui és el Govern representatiu de veritat, l'Autoritat Palestina? Qui farà complir a Israel aquesta declaració de nou Estat palestí?", ha afegit. Per això, Esteban ha advertit en contra de "crear sensacions que després siguin decepcions".