La Mesa del Parlament català ha admès aquest dimarts a tràmit una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) registrada el 2 de febrer per Solidaritat Catalana per la Independència, que demana que la Cambra catalana declari la independència de Catalunya.
Aquesta admissió a tràmit ha prosperat gràcies als tres vots a favor de Junts i la CUP, l'abstenció de la representant ERC i el vot en contra dels dos membres del PSC a l'òrgan rector del Parlament, han informat fonts parlamentàries.
Tant Vox com Cs van avisar que farien servir "tots els mitjans legals" i portarien als tribunals els membres de la Mesa del Parlament si admetien a tràmit aquesta iniciativa parlamentària
Informe d'un lletrat
La Mesa del Parlament també ha vist un informe d'un lletrat del Parlament, membre de la Comissió de control de les ILP, que assegura que la iniciativa "no compleix condicions" exigides per la Llei de les ILP, encara que aquest informe, que es fa d'ofici sempre que es presenta una ILP no és vinculant. La Llei de les ILP recull que les causes per no admetre una iniciativa d'aquest tipus són que "tingui per objecte alguna matèria sobre la qual la Generalitat no té atribuïda la competència", que la documentació no compleixi els requisits i que es reprodueixi alguna altra ILP de contingut igual o equivalent durant la mateixa legislatura.
El text presentat per Solidaritat Catalana per la Independència recull que la seva proposició de llei faculta el Govern a negociar el reconeixement internacional de la declaració d'independència, i que en tres mesos a partir de la seva aprovació es constituirà una “assemblea de representants de la nació catalana” , que treballarà perquè sigui declarada la independència".
Posicionament dels grups
Fonts republicanes han informat que s'han abstingut perquè l'àmbit que aborda la iniciativa no està recollit entre els supòsits que preveu la Llei de les ILP, i també argumenten que la seva abstenció respon a “la voluntat d'escoltar totes les propostes però sense voler alimentar atzucacs".
"Volem eines útils per resoldre el conflicte polític amb l'Estat espanyol i votar en referèndum sobre la independència. I aquesta ILP no va en aquest sentit", han detallat les mateixes fonts, que han recordat que també es van abstenir a la Mesa altres ocasions amb casos similars d'ILP.
Per part seva, fonts socialistes han qualificat la ILP d'extemporània i han lamentat que "persisteix en els errors del passat precisament en un moment en què la societat catalana aposta per girar full" del procés independentista.
El 2019 la Mesa del Parlament va rebutjar tramitar una ILP que també demanava declarar la independència --amb els vots en contra de Cs i PSC, el 'sí' de Junts i l'abstenció d'ERC--, i el mateix va passar el 2022, amb una altra ILP que demanava aixecar la suspensió de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) --va decaure amb el vot en contra del PSC, a favor de Junts i CUP i abstenció d'ERC--.
Procés de la ILP
La Mesa ara haurà de comunicar a la Comissió de control de les ILP l'admissió a tràmit de la iniciativa, un òrgan format per tres magistrats designats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i tres catedràtics en dret constitucional o de ciència política i tres juristes de reconegut prestigi, aquests sis darrers nomenats pel Parlament.
La comissió promotora de la ILP també haurà de comunicar a la Comissió de control tota la documentació requerida i els plecs necessaris per a la recollida de 50.000 signatures, que haurà de recopilar en un termini de 120 dies hàbils a partir que els tornin els plecs segellats.
A més, l'òrgan rector del Parlament pot prorrogar fins a 60 dies hàbils aquest termini de recollida de signatures si hi ha "causes degudament justificades", i passat aquest temps els plecs de signatures s'han de lliurar a la Comissió de control que, en 15 dies hàbils, comunicar-ho a la Mesa del Parlament.
Després de tot aquest procés, començaria el tràmit parlamentari de la ILP com a proposició de llei.