Tensió al Congrés. El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha assegurat aquest dilluns que si a un càrrec públic el timen "tres vegades", com a parer seu li va passar a l'exministre de Sanitat Salvador Illa amb els contractes per a la compra de material anticòvid, "és que hi ha tomàquet".
Així ho ha assenyalat en presència del mateix Illa durant la seva compareixença a la comissió del Congrés que investiga aquests contractes d'emergència, un interrogatori que la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, també ha aprofitat per desqualificar la tasca del ministre els primers mesos de la pandèmia, especialment la compra centralitzada de material sanitari.
L'interrogatori més tens ha estat amb el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, a qui el president de la comissió, el socialista Alejandro Soler, ha demanat diverses vegades que no interrompés el compareixent i deixés contestar el que li preguntava.
"No estic disposat que vostè m'insinuï coses i no pugui contestar", s'ha queixat l'exministre, que en un moment donat ha recorregut al català per contestar per si així quedava més clar al seu interlocutor, encara que aquest estava parlant a castellà.
"Li recordo que això no és un acte de campanya", li ha deixat anar Rufián. "Ja ho sé. Jo no he vingut aquí per voluntat pròpia, els ho asseguro", ha replicat el candidat del PSC a la Generalitat, en un altre moment de la seva intervenció.
Rufián ha tret la conclusió que Sanitat havia d'"avalar" les compres que feien les comunitats perquè Illa ha fet servir aquest verb, tot i que després ha puntualitzat que estava parlant de "certificar".
En concret, ha explicat que en algunes vendes, com alguna per part de Catalunya, el govern de la Xina va demanar al Govern d'Espanya que la comunitat autònoma compradora formava efectivament part del corpus internacional espanyol.
Rufián també ha demanat comptes per l'adjudicació de contractes milionaris per a la compra de material sanitari a empreses que es dedicaven a sectors totalment aliens, com ara la fabricació de guix, o els envasos de begudes alcohòliques. Aquest darrer és el cas de FSC Select Products SL, amb què Sanitat va subscriure contractes per més de 260 milions d'euros, que després, segons ha destacat Rufián, va adquirir una nau a la Roca del Vallès, d'on Illa va ser alcalde.
A més, Rufián ha retret a Illa que contractés amb una empresa l'administradora de la qual havia estat condemnada per estafa, però l'exministre ha negat la més gran. Al final de la seva compareixença ha explicat que aquesta condemna s'havia imposat el 2016, però una persona que ja no era administradora el 2020.
Rufián s'ha declarat "profundament decebut" amb les explicacions d'Illa. "Quan a un càrrec públic l'estafa una vegada és culpa de l'estafador, a la segona ja comença a ser culpa del càrrec i l'inhabilita perquè significa que no se n'assabentava de res, però si el tremen tres vegades, és que hi ha tomàquet", ha deixat anar el portaveu d'ERC. "No crec que m'hagi estafat ningú", ha respost Illa, abans d'apuntar que ell no estava "sorprès" per l'actuació de Rufián.
Junts afirma que la gestió d'Illa va ser "de les pitjors a nivell internacional"
Nogueras ha recalcat que la seva gestió en els primers mesos de la pandèmia ha estat considerada "de les pitjors a nivell internacional" i que, segons ell, Illa "no tenia ni el criteri, ni la capacitat ni l'equip" adequats per "gestionar políticament una situació que era molt complexa”. També l'ha acusat d'actuar "amb falta de rigor i frivolitat en la gestió dels fons públics", d'haver tret competències a la Generalitat i d'haver acabat anant a remolc del que proposava Catalunya.
Illa ha negat que traguessin competències a les comunitats, ha elogiat l'actuació de la Generalitat, ha recalcat que no se'ls impedia comprar material sanitari i ha subratllat que la "lleialtat institucional entre administracions", la complicitat i l'empatia van ser clau en aquells moments .
"No hi va haver una recentralització de res, sinó un mecanisme de compra centralitzada perquè cap fabricant o distribuïdor pogués vendre material sanitari fora d'Espanya i garantir tot el que entrés s'havia de destinar prioritàriament a l'ús sanitari", ha explicat.
A més, Illa ha recordat que amb el decret de l'estat d'alarma el Govern va emparar legalment el confinament de la comarca barcelonina d'Anoia que havia decidit la Generalitat. L'exministre ha indicat que des de Sanitat van actuar en tot moment per intentar que tots els ciutadans fossin d'on fossin protegits i es tingués material sanitari. "Segur que vam cometre algun error, però així va ser com vam actuar", s'ha defensat.
Finalment, des del PNB, Maribel Vaquero ha deixat clar que entenia que les comunitats no haguessin de ser avalades en les compres pel ministeri però ha qüestionat que altres departaments ministerials no haguessin de comptar amb aval de sanitat per a les seves contractacions, com ha indicat Illa que succeïa.