Tots els 8 de març cal alçar la veu amb totes les nostres forces, perquè la tendència social actual continua obrant en contra de la dona, i especialment de la dona treballadora.
Nosaltres, les treballadores del servei d'atenció domiciliària som la prova empírica de la bretxa salarial i la discriminació de gènere a la feina.
Si posem en contrast sectors professionals masculinitzats vs feminitzats, visualitzarem ràpidament aquesta discriminació.
A Catalunya s'estimen unes 10.000 treballadores empleades al servei d'atenció domiciliària, ia la resta del territori de l'estat espanyol unes 120.000.
No obstant això, aquest sector pateix un evident abandonament institucional, un sonor silenci social, i un menyspreu sistemàtic de les patronals que adjudicatàries de partides públiques de “la dependència”.
Aquestes patronals negocien el preu hora de la treballadora/cuidadora a més de 20 euros, i després abonen el salari mínim als empleats; propicien contractes temporals i parcials, manca de conciliació familiar, hipoteques horàries (bossa d'hores).
Tot això davant d'una societat impassible davant del patiment del proïsme, i centenars de responsables polítics que simplement ocupen el seu temps en altres menesters.
Calia ja un sindicat de dones, un sindicat de treballadores, un sindicat de cuidadores que posés l'accent a la síl·laba tònica, i que assenyalés amb el dit la hipocresia de tots els que fan creure a la societat que compleixen una comesa a favor de la igualtat o la democràcia.
En ple 2024 toca més que mai marcar-se un “hand made” justicier, perquè si creus que canviaràs alguna cosa votant cada 4 anys, o fent sindicalisme juntament amb els que han signat un conveni que et té en la més absoluta esclavitud, “amiga, vas llista”.
El 2023-24, les cuidadores del SADenLUCHA seguim assumint la responsabilitat d'anar municipi per municipi a conèixer companyes, a apoderar-les, a compartir coneixement i unir forces.
Com a conseqüència del treball minuciós que les cuidadores estan fent, el mes passat l'ajuntament de Vilafranca del Penedès i el d'Arenys de Mar es van veure empesos a aprovar mocions en relació amb la penosa situació laboral de les cuidadores d'atenció domiciliària, sigui dit de pas perquè la contracta que manté l'ajuntament de Vilafranca ja ha estat declarada il·legal pel TSJ, i serà ratificada pel Tribunal Suprem en dies, i el municipi d'Arenys deriva “SAD vinculats” a empreses que estan enjudiciades per tenir empleades sense assegurar. Altres ajuntaments com el de Cerdanyola o el de Sant Feliu ja han manifestat la necessitat d'aprovar mocions per corregir la injustícia històrica que pateixen les cuidadores del #SADen LLUCHA.
Amb l'esperança que tots els passos acabin confluint en un mateix riu. Seguim lluitant, i seguirem fins que el corrent es porti a tots els que van pensar que externalitzar era bona idea, subcontractar les cures a filials de corporacions propietat d'oligarques era bona idea, que aixafar sota un intimidant silenci més de 120.000 cuidadores era bona idea .
No seran ben rebuts a les concentracions del 8M tots els regidors que s'omplen la boca de bones paraules, però quan entren al seu despatx mantenen relacions mercantils a costa de les cuidadores i del cabal públic amb ACS, FERROVIAL, SACYR, i tot aquest conglomerat d'oligarques que estan enganxats a la sola de la nostra democràcia i no podem enlairar-nos.
Avui especialment, ens omple d'orgull presentar la cançó de BELLA CIAO amb lletra i veu de les companyes del Ripollès, que, a més, avui presenten el documental Esencials a Ripoll amb motiu del 8M. Ens empeny la vida a seguir defensant el sistema públic de cures, i allunyar els voltors i el seu ànim de lucre de les persones vulnerables de la nostra societat, defensar una vida digna i, sobretot, defensar un sector professional compost per més del 90% dones , clarament feminitzat.
Tenir cura és donar vida, i viure és urgent. Per això, i per totes. Força al camí, feliç 8M.