Des de l'1 de gener d'aquest any, està en vigor la nova Llei de Mecenatge. El canvi, llargament reivindicat per diversos sectors, arriba finalment després que les previsions eren que fos aprovat a l'anterior legislatura. L'avançament electoral, no obstant, va fer que s'ajornés l'aprovació.
Tots els partits (llevat de Vox, que es va abstenir) han votat a favor de la modificació de la legislació. Quins són els principals canvis?
En essència són que augmenta el percentatge de deduccions (que és el que més interessa a particulars i empreses), que s'inclou el concepte de mecenatge de reconeixement o recompensa, que s'actualitzen els conceptes de donatius i donacions, que s'amplien les modalitats de explotacions econòmiques exemptes, que s'incorpora la defensa dels animals com a activitat d'interès general i que s'equipara el règim fiscal de totes les entitats pertanyents a les confessions religioses amb arrelament reconegut a l'Estat espanyol.
"La donació s'entenia com una cosa simple i pura, sense cap contraprestació (no es podia rebre ni un pin). Ara, tot donatiu pot tenir una contraprestació simbòlica, sempre que el seu valor no superi el 15% del seu valor i per un màxim de 25.000 euros", va explicar, durant una jornada de la Fundació Catalunya Cultura celebrada el 27 de febrer passat al Col·legi d'Economistes de Catalunya, l'economista i assessor fiscal Enric Rius.
Com tota llei, tindrà un abast estatal, però... podria Catalunya tenir una legislació pròpia?
"Gran tradició de mecenatge"
Després de la intervenció de Rius, va tancar la ponència l'advocat Miquel Àngel Vallès, que ha format part del Grup de Treball que ha proposat i negociat els canvis de la Llei.
Vallès va assegurar que Catalunya té "una gran tradició de mecenatge", però això no s'ha traduït mai en lleis pròpies. "Hem de celebrar la reforma de la llei, captar fons per millorar la nostra societat... però necessitem una llei catalana", ha apuntat el jurista, que assegura que els últims anys han anat "insistint el Parlament i els grups per tenir un criteri comú" , però que fos per a totes les fundacions i entitats”.
De fet, apunta que el PSC ja va intentar impulsar una llei catalana fa dues legislatures i que ara ho està intentant fer Junts. De fet, la legislació espanyola ha prosperat per l'empenta, entre d'altres, de Ferran Bel, exdiputat i exsenador del PDeCAT. "Mai ha tingut prou majoria per prosperar", va apuntar Vallès, que no obstant afegeix que han fet arribar una proposta a la Generalitat.
"Hi ha d'haver reconeixements de qui dóna i qui rep i beneficis de fins al 25%", ha apuntat, dient que, tot i que ha d'encaixar amb el model espanyol, un mirall on mirar-se és el francès.'"Tenen una gran manera d'estimular el mecenatge: la seva fórmula funciona a la perfecció quan allò privat-lucratiu s'entén amb allò privat-no lucratiu", va detallar.
"Comunicar, comunicar i comunicar"
Una altra de les ponents, la presidenta de l'Associació Espanyola de Fundraising, Glòria Oliver, va celebrar "que la llei és vigent per fi". "Volem una societat més filantròpica, però hem de tenir en compte que la societat espanyola ja és solidària i respon a les nostres crides, encara que segueix lluny del Regne Unit i França, per esmentar països propers.
Oliver va destacar dades recents, com que "el 2022, 4 de cada 10 espanyols van col·laborar amb una causa d'interès general", mentre que "6 de cada 10 ho han fet en algun moment".
A més, segons els seus càlculs, l'aportació mitjana dels espanyols a les ONG és de 149 euros a l'any i al lustre comprès entre el 2015 i el 2019, la quantitat de donacions va pujar un 32%.
Tot i això, creu que no és suficient. "Hem d'explicar constantment el que fem, perquè l'afinitat amb la causa és bàsica", ha apuntat, assegurant que "en aquesta conversa també cal introduir les novetats fiscals".
"Hem de comunicar, comunicar i comunicar, sense parar", tenint sempre en compte que "ningú dona únicament per obtenir beneficis fiscals", ha conclòs Oliver.