Poques vegades adquireix el circ una definició més cabal com “l'espectacle més gran del món” que quan ens referim al Cirque du Soleil. Per als que ens iniciem des de nens a les arts parateatrals gràcies als petits circs que recorrien la geografia del nostre país seguint el calendari de les festes majors i ens submergim en la seva màgia de la mà dels Amorós Silvestrini, els Germans Tonetti, Àngel Crist o el Circ Mundial de Feijoo i Castella, contemplar una carpa que pesa 2.000 tones i que han de traslladar 85 tràilers, ens imposa un gran respecte. Amb els seus dinou metres d'alçada i 51 de diàmetre, sostinguda per mig miler de pals i quatre torres de 25 metres, posar-la dreta al solar de la Travessia Industrial de l'Hospitalet de Llobregat ha exigit la col·laboració de 65 operaris.
En aquesta ocasió, el Cirque du Soleil proposa un revival que constitueix, de fet, un espectacle completament nou. Perquè “Alegría”, que tal és el seu títol, és un xou dirigit per Gilles Ste-Croix que, estrenat el 1994, es va mantenir de gira fins al 2013 i torna completament renovat. Com en totes les funcions del Cirque du Soleil, compta un repartiment internacional de 54 primeres figures procedents de dinou països diferents, tot i que la plantilla global que fa possible l'espectacle està formada per un ampli col·lectiu que inclou tècnics, il·luminadors, escenògrafs, maquilladors , vestuaristes, acomodadors, vigilants, taquillers i un llarg etcètera que supera llargament el centenar.
Francis Jalbert, el seu portaveu, ens va explicar que tornaven amb “Alegría” perquè ho havia demanat molta gent, cosa que va donar lloc a aquesta nova versió que es va estrenar a Mont-real amb motiu del seu 25è aniversari i en què, per descomptat, no n'hi ha en ella cap artista dels que van participar en la primera funció de fa trenta anys, encara que sí alguns dels que van intervenir en les darreres.
Sobre una enorme pista “Alegria” ofereix un ventall variat d'especialitats circenses. Hi ha un nombre de barres russes, exercicis en roda, corretges aèries, habilitats en hula hop, una sorprenent contorsionista i equilibrista, ball de foc, gimnàstica acrobàtica, a més de dos números de trapezis: un, sincronitzat en parella amb corretja de subjecció i el un altre a càrrec de nou professionals que volen per l'aire sense més auxili que la xarxa, actuació que culmina amb la màxima brillantor l'espectacle. En què, per descomptat, no hi falta la presència ininterrompuda dels pallassos, l'acompanyament d'una parella de cantants i una divertida pluja de confeti sobre el públic. Tot això expressat amb un vestuari imaginatiu i magnificent, elements escenogràfics i ambientals impecables que es transformen en un obrir i tancar dulls i, per sobre de tot, una acusada elegància i un expressiu sentit poètic.