Hi ha ciutats envoltades per aigua o gairebé, com passa a Sète, que està situada al sud-est de França, és capital de l'arxipèlag de Thau i es troba al departament de l'Herault. Aquesta ubicació ha fet possible que l'esdeveniment més destacat del seu calendari festiu sigui Escale a Sète, un gran festival de tradicions marineres que aquest any es desenvoluparà del 26 de març a l'1 d'abril i reunirà més de 120 vaixells, antics i moderns. Hi haurà velers dentre els més grans del món, però també espelmes llatines tradicionals de la Mediterrània, així com per rèpliques històriques i reconstruccions que animaran desfilades i batalles navals. Un veritable esdeveniment capaç de reunir mig milió de persones i que va ser declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2018. Amb ell es pretén conservar i promoure la cultura marítima, fomentar la protecció del medi ambient i estimular la solidaritat amb la gent dedicada a les labors del mar.
Sète va ser construïda per ordre del rei Lluís XIV al segle XVII i es va edificar en una petita franja de sorra que separa la Mediterrània de l'albufera de Thau, una de les moltes llacunes que hi ha en aquesta zona del litoral francès. És, per tant, una ciutat que ha viscut del mar i ha posat la seva mirada a l'Àfrica, i ha mantingut una relació molt estreta amb Algèria i el Marroc en els temps en què aquests països van romandre sota sobirania o protecció francesa. Però el que enorgulleix més els habitants de Sète és el fet que hi haguessin nascut quatre personalitats il·lustres: l'escriptor i poeta Paul Valery, que li va arribar un important museu, el director del festival d'Avinyó, Jean Vilar, el chansonier George Brassens i el guitarrista flamenc Manitas de Plata.
La millor perspectiva de Sete es contempla des de dalt de Mont Saint Claire, que s'eleva a uns 140 metres enmig de la seva trama urbana, amb sengles canals a banda i banda -el més important d'ells el Canal Reial- que comuniquen el mar amb l'albufera. Al cim hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Salette, construïda al segle XIX per uns clergues procedents dels Alps sobre les restes d'una fortalesa militar que havia manat edificar el duc de Montmorency i decorada al seu interior per uns frescos originals del pintor Bringuier. Al costat de la Verge, exvots en forma de làpides o marcs amb el reconeixement dels creients pels favors impedits i rebuts. Fora, una Creu gegantina, que s'adverteix des de gairebé qualsevol punt de la ciutat i una magnífica vista de les aigües que l'envolten.
De la muntanya Saint Claire es baixa en direcció al port per passejar pel Moll de Sant Lluís, que tanca la rada interior. D'aquí han sortit durant segles els vaixells que anaven al nord d'Àfrica, Espanya peninsular o Mallorca. Des del moll s'albira el cementiri en què està enterrat Valery, així com les dues grans fortaleses que protegien la ciutat: el fort de Sant Pere i la ciutadella. L'est de la ciutat està encatifat de canals interiors –Lateral, Marítim, Orsetti, del Migdia-, cosa que li dóna una llunyana semblança amb Venècia o Amsterdam.
En aquesta ciutat, que ha viscut en bona mesura del mar, la cuina és rica en peixos, adobats amb una salsa deliciosa anomenada rouille setois i en ostres de Bouzigues, que es cultiven a l'albufera. La principal especialitat local és la “tielle setois”, una empanada de pop força picant. De tot això se n'adona als divertits restaurants situats a la vora del port vell, animadíssims a la nit nits i sobretot a l'època de platges (Crics de la Nau, Latzaret, Cornicjhe, Villeroy, Les tres digues, Jalabert, Castellas ...) Un racó de França on el sol llueix 300 dies a l'any.