"La ceràmica és la mare de la pintura" afirma l'artista mallorquí Miquel Barceló, que afegeix que també és la forma d'expressió artística més duradora. Quan desapareixen els imperis, es destrueixen les obres d'art i s'incendien els palaus i monuments, queda la ceràmica. De l'antiga Grècia no se n'ha conservat gairebé cap pintura, però sí en canvi la seva ceràmica”. Així es va manifestar en la presentació de l'exposició retrospectiva de la seva obra en ceràmica que sota el títol de “Tots som grecs”, presenta a l'emblemàtic edifici d'habitatges que Gaudí va dissenyar al passeig de Gràcia i on té la seu la Fundació Catalunya La Pedrera. Un lloc on, tal com li va passar mentre creava la seva obra per a la capella del Santíssim de la catedral de Palma, es produeix un nou diàleg entre l'artista plàstic i l'arquitecte.
Tot va començar fa molts anys, quan el mallorquí no en tenia més de 17 i va emprendre viatge per Espanya amb una amiga. Només portaven com a eina de treball un llibre del ceramista Llorens Artigas. I amb aquesta guia van anar trobant les diverses maneres de treballar l'argila que es duien a terme a diferents regions del nostre país. Després, més tard, a mitjans dels noranta, es va establir a Mali i va descobrir que quan creixia el vent i li era impossible pintar o dibuixar, l'únic que podia fer era treballar amb el fang i així van sorgir les seves primeres terracotes. Més tard i de tornada a Espanya, va crear un taller de ceràmica i va adquirir una bòbila a la localitat mallorquina de Vilafranca de Bonany i que ara mateix està en procés d'ampliació. Barceló que, prefereix l'argila cuita amb llenya, considera que és un material sensible capaç de recollir la carícia de la mà de l'artista. "A cada peça queda la teva empremta, com si fos l'empremta d'un crim, cosa que no passa necessàriament a la pintura".
L'exposició de Barcelona té un ordre cronològic que s'inicia amb les primeres obres malineses del 1994 i recull el treball desenvolupat al llarg de tres dècades. Un total de vuitanta peces a què se sumen quinze pintures i alguns quaderns relacionats amb les obres exposades, a més d'una escultura en bronze que ocupa el pati de La Pedrera.
La mostra es complementa amb una sèrie d'activitats que tindran com a escenari la ciutat. Així un concert al foyer del Liceu amb el pianista Alain Planès, la presentació del documental “Barceló, traços de fang”, una conversa entre l'artista i Albert Serra, la visita dialogada “Barceló-Miró. Camins de llibertat”, el concert de Pascal Comelade al Palau de la Música, la mostra bibliogràfica de Barceló “Per amor a la literARTura” a la Biblioteca de Catalunya, i la jornada Barceló a l'Escola Superior de Música, a més de l'exposició fotogràfica “Toni Catany: retrats i ceràmiques de Miquel Barceló”, aquesta darrera a Llucmajor.