Tot va començar a principis del 1971 quan en un centre acadèmic de New Hampshire (Estats Units) i en una classe de composició de dansa dirigida per Alison Becker Chase, tres estudiants anomenats Moses Pendleton, que ho era de literatura anglesa i alhora esquiador de fons , Jonathan Wolken, de filosofia i esgrimista i Steve Johnson, de medicina i saltador amb perxa, van crear el seu primer ball, al qual van titular Pilobolus. A partir d'aquí va néixer un grup que va apostar per portar l'elasticitat dels cossos, el moviment sincronitzat dels intervinents, la màgia, la imaginació conceptual i la bellesa plàstica com a elements constitutius d'una manera d'entendre la dansa. Actualment “Pilobolus” es defineix com “una companyia de dansa rebel que ha posat a prova els límits del cos humà” com ha demostrat, quatre dècades després de la seva primera actuació a Terrassa, en ocasió del seu retorn a la 41 temporada de dansa egarenca en què ha presentat el seu espectacle “re:CREATION” format per cinc peces diferents.
Cadascuna constitueix un repte en què els components d'aquest grup de ballarins repten les possibilitats del cos humà fins a límits inimaginables. Des d'un punt de vista tècnic es diria que combinen una rigorosa preparació física, pròpia de la més exigent gimnàstica artística, amb les habilitats pròpies de qualsevol gènere de dansa i el desenvolupen de manera coordinada de manera que cadascuna de les peces constitueix un exercici coral en què és impossible distingir un cos de l'altre, ja que tots queden en major o mesura incardinats entre si en una successió de moviments a quina més sorprenent i inimaginable.
El to general està presidit per un sentit poètic intens del moviment corporal, una elegància infinita, una perceptible, però alhora ingènua sensualitat i en algunes ocasions, com en l'inoblidable “Walkyndon”, un desacomplexat sentit de l'humor. Perquè, qui ha dit que la dansa ha d'estar subjecta a una litúrgia necessàriament solemne? No pot ser potser divertida i convidar al somriure còmplice? Tal és el que aconsegueixen els membres d'aquesta formació nord-americana que ens va deixar estupefactes per la perfecció de la tècnica, però sobretot per la bellesa del seu treball creatiu.
Per als que no hagin tingut ocasió de veure-la a Terrassa podreu gaudir d'aquest mateix espectacle al Teatre Apolo de Barcelona el proper dia 30 d'abril.