En uns temps en què ha emergit sense embuts un tema fins fa pocs anys tabú com és el de l'abús sexual dels menors, s'ha posat en relleu una circumstància col·lateral molt preocupant i és el fet que el percentatge més alt de situacions d'aquest tipus ho provoca algun membre de la pròpia intimitat familiar. Això contribueix a agreujar les conseqüències d'aquest delicte perquè el subjecte pacient no es pot sostreure amb facilitat a la influència del seu agressor i es veu impel·lit a denunciar-ho amb molta més dificultat. Iñaki Garz proposa una situació d'aquest tenor a “Tots el dies arriben”, un text teatral que s'ha presentat sota la seva adreça a la sala petita del teatre Gaudí.
Tot comença en allò que aparenta ser un sopar de parelles, eina argumental que com els nostres lectors saben ha arribat a constituir un autèntic subgènere teatral. Com en tants altres textos d'aquest tenor, la relació entre els quatre personatges es va enrarint progressivament fins a arribar un nus o clímax que és el que dóna peu a l'autor per proposar un desenllaç, si és possible inesperat. Quina novetat té aquest text de Garz? Doncs que la clau de l'enfrontament rau, més que en les disparitats entre matrimonis, en el descobriment d'un secret gelosament guardat durant anys pels dos germans: l'abús sexual comès per un sobre l'altre, cosa que altera dramàticament no només la convivència entre tots quatre, sinó que condueix a un final tràgic.
L'actuació dels quatre intèrprets, Albert Alemany, Lali Barenys, Jenny Beacraft i Pep Miràs, resulta eficaç i convincent i manté un to inicialment sostingut que es va enlairant progressivament fins a arribar a poc a poc a moments de tensa intensitat.
Només ens resta preguntar una cosa que no queda gaire clara i és quina és la diferència d'edat existent entre els dos germans, un detall que hauria de determinar la valoració de l'abús tant efectes psicològics com penals. Però, en fi, això és una obra de ficció i potser no cal ficar-nos en excessius debats quan del que es tracta és de denunciar un fet execrable que sovint roman ocult.