L'11 de març de 2004 va marcar un abans i un després a la història d'Espanya, sent el major atemptat que el país ha enfrontat fins ara. Tot i això, dues dècades després, continua generant divisions i dubtes en la societat. La manca de consens sobre els fets i la manera com es va conduir la investigació han contribuït a alimentar aquestes discrepàncies.
Orígens i preparatius de l'atemptat
Els preparatius de l'atemptat van començar molt abans de les eleccions generals i van mostrar que els terroristes no tenien la intenció d'influir en els resultats electorals. Tot i les enquestes que pronosticaven una victòria clara per al PP, el PSOE havia aconseguit acostar-se les setmanes prèvies als comicis.
El dia de l'atemptat, la tragèdia va sacsejar Espanya amb l'explosió a quatre trens de rodalies a Madrid, deixant un saldo de 192 morts i més de 1.000 ferits. Inicialment, les sospites apuntaven cap a ETA, però aviat van sorgir indicis d'una possible autoria islamista.
La incertesa sobre l'autoria
A mesura que el dia avançava, les teories sobre l'autoria de l'atemptat es tornaven més confuses. Tot i que el Govern va mantenir ETA com la principal hipòtesi, el PSOE i altres sectors assenyalaven cada cop més cap als extremistes islàmics. La detenció de Jamal Zougam, vinculat a la venda de targetes utilitzades als dispositius explosius, va augmentar les sospites sobre el terrorisme islàmic.
L'impacte a les eleccions i la posterior investigació
L'atemptat va tenir un impacte significatiu a les eleccions, amb una mobilització sense precedents que va portar el PSOE a la victòria. Tot i això, els dubtes van persistir sobre la gestió de la crisi i la investigació posterior. La manca de coordinació entre els diferents cossos de seguretat de l'Estat va facilitar la realització de l'atemptat, mentre que la investigació sobre els explosius utilitzats va ser qüestionada per la qualitat i la falta de rigor.
La sentència i les preguntes sense resposta
Tot i la sentència emesa el 2007, que va condemnar diversos implicats en l'atemptat, moltes preguntes sobre la planificació i l'execució segueixen sense resposta. S'han plantejat diverses teories sobre qui va ser el cervell darrere de l'atac, però cap no ha estat confirmada de manera concloent.
Revelacions recents i la persistència del dubte
Informació recent ha donat llum sobre la falta de comunicació entre el CNI i la Policia Nacional abans de l'atemptat, cosa que podria haver afectat la prevenció del mateix. Tot i això, dues dècades després, la societat segueix dividida i els dubtes persisteixen sobre el que ha passat aquell tràgic dia.
Lliçons apreses
L'11-M continua sent un recordatori de la importància de la unitat i la transparència en la resposta als atemptats. La manca de consens i les divisions a la societat espanyola podrien haver-se evitat amb una col·laboració més gran entre el Govern i l'oposició, així com amb una investigació més exhaustiva i transparent. En darrera instància, el dolor de les víctimes i les seves famílies mereix un record respectuós i unificat, lliure de disputes polítiques i conspiracions.