Profesora de Economía y Directora del Programa Global Business Studies de la Escuela de Negocios de la Universidad de Miami.
'The economy, stupid' ha passat a la història per ser una de les frases que l'estratega polític James Carville va dissenyar per a la reeixida campanya electoral de Bill Clinton contra el president George HW Bush el 1992. Aquesta frase és el reconeixement que l'economia és el factor que més efecte té en la visió de la societat pel que fa a l'evolució del país.
El juny del 2009 el National Bureau of Economic Research (NBER) va declarar el començament de la fase expansiva del cicle econòmic i tots els països, menys aquells fallits com Veneçuela, van experimentar creixement econòmic i la consegüent reducció de la taxa d'atur. Avui, polítics tan dispars com Trump, Macron, May, Rajoy o Merkel, igual que en la fase expansiva del cicle que va començar el novembre del 2001 Lionel Jospin amb el seu 'l'emploi c'est moi' o José María Aznar amb el seu 'Espanya va bé', presumeixen que les seves decisions polítiques han reduït les altes taxes d'atur que es van crear durant la Gran Recessió que va començar als Estats Units al desembre 2007. No obstant això, en la fase recessiva del cicle, la desocupació és la gran malson dels polítics de manera que la aleatòria posició temporal d'alguns polítics en el cicle econòmic els converteix en guanyadors o perdedors.
Als EUA, la taxa d'atur s'ha mantingut en el 4.1% des de l'últim trimestre del 2017. És una reeixida xifra laboral que ha trencat a la baixa el rang històric per a la taxa d'atur natural de Milton Friedman que els estudis de Regis Barnichon i Christian Matthes del Federal Reserve Bank de San Francisco, expliquen que ha fluctuat en els últims cent anys entre el 5.5% i el 4.5%. Aquesta tendència positiva està reforçada per l'indicador avançat de l'Unemployment Insurance Initial Claims, que mesura el nombre de treballadors que sol·liciten benefici d'atur, i que està assolint en l'actualitat baixos històrics no registrats des de 1971.
La taxa d'atur de la Unió Europea (UE28) fins on disposem de data fiable es mou en sincronia amb la desocupació dels EUA En els últims mesos tots els governs de la UE han experimentat una sensible reducció de la taxa d'atur i la projecció estadística anuncia que continuarà en els propers mesos i fins que comenci la nova fase recessiva.
No hi ha lloc per a la complaença pels nivells d'atur que s'estan assolint quan ens trobem en curs d'una radical revolució tecnològica que està afectant el mercat laboral del segle XXI. L'automatització robòtica de processos i la intel·ligència artificial estan transformant el mercat i les oportunitats laborals que demanen un nou tipus de capital humà. L'estructura laboral dels Commanding hights, sectors crítics de l'activitat econòmica controlats per l'estat al segle XX per impulsar la producció, el consum i crear llocs de treballs segurs i estables, ha fet crisi. Avui l'ocupació es crea amb els avenços tecnològics que estan forçant a les empreses a reestructurar les relacions de producció on els treballadors i la robòtica i la intel·ligència artificial es creuen.
No obstant això, l'actual revolució tecnologia pot acabar en el monopsony power de Joan Robinson (The Economics of Imperfect Competition, 1933) on l'oferta laboral desplaçada per la tecnologia és molt àmplia mentre que la demanda laboral és limitada. Això produeix una competència laboral que fa créixer la incertesa professional i reprimeix l'augment salarial donant lloc a llocs de treballs vulnerables i precaris. En aquest sentit, l'Organització Internacional del Treball en el seu últim World Employment and Social Outlook: Trends 2018 ha advertit que la desocupació i l'ocupació vulnerable que afectava el 2017 a 1.4 bilions de persones augmentarà en 35 milions de persones en els dos propers anys.
Ens enfrontem a una reestructuració del mercat laboral semblant a l'ocorreguda en la primera revolució industrial amb la introducció de nova maquinària, com la Spinning Jenny, que es considerava causant de l'augment de la desocupació donant lloc al ludisme de Ned Ludd. Si a la primera fase, la tecnologia destrueix ocupació i augmenta l'atur estructural, posteriorment es produeix un augment exponencial d'oportunitats laborals, tot i que en alguns casos prengui una generació
Per tant, com explica el Human Capital Report 2016 del World Economic Forum, el mercat laboral del segle XXI necessita de la cooperació entre governs, líders empresarials i institucions educatives per enfortir el talent i capital humà global necessari per mantenir el creixement laboral a la quarta revolució industrial.
Escriu el teu comentari