Els Mossos volien accedir a 35 bases de dades per investigar a qualsevol persona

 

Els Mossos no volien deixar cap referència per escrit

Els Mossos d'Esquadra van intentar accedir a 35 bases de dades en què es recull diferent informació dels ciutadans amb la finalitat de "esbrinar" fins a la més mínima referència de qualsevol persona i sense deixar constància escrita d'això, segons exposa la Policia Nacional en l'informe remès a la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela sobre la documentació que la policia autonòmica catalana va intentar cremar a l'octubre a la incineradora de Sant Adrià del Besòs.

En el citat informe de la Policia Nacional, els agents són contundents en afirmar que "queda constatat" que la cúpula d'Interior de la Generalitat de Catalunya i més concretament la Comissaria General d'Informació, estava molt interessada en poder accedir a totes aquestes bases de dades a les que només podia accedir a petició per escrit i conducte reglamentari.

Segons precisa el text lliurat al jutjat, a què ha tingut accés Europa Press, els Mossos volien accedir a aquestes 35 bases de dades de manera automàtica i "sense deixar constància per escrit de qualsevol consulta a les mateixes".

Els investigadors han arribat a aquesta conclusió després d'analitzar un informe de la Comissaria General d'Informació dels Mossos amb l'assumpte "accedir a les bases de dades externes" i dos correus electrònics en què s'indicava les bases a les que volien accedir.

La llista, que va des del registre de la intervenció d'Armes, l'Institut Català del Sòl, a la Hisenda o el de centres religiosos, és la següent: Registre de Persones Assegurades (Servei català de salut); Bases de Dades del Departamenteo de Salut; Registre d'Alumnes matriculats; Expedients sancionadors de Tràfic; Bases de Dades Themis 2 (Justícia); Fitxer únic de prestacions de caràcter econòmic (Benestar Social); NIE; la base de dades policials d'estrangers (Adextra); la de Subvencions del Departament d'Economia i la de Centres Religiosos.

VEHICLES, ESTRANGERS, ASSEGURANCES I FINS BIBLIOTEQUES

També estaven interessats en accedir al Servei d'Ocupació de Catalunya; el Registre Mercantil; l'Agència Tributària de Catalunya; l'Institut Nacional d'Estadística; Oficines de Treball de la Generalitat (vida laboral o lloc de treball); DNI; TIRCE, sobre dades de vehicles; Registre Civil; intervenció d'Armes; la patronal UNESPA; Cadastre; Registre de Cooperatives; Registre d'entitats i associacions; registre de fundacions; Benestar Social; Cambra de Comerç o Institut Català del Sòl, Incasol.

A això s'afegeix el registre d'expedients de menors; informes d'estrangeria; dades d'ajuda social; impostos sobre transmissions patrimonials i impostos sobre el patrimoni i les dades sobre establiments comercials de Catalunya.

A aquestes 33 se sumen altres dues sobre les que també consideraven que seria profitós tenir coneixement: la base de dades de la Gestió Econòmica de la Generalitat de Catalunya i la de xarxes de biblioteques de les Diputacions.

Segons l'informe policial, així consta en un correu enviat l'1 de juny de 2012 per l'intendent de la Comissaria General d'Informació Miquel Justo Medrano a Tomàs Roy Català i Josep Verdura Salada, tots dos del CESICAT, i amb còpia per a Manel Castellví del Peral , màxim responsable de la Comissaria General d'Informació dels Mossos. "Tal com vaig comentar ahir, aquestes són les BBDD (Bases de Dades) en què estem interessats", deia el text.

I en un altre correu posterior, Miquel Just exposa que torna a enviar la petició de BBDD "una mica més explicada i polida" tal com li havien demanat. En aquesta ocasió, el correu es l'envia el 4 de juny a Josep Verdura Salada i amb còpia a Lluís Paradell Fernández, Joan Francesc Galera Gibernau i Miquel Beltrán Rovira, tots ells adscrits a la Comissaria General d'Informació.