Les ideologies s'han anat a Cancún

Resulta incomprensible que polítics que han estat militant i vivint a cos de rei durant molts anys, de la nit al dia canviïn de partit com de camisa diària - per a aquells que es canviïn la peça diàriament, que n'hi ha que no- amb el únic i exclusiu fi de seguir vivint de la política uns quants anys més, alguns d'ells amb edat més que sobrada de jubilació. On és la ideologia d'aquests personatges peculiars ?.

La ideologia fa temps que se'n va anar de vacances a Cancún oa les illes Pandingas. "Mortes les ideologies, el món va quedar en mans de gent pràctica que anul·la cervells sota muntanyes de res", ha dit en més d'una ocasió Jorge Valdano, futboler, comentarista esportiu i filòsof en les seves hores lliures.

L'afiliació d'Ernest Maragall a ERC és una cosa que ha descol·locat més d'un socialista ia altres els han reafirmat en el que pensaven d'ell: un arribista amb aspiracions de notorietat, revestit de patriota. El "tete" Maragall, s'ha fet fora a la muntanya de l'irracional, quan va deixar de tenir protagonisme, poder i càrrec dins del PSC. Té necessitat d'això amb els més de 70 anys que porta a sobre ?. Crec que la "tramuntana" li ha afectat.

En cercles d'ERC estan de Maragall fins a la barretina. Va fer maniobres en la foscor perquè el nomenessin president del Parlament de Catalunya pel seu cognom, saltant-se a militants que treballen per ERC des de fa anys. No es podien creure l'ambició sense límits d'Ernest que s'ha cregut ser el "Che Guevara" de la revolució independentista catalana. Quina manera més tonta de tirar per terra el seu bagatge polític - l'econòmic el segueix mantenint - a hores d'ara de la seva vida.

Ernest no ha estat l'únic sociata que s'ha donat un cop al cap i ha vist la llum que li guia a l'ERC de Junqueras i cia. Ignasi Elena, el qual es postula per Conseller de Sanitat després que un altre sociolisto, Comín li hagi sortit granota als republicans. Només li falta a l'Ignasi, donar el pas i afiliar també al partit de la fugida Rovira. La mosca està després de la orella de dirigents d'ERC que veuen com els que acaben d'arribar al partit volen fer-se amb el control del mateix i tenir càrrecs institucionals. No hi ha bon ambient a les files, més aviat tot el contrari, és lògic i humà.

Però hi ha més sociolistos / es que han emigrat a altres partits -el pedigrí socialista segueix valent molt- Marina Geli a "recalat" al PDeCAT sense afiliació, per ara, -partit al qual havia criticat pel paper d'alguns personatges a la sala principal sanitari, per cert la nomenada sociovergència. Viure per veure !, que dirien alguns castissos.

Què dir de l'il·lustre socialista que l'ha estat gairebé tot al PSC, Celestino Corbacho, també jubilat i ociós - hi ha jubilats com molta activitat-que vol venjar-se de la seva protegida, l'avui alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín a qui, per despit, diuen, vol prendre-li l'alcaldia, encapçalant la llista per Ciutadans. Quin gir ideològic del "ministre de l'atur", com se li coneix en les tertúlies polítiques.

Però la política és així, afirmen alguns. La política la fan els polítics, és a dir, les persones són així i la ideologia és moneda de canvi. "L'estómac agraït abans es debatia entre la sardina i l'arengada; avui, la ideologia té menys valor que una ració de gambes ".