Els CDR, els GAAR, mossos, Torra i els capellans repartint hòsties

Quan crèiem que estava gairebé tot vist, dic bé, gairebé, resulta que encara queden moltes coses per veure, per molt surrealista que sembli. La setmana passada s'iniciava una vaga de fam induïda per Jordi Sànchez i seguida per Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, aquests tres últims de l'exconvergència que amb noves sigles segueix sense aixecar el cap... Jordi Sànchez, considerat l'ideòleg de la criatura de Puigdemont que és la Crida, i que desitja rellançar, vol tornar a l'activisme del qual tant rèdit polític i mediàtic ha tret. La seva intenció és aconseguir una candidatura unitària de l'independentisme, sent el pare prior de l'invent. Estrènyer, prémer i seguir estrenyent els d'ERC perquè cedeixin a les seves pretensions. Si això no ho aconsegueix, els republicans quedaran com a culpables i traïdors. Ell és un màrtir de la causa, els altres companys de presó que no els segueixen en la vaga, ja poden imaginar l'opinió que tenen, encara que hi hagi foto d'unitat pel mig. Muntatge i publicitat de la nova cap de premsa dels tres vaguistes de fam, Pilar Calvo, experiodista esportiva, avui dedicada al món dels negocis. Però l'estratègia de vaga és també una pressió sobre la justícia davant el judici que s'iniciarà en els primers mesos de l'any que ve.

Conforme ha anat avançant la setmana, els esdeveniments han anat pujant de to, no només pels resultats de les eleccions andaluses, que també, a causa de l'avanç de la formació política d'ultradreta VOX, sinó per les preses de decisions, viatges a Brussel·les adorar el 'Santón' Puigdemont. Per cert, qui paga les despeses de tots els consellers, president, diputats, càrrecs electes i públics que viatgen allà?

La versió és de Puigdemont, com si aquesta fos la ja la definitiva, per seguir amb el mantra de sempre. S'obliden d'explicar un petitíssim detall: 74 morts va ser el cost del procés. Escoltant Toni Comín, el fugit afirma: "el tram que queda per arribar fins al final, no ens hem d'enganyar més, serà dramàtic. Ha arribat l'hora, no podem esperar, ha arribat l'hora de pagar el preu, alt, injust, però inevitable de la nostra llibertat; només si estem disposats a pagar aquest preu serem lliures". Així ha rematat el filòsof que viu a Brussel·les, a compte de l'erari públic, que els conflictes i les seves conseqüències li agafen a uns quants quilòmetres. Que vingui a Barcelona, que assumeixi la seva responsabilitat i després que parli! Animar la confrontació és d'una baixesa moral i política indigna del cognom que porta.

A les actuacions estel·lars dels CDR se'ls ha sumat un altre nou col·lectiu -sempre són els mateixos que van afegint sigles per donar sensació de suma d'col·lectius- GAAR, que significa Grups Autònoms d'Accions Ràpides. Cal tenir la 'chuleta' a mà per comprendre tanta sigla. Doncs com els anava explicant, estan fent de les seves als carrers, amb enfrontaments amb mossos inclosos i la conseqüent queixa de la CUP que demana el cessament del conseller Buch per la "violència" emprada pels policies autonòmics i aquest es posa de costat a l'hora de defensar els seus agents. Això no és suficient i el president Torra -ara en vaga de fam- carrega contra els comandaments de les seves policies.

Els periodistes de capçalera, tots sabem qui són, els diuen que hi ha molt mosso fatxa que prové de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Si hi ha mossos fatxes, als altres què qualificatiu se'ls posa? Els nostres? La policia és la policia, i no reparteixen hòsties consagrades, com els capellans, sinó de les altres, encara que no ens agradi. Mentre ens preguntem ¿Què passa amb els pares, avis i altres familiars "fatxes" que han tingut uns quants dirigents que ara van per la vida de purs i sants? Sense anar més lluny, Lluís Llach, que té uns quants fatxes entre la seva família.

Ara resulta que els fatxes són els de fora i que a Catalunya, no hi ha hagut "fatxes". On estan els milers de catalans que rebien amb banderes i crits a Franco en els seus viatges a Barcelona? S'han esfumat com la memòria dels pura sang. Ja n'hi ha prou de tanta hipocresia! La història és la que és, i negant-la no s'elimina. El que no s'ha de fer és repetir-la.

Com que els mossos estan en pla samarità, no volen més amonestacions, ni crítiques, aquest diumenge els CDR, els GAAR i altres noiets innocents, van tallar l'AP, la Diagonal i van fer de les seves sense ser molestats pels agents sense autoritat, perquè no incomodi el president Torra perquè igual hi havia el seu fill entre aquesta innocent colla d'indesitjables que campa al seu aire sense respectar res.

Mentre tot això passa, el president viatger no parla de totes les manifestacions i reclamacions dels funcionaris que estan fins als nassos de patir les conseqüències d'un govern que no governa, que està sempre de viatge, que només té una prioritat: buscar la manera de seguir enfrontat a la societat catalana fins que això exploti.

El PP va produir independentistes i els independentistes han fabricat a la ultradreta VOX. Això és el que vol? Doncs ho estan aconseguint.