Els candidats a la presidència del Barça a dos anys i mig de les eleccions

El Barça sempre ha estat el fosc objecte de desig dels clans polítics i econòmics de Catalunya, potser per això de "ser més que un club". Per això, ostentar el càrrec de president del club és gairebé més important que ser president de la Generalitat.

En les diferents directives del club blaugrana, com en els vells temps, ara també els partits polítics han volgut tenir alguna persona de confiança per estar a la pomada i tirar cadascú pel seu costat. La il·lusió de les formacions polítiques sempre ha estat tenir el control del Club. Alguns presidents han sucumbit, altres en canvi amb molta mà esquerra han torejat les tempestes que els han caigut a sobre, amb més o menys èxit.

Tampoc cal oblidar, seria ingenu pensar-ho, que estar a la junta és només per amor als seus colors.

Molts contactes nacionals i internacionals -com tenen tots els grans equips- ajuden i de quina manera als negocis dels seus integrants. Exemples n'hi ha. A la llotja del Barça, com en el del Reial Madrid i altres clubs, es fan bons negocis. No és res il·legal, però és així ...

El club blaugrana és tot un imperi en l'econòmic, esportiu i social. Alguns ho consideren un caramel que tots volen fer-se amb ell.

En aquests moments, el Barça està en una situació de tranquil·litat més o menys controlada després de les moltes pressions que ha rebut l'actual directiva pel tema independentista. Bartomeu les ha passat de tots colors torejant el tema. Ha jugat a la puta i la Ramoneta en aquest tema, davant l'enuig de les penyes de fora de Catalunya que han vist com alguns socis s'han donat de baixa 

Al 2021 tindran lloc les noves eleccions del FCB, Bartomeu no tornarà a presentar-se. El meló dels aspirants a succeir-està obert a dos anys i mig. El primer a manifestar la seva intenció de tornar a la contesa és l'incombustible Joan Laporta, la mà del qual va introduir els seus amics independentistes i va donar el salt a la política, on va passar sense pena ni glòria com a diputat i regidor al Parlament i a l'ajuntament de Barcelona. On sí "va triomfar" va ser en els negocis amb bons dividends. També va tenir el seu èxit en la premsa rosa amb els seus romanços, festes i escàndols públics.

MÉS ASPIRANTS

Hi ha més aspirants al tron blaugrana, alguns han tret el cap i la poteta, altres esperen a estar més a prop de la convocatòria per a fer-ho públic. Víctor Font, amb negocis a Qatar i lligat al món independentista, presentarà aquest 31 d'gener el seu projecte per al Barça. Hi ha expectació per escoltar-lo en un auditori que diuen estarà ple.

Roures, que intenta ficar-se en tots aquells camps en què pugui treure beneficis econòmics i polítics, ja té el seu candidat, el seu soci i amic Tatxo Benet, el periodista ficat a empresari que ha aconseguit pastar una bona fortuna. Empresari i independentista ja té experiència, dolenta per cert  en esto de dirigir un equipo  . Va ser el màxim accionista de l'extinta UE Lleida des d'abril de 1998 fins a juny de 2010, Josep Maria 'Tatxo' Benet, deixant el club en fallida, amb uns deutes de 28 milions d'euros. L'últim a donar la sorpresa, és el fins ara president de la CEOE, Joan Rosell,  que sembla té la intenció d'entrar en la batalla per la presidència del Barça. Serà l'aposta d'un grup d'empresaris de l'Ibex?

Tot i que queda encara que dos anys i mig per davant per a les eleccions, al llarg d'aquest temps, la presència en els mitjans és fonamental és molt important per generar complicitats i visualitzar aquestes candidatures. Algú diu que pot produir-se alguna sorpresa amb altres candidats. Caldrà esperar a l'esdeveniment.