La guerra del taxi, els VTC i la patata calenta de Colau

Després de dies de vaga dels taxistes catalans que van copar durant dies la Gran Via de Barcelona mentre els conductors dels VTC feien el mateix en altres de les artèries de Barcelona, la Diagonal va simbolitzar també les seves protestes per la lluita del control d'aquest servei públic. Enmig d'aquesta guerra, els ciutadans són els que han patit els efectes de les accions dels seus protagonistes amb una paciència infinita, no exempta d'impotència, davant la passivitat del consistori barceloní, que ha mirat a una altra banda com si el tema no fos de la seva incumbència. És la nova llei de la selva "urbana", on qualsevol col·lectiu s'apropia dels carrers sense que ningú garanteixi els drets d'ús dels altres.

Aquest dimarts, el conseller del Territori explicava als mitjans de comunicació que, finalment, com s'esperava, el Govern ha aprovat el decret llei que obliga els VTC a precontractar els seus serveis amb una antelació de 15 minuts, i no podran recollir a les carrers als seus clients, sinó que hauran d'estar estacionats en aparcaments o altres zones fins a la realització del servei.

Al principi pot semblar raonable. Quinze minuts no és res. Però com diu el refrany "feta la llei, feta la trampa". La Generalitat queda bé amb les empreses VTC, i passa la patata calenta, vestida d'autoritat, als ajuntaments i a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) la capacitat legal de modificar el temps d'espera fins a arribar a l'hora. L'alcaldessa Colau, també presidenta de l'AMB, ja ha mostrat la seva predisposició a ampliar el temps d'esperar a una hora en els 36 municipis que l'integra. Colau es troba en plena campanya electoral, al sector del taxi treballen unes 67.089 persones, mentre que en els VTC el nombre és de 5.890. Una diferència substancial. L'alcaldessa es posa de part de la majoria. Una posició interessada. Però els efectes que pot tenir aquesta decisió, no els ha calculat. No són només els més de cinc mil treballadors que es poden anar a engrossir les llistes de l'atur, sinó el cabreig monumental dels ciutadans amb els taxistes. Aquesta vaga ha generat més rebuig que suports. Els actes violents, la manca de serveis mínims, els talls de carrer i les actituds desafiants han omplert el got de la paciència de gairebé tots. La ciutadania vol més ofertes, menys monopolis que porten a crear-se màfies, no volen llicències que passen de pares a fills d'un servei que és públic.

Hi ha la promesa per part del govern de la Generalitat de fer una llei que reguli el sector, amb més control de les llicències i recuperació de moltes d'elles.

Això triga com a mínim un any i la inversió d'uns quants milions d'euros. S'arribarà a realitzar? Alguns tenen seriosos dubtes que això passi, i més tenint en compte la situació política i econòmica que hi ha.

La Generalitat ha fet el seu paper de la millor manera possible, almenys així ho ha venut, ara falta veure com ho solucionaran l'AMB i altres ciutats de Catalunya. És una situació complica que requereix temps i solucions factibles Caldrà esperar, tot i que les eleccions poden deixar el tema en l'aire, i tot i els posicionaments públics de qui no ha estat capaç de prendre decisions. Governar consisteix a fer allò que no t'agrada o amb el que no s'està d'acord, sol dir-se.