Microplàstics i salut humana

Potser hi hagi lectors que encara s'escandalitzen quan han de pagar 5 cèntims per una bossa de plàstic del supermercat. No hauria de ser així. La contaminació per plàstics i sobretot per microplàstics─ és la principal amenaça a la qual s'està enfrontant el nostre medi ambient durant aquest segle. Tot i que la ciència encara no ha pogut determinar amb certesa si els microplàstics afecten la salut humana, sabem que contaminen tot el nostre entorn i que causen la mort de moltes espècies marines.

L'Era del plàstic

Des de la Segona Guerra Mundial, els éssers humans hem fabricat uns 8.300 milions de tones de plàstics no biodegradables. Aquesta ingent quantitat de polímers té un pes equivalent a 25.000 edificis com l'Empire State Building i podria cobrir tota Argentina. El 80% d'aquests plàstics s'acumula en abocadors i en el medi ambient, sobretot en els oceans en els que suren uns 8 milions de tones.

Seria impossible eliminar els plàstics d'un dia per l'altre. El plàstic és un material resistent, barat i amb múltiples aplicacions. Estem envoltats de plàstic. Es podria dir que vivim en l'Era del plàstic a la qual la Humanitat ha evolucionat des de l'Era del bronze, del ferro i després de l'acer. Cada any fem servir 5 bilions de bosses de plàstic i comprem un milió d'ampolles de plàstic. 

Aquesta amenaça silent ha arribat a un punt crític en què és ineludible, per garantir la sostenibilitat del nostre planeta, canviar els nostres hàbits de vida per tal de reduir el consum de plàstics i buscar alternatives més respectuoses amb el medi ambient.

Plàstics no biodegradables

Els materials orgànics poden ser degradats, sota condicions ambientals naturals, per plantes, animals, microorganismes i fongs. Durant el procés de biodegradació, el material serà utilitzat pels agents biològics com a substrat o aliment és a dir com a font de carboni i altres nutrients. El problema és que els plàstics convencionals no són biodegradables (encara que sí majoritàriament reciclables) i quan es dipositen en el medi ambient, romanen durant períodes que van des de 5 anys per a un filtre de cigarret, 20 anys per a una bossa del supermercat, 50 anys per un got de plàstic i fins a 1.000 anys per a una ampolla d'aigua mineral.

Els microplàstics

Els macroplásticos -articles de rebuig grans com bosses, burilles de cigarretes, globus, ampolles, tapes o palletes - són la forma més visible de contaminació plàstica. Però són els microplásticos -petits fragments de menys de 5 mm- els que més afecten la vida marina i terrestre.

Els microplásticos provenen d'una gran varietat de fonts, com els cosmètics, la roba sintètica, els productes industrials i els objectes plàstics d'ús quotidià.

Hi ha dos tipus de microplásticos. El primer tipus són els anomenats microplásticos primaris que són petites esferes plàstiques presents en sabons de dutxa, dentifricis i cremes exfoliants. Un segon tipus són els microplásticos secundaris que deriven del procés de deteriorament i fragmentació de desfets plàstics més grans com envasos o bosses de plàstic.

L'impacte dels microplásticos va més enllà de l'ambient marí, ja que contaminen fins i tot l'aire, l'aigua de l'aixeta, l'aigua embotellada, els aliments, les begudes i fins i tot la sal, la mel i la cervesa.

El cost econòmic anual (només de les tones de plàstic que acaben en els oceans) arriba als 13.000 milions de dòlars a causa dels danys ambientals en els ecosistemes marins. Això inclou les pèrdues financeres sofertes per la pesca i el turisme, així com els recursos dedicats a la neteja de les platges i els mars.

L'illa de deixalles plàstics

Potser al lector li sorprengui saber que, en les coordenades 135 ° a 155 ° O i 35 ° a 42 ° N del Pacífic Nord, hi ha una enorme illa conegut com l'illa d'escombraries, illa tòxica o gran taca d'escombraries. És una acumulació de plàstics que arriba a una superfície de 700 000 km² (més gran que la península ibèrica) i que conté concentracions excepcionalment altes de plàstic suspès i altres deixalles atrapats en els corrents marins. El lector no ha de imaginar un immens cúmul d'ampolles de plàstic i altres recipients, sinó més aviat una immensitat de microfragments, de la mida d'un gra d'arròs, que estan contaminant i destruint lentament l'ecosistema oceànic. I el problema continua empitjorant perquè cada any s'afegeixen 13 milions de tones més als nostres mars de manera que, si segueix així, el 2050 tindrem prop de 12.000 milions de tones de deixalles plàstics en la natura.

El desafiament mediambiental és immens: augmentar el reciclatge de plàstics no biodegradables i reduir la seva producció i ús si volem garantir el futur del planeta.

Els microplásticos ja han arribat a l'intestí humà

El cicle complet i moviment dels microplàstics en el medi ambient encara no es coneix del tot, però és un tema subjecte a rigoroses investigacions. Encara que la gran majoria de les partícules s'ha localitzat únicament en l'aparell digestiu de mol•luscs, crustacis i peixos on pot provocar obstruccions intestinals en espècimens de mida petita, la notícia és que ja s'han trobat microplàstics a l'intestí humà. Així ho ha demostrat un estudi de la Universitat Mèdica de Viena que va observar que els excrements de persones de diversos països contenien 20 microplàstics per cada 10 grams de matèria fecal. Aquesta realitat esdevé una urgència la investigació sobre l'impacte dels microplàstics en la salut humana. És prioritari que la ciència determini el llindar a partir del qual la ingesta de microplàstics pot ser perjudicial per als éssers humans, tant per l'impacte de la presència física de les partícules plàstiques com per la possible toxicitat dels seus components químics.

Recomanacions per als consumidors

La contaminació plàstica és un problema global que requereix el compromís i la col•laboració de tots: governs, empreses i consumidors. Els dos primers han d'emprendre accions legals i organitzatives per a reduir la seva producció industrial i afavorir el seu reciclatge. Als consumidors ens toca substituir, en la mesura possible, el seu ús per alternatives més ecosostenibles i millorar les rutines del reciclatge (només el 21% dels residus plàstics de la Unió Europea es recicla).

Podem començar amb quatre estratègies recomanables.

La primera és comprar només productes plàstics amb Codi RIC (Resin Identification Code) en què consti dins d'un triangle, el nombre que informa sobre el tipus de resina (els números de l'1 al 6 són reciclables mentre que el codi 7 significa que no és reciclable). Una segona estratègia és evitar els productes d'un sol ús, fent servir, per exemple, raspalls de dents o maquinetes d'afaitar amb caps reemplaçables i evitant emprar palletes, bosses de la compra, ampolles d'aigua, vaixella i coberts, bastonets de cotó, bolígrafs i encenedors de plàstic. La tercera recomanació és emmagatzemar sempre els aliments en recipients de vidre, un material inert que, a diferència del plàstic, no allibera cap contaminant. La quarta i última alternativa eco-sostenible és comprar els aliments (fruites, verdures, formatges, carns, peixos ...) a granel o al pes, és a dir sense envasar.

Un consum responsable per a un futur millor

No podem prescindir d'un dia per l'altre del plàstic. Però si podem i hem de reduir la seva fabricació i millorar el seu ús i reciclatge. Aquest objectiu no és factible només amb una enorme i progressiva reforma industrial i comercial sinó que requereix temps i un ferm compromís social dels consumidors. I val la pena.

En definitiva, hem de convertir en ciutadans responsables, abandonant la cultura de l'usar i llençar si volem llegar als nostres fills un món millor, més sostenible i més saludable.