El déjà vu del diàleg a Noruega

Les reunions entre el règim chavista de Nicolás Maduro i l'oposició, representada pel líder Juan Guaidó, celebrades a Oslo, són un "déjà vu" d'anteriors diàlegs que van permetre que Maduro guanyés temps en el poder, com pretén ara repetir a Noruega, sense moltes probabilitats que ho aconsegueixi.

La diferència està en que les condicions són diferents per a les dues parts en el conflicte. A Oslo el règim de Maduro, amb el seu període vençut perquè cap país reconeix la seva reelecció fraudulenta de maig de 2018, arriba debilitat a la taula mentre que l'oposició va amb més força amb el suport internacional, el suport i unitat nacional, i un full de ruta que s'ha convertit en un mantra polític religiós.

Aquesta "petita" diferència del mantra: 1. cessament de la usurpació, 2. govern de transició i 3. eleccions lliures és el que ha fet que Guaidó es mantingui en el seu 1,2 i 3, i a més no abandoni la lluita en les carrers amb les protestes malgrat que Maduro carrega contra l'Assemblea Nacional perseguint i empresonant als diputats.

En les dues anteriors temptatives de diàleg, celebrades la primera a Caracas (2016) i la segona a República Dominicana (2017), sota la tutela de José Luis Rodríguez Zapatero i l'aval del Vaticà, l'oposició s'havia deixat enganyar que havia de deixar el carrer i el referèndum revocatori per evitar la violència.

Al bell mig de les converses el règim estrenyia les femelles i augmentava la violència contra els opositors. Aquesta vegada també carrega i incrementa la persecució amb el seu braç armat del Sebin, el militar Dgcim, el policial Faes i el paramilitar dels col·lectius.

Però ara, l'oposició sense complexos ni embuts no ha abandonat la seva lluita al carrer tot i les reunions amb el chavisme. Així ho ha dit Guaidó "no ens prestem per a una farsa" quan es refereix a les converses a Oslo, amb el Grup de Contacte de la Unió Europea, mentre l'ambaixador Carlos Vecchio ja es va reunir dilluns amb el cap del Comando Sud dels EE .UU., almirall Craig Faller.

A Oslo el chavisme portava en la seva màniga 4 cartes, segons ha avançat l'ambaixador chavista a Madrid, Mario Isea, i la pàgina digital Costa del Sol a Caracas de Fran Tovar. Les propostes chavistes eren eleccions presidencials i parlamentàries al desembre 2019, Nicolás Maduro es queda fins a les eleccions, suspensió de les sancions econòmiques, Nicolás Maduro controlaria els recursos financers que permetrien ajudar a solucionar la crisi econòmica.

En canvi Fernando Martínez Mottola, exministre del període de Carlos Andrés Pérez, i el segon vicepresident del parlament, Stalin González, van ser emfàtics en assegurar que a Oslo "el cessament de la usurpació" no és negociable. Al pa, pa, i al vi, vi.

Aparentment les fonts del web Costa del Sol afirmen que les propostes de l'oposició serien eleccions presidencials a 3 mesos, govern de transició per realitzar eleccions i canvi del Consell Nacional Electoral.

Sigui com sigui, el canceller veneçolà Jorge Arreaza, va afirmar a la cadena Al-Jazeera que el règim de Maduro no acceptava les propostes de l'oposició: "No acceptem en una taula d'Oslo, o on sigui, qualsevol iniciativa per conversar amb una pistola a el front o una ordre imperial".

En aquests moments les parts en conflicte presenten un gran obstacle com és la "gran desconfiança" que professen mútuament. Però estan condemnats a seguir conversant malgrat l'aire de fracàs que els antecedeix.