Les greus deficiències i la necessitat de millora de la gestió sanitària pública (II)

El recent cessament del Dr. Vicenç Martínez Ibáñez com a gerent de l'Hospital Vall d'Hebron s'ha informat en els mitjans de comunicació de forma incompleta i confusa sense investigar les causes per les quals ha estat suspès. Això ha donat lloc a interpretacions diverses i dispars, majoritàriament incorrectes, com demostren els comentaris dels lectors . Per contra, el comunicat del sindicat CGT de l'Hospital Vall d'Hebron rebutja rotundament la nefasta gestió del Dr. Martínez Ibáñez, denunciant al mateix temps que la seva pròpia versió dels fets no s'ajusten a la realitat. El comunicat de la CGT també ressalta el greu dany que la seva gestió ha causat als treballadors i el descontentament generalitzat dels mateixos, la manca de transparència en la distribució dels pressupostos i es mofa de la regular publicació en els mitjans de comunicació dels "suposats grans avenços" produïts a la institució que són pura propaganda que confon als ciutadans i genera falses expectatives en els usuaris.

La manca de transparència ha estat notòria en tota la gestió. Davant tants excessos, un es pregunta com és possible que una gestió tan nefasta pugui haver-se realitzat durant més de 4 anys sense haver estat corregida ?, el cessament del Dr. Martínez Ibáñez és el resultat de discrepàncies polítiques o és causa de corrupció i falta de transparència en la gestió ?, i és necessària la realització d'una auditoria externa i independent que identifiqui els errors produïts perquè aquests no es tornin a repetir ?.

Com era d'esperar, el cessament del gerent de l'Hospital Vall d'Hebron s'ha seguit de la dimissió de la directora assistencial Dra. Ana Ochoa, col·laboradora responsable de la maldestre gestió i l'atropellament als treballadors. La clarificació i comunicació d'aquests fets és de gran rellevància perquè, com he apuntat anteriorment, el perfil dels gestors i la seva selecció per a administrar les institucions hospitalàries són determinants claus de la bona gestió del sistema sanitari públic. El relat de la meva experiència personal com a cap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l'Hospital Vall d'Hebron amb el gestor cessat i amb la directora assistencial dimitida, que descric a continuació, evidència de manera descarnada les deficiències d'un sistema que necessita ser modificat.

La meva experiència personal com a cap de servei. Des de la meva arribada a l'Hospital Vall d'Hebron el 2010 i fins al 2015 com a cap de sercivio de Cirurgia Cardíaca, la meva relació amb els gestors de l'hospital va ser de confiança mútua i d'estreta col·laboració per acordar i assolir els objectius marcats. Al començament del 2015 el Dr. Martínez Ibáñez al costat de la Dra. Ana Ochoa van ser nomenats com a gerent i directora assistencial de l'Hospital Vall d'Hebron, respectivament. Aquests nomenaments van causar en primera instància sorpresa i preocupació en els treballadors de la institució perquè prèviament havien realitzat una gestió molt contestada a l'Hospital Josep Trueta de Girona i pel tarannà poc dialogant i abrupte de tots dos. La seva elecció es va interpretar com una decisió clarament política més que per la seva capacitat de gestió.

Els serveis amb un alt grau d'eficàcia i eficiència com el Servei de Cirurgia Cardíaca, que havien reduït substancialment les llistes d'espera quirúrgica i que presentaven excel·lents índexs de qualitat, es van veure afectats per les noves polítiques de disminuir l'activitat durant períodes crítics, comprometent així el benestar i seguretat dels pacients i afavorint de manera encoberta el desviament de pacients a la sanitat privada. Tot i la insistència dels professionals sobre les possibles conseqüències perjudicials que aquesta mesura podria comportar, la reducció de quiròfans es va mantenir exposant als pacients en llista d'espera a un risc innecessari. Hagué morts de pacients que es van reportar als mitjans de comunicació, motiu pel qual l'Institut Català de la Salut (ICS) em va cessar de manera fulminant com a cap de Sercicio amb l'excusa del meu suposat rebuig a passar una avaluació. Alhora, el Dr. Martínez Ibáñez em va obrir un expedient disciplinari, un procediment que en no trobar cap falta va ser sobresegut pel departament legal de l'ICS.

Gairebé dos anys i mig després de la meva cessament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar la reposició del meu càrrec de cap de servei qualificant meu cessament com a "clamorosament il·legal". L'ICS va interposar recurs de cassació al Tribunal Suprem que va ratificar la sentència del TSJC. El tractament personal rebut pel gerent i la directora de l'Hospital Vall d'Hebron i per l'ICS no és aïllat i altres col·legues, que també han defensat la medicina pública de qualitat, han estat denigrats personal i professionalment amb la clara intencionalitat d'empobrir la sanitat pública i afavorir el desviament de pacients a la sanitat privada. És doncs deshonest i d'una hipocresia extrema quan la Dra. Ochoa en la seva carta de comiat als treballadors de l'hospital indica sense rubor que "som fidels al Nostre lema de sempre, el pacient primer".

Lluita social per una sanitat pública de qualitat. Les desastroses polítiques de caràcter neoliberal dirigides al desmantellament del sistema sanitari públic estan tenint conseqüències molt perjudicials per als ciutadans i són un llast per a l'economia. Els arguments utilitzats per desmantellar el sistema públic i afavorir l'externalització de serveis com pretén l'actual " Llei de Contractes de serveis a les persones " del Govern de la Generalitat de Catalunya no té fonaments sòlids, és un projecte de llei que augmenta la fragmentació del Servei Nacional de Salut, facilita la privatització dels diners públics, augmenta la insostenibilitat i la mala qualitat , i està produint un rebuig unànime per part de diferents entitats, moviments socials i partits. El mateix Tribunal de Comptes Europeu critica durament en un informe la participació privada en infraestructures i serveis públics i recomana als països membres que no promoguin models públic-privats . Si realment volem preservar un sistema sanitari públic únic i de qualitat cal que els ciutadans s'organitzin i participin activament en la lluita pels seus drets fonamentals. En aquest esforç els mitjans de comunicació també tenen un paper crític i una gran responsabilitat social de proveir una informació fidedigna, contrastada i en el seu degut moment.