Hospitals del futur: evolució o revolució

L’actual model d’hospital va néixer fa un segle i s’orientà a les malalties agudes —sobre tot les infeccioses— que llavors eren les principals causes de mortalitat. A mesura que es produïen nous avanços científics, els hospitals es van especialitzar i posteriorment subespecialitzar, originant una assistència sanitària cada vegada més fragmentada i més centrada en la pròpia organització dels professionals que en les noves realitats dels pacients.

¿Quines són les noves realitats dels pacients?

La més important és el canvi de l’antic pacient passiu per un nou pacient-consumidor. Són ciutadans que es mostren més i més informats, que són més exigents, i volen prendre les seves pròpies decisions sobre salut. A aquest legítim protagonisme ha d’afegir-se una altra nova realitat: la transformació del patró de les malalties que ha derivat de forma indefugible vers el predomini de les patologies cròniques. En aquest sentit, l'èxit en el tractament de moltes malalties agudes ha propiciat que el 60% dels majors de 65 anys pateixi una o diverses malalties cròniques que són ja la principal causa de mortalitat i discapacitat.

En conseqüència, el tradicional model d'hospital d'aguts, encara vigent a la Unió Europea, és insostenible en un escenari en el qual més del 70% de l'activitat sanitària assistencial i del cost sanitari han de dedicar-se a l'atenció de la cronicitat.

Hi podran els actuals hospitals públics europeus millorar els seus serveis i reduir a els costos?

Sens dubte s'aconseguirà. Però per això, els hospitals del futur hauran de transformar-se radicalment per fer front a aquests reptes. Serà més una revolució que una evolució.

En aquest nou paradigma, el pacient és i serà cada vegada més el centre de l'assistència.

Els professionals de l'hospital formaran equips multidisciplinaris coordinats amb els equips d'atenció primària i a els serveis sociosanitaris per aconseguir, d'una manera proactiva, avançar-se a les descompensacions de les malalties tot evitant així la progressió de les mateixes, les hospitalitzacions evitables i la dependència.

Tanmateix, els mateixos pacients i els seus cuidadors hauran d'adoptar una actitud encara més activa i responsable sobre llur malaltia tot participant en els decisions clíniques i comprometent-se amb els professionals en relació els objectius de salut de la comunitat. La prevenció i promoció de la salut, l'atenció integral, la continuïtat assistencial, el respecte, el tracte humà i la seguretat del pacient són i seran a els objectius fonamentals de tots els actors sanitaris.

L'hospital del futur

Els actuals "hospitals-fortalesa" amb més de mil llits deixaran pas a petits centres especialitzats, més eficients i flexibles, amb cent o dos-cents llits. L'hospital abandonarà el seu paper centrípet (com a centre del sistema sanitari) i s'obrirà a la comunitat formant part d'una organització molt més integrada a la societat,més flexible i oberta, estenent la seva activitat més enllà dels propis límits físics de l'hospital.

Aquests petits hospitals versàtils disposaran de múltiples recursos assistencials: llits de crítics, hospital de dia, sales d'intervencions, hospitalització a domicili, consultes de diagnòstic ràpid, telemedicina, telemonitoratge, història clínica accessible en qualsevol punt, etc.). Així mateix oferiran una atenció multidisciplinària i virtual a causa de l'impacte de les tecnologies digitals. L'atenció oferta en aquests centres haurà de tenir la mateixa intensitat, qualitat i eficiència durant les 24 hores, els set dies de la setmana.

Paral•lelament, les infraestructures assistencials del futur seran hospitals amb dissenys arquitectònics ergonòmics i integrats en l'entorn, imposant centres hospitalaris lluminosos, humanitzats i respectuosos amb el medi ambient. La descentralització serà la norma. És a dir, encara que alguns pacients requeriran irremeiablement hospitalització, la gran majoria dels malalts rebrà l'atenció mèdica a casa.

L'internet de les coses, els dispositius "weareables" (smartwatchs, sabatilles amb GPS i polseres que controlen el nostre estat de salut) o portables, les App per monitoritzar als pacients, la Big Data (emmagatzematge i gestió massiva d'informació) i la robòtica constituiran la base dels hospitals del demà.

Medicina personalitzada a l'hospital del futur

La "genòmica" (disciplina relacionada amb l'estudi del genoma humà, la teràpia gènica i la biotecnologia) facilitarà que els tractaments siguin desenvolupats per a cada pacient segons les seves condicions individuals, cosa que reduirà la incidència d'esdeveniments adversos i optimitzarà el cost sanitari.

L'ús de la Telesalut anirà creixent de manera exponencial. I no només a través dels recursos propis de l'hospital sinó mitjançant altres dispositius, com els telèfons mòbils dels pacients, que ja tindran integrat diferents dispositius com sensors que vigilin les nostres constants vitals i es connectin a Internet o a algun algoritme d'intel•ligència artificial.

El domicili del pacient s'afegirà a la xarxa sanitària gràcies a la Telemedicina, mentre que l'hospital es convertirà, per tant, en un lloc d'estades molt breus, podent monitoritzar la seva situació a través de la Teleassistència.

La intel•ligència artificial, la robòtica, la Telemedicina i les noves tecnologies d'interacció seran fonamentals en hospitals i clíniques, en quiròfans i consultoris. L'atenció mèdica serà descentralitzada, les consultes a distància, i les visites als hospitals només seran necessàries quan la patologia d'extrema urgència o molt greu.

El més revolucionari serà el nou pacient

No obstant això, el que veritablement revolucionarà la Medicina no serà ni el "bioprinting", ni els dispositius implantables, ni la realitat augmentada ni la robòtica sinó la irrupció dels nous pacients intel•ligents més empoderats, educats i compromesos Aquest nou pacient-ciutadà adopta ja una conducta de consumidor exigent en relació amb la provisió sanitària. I aquesta lògica i legítima exigència ens beneficia a tots.