La investidura després del 10-N serà com aviat a mitjans de desembre
Les noves Cambres es constituiran el 3 de desembre i, a partir d'aquí, entra en joc el Rei, que obre una ronda de consultes amb els portaveus parlamentaris a la recerca del candidat a la investidura.
La jornada electoral d'aquest diumenge posa en marxa un procés administratiu i institucional dirigit a renovar dos dels tres poders de l'Estat de Dret: el Legislatiu (Corts Generals) i l'Executiu (Govern). Les noves Cambres es constituiran el 3 de desembre i, a partir d'aquí, entra en joc el Rei, que obre una ronda de consultes amb els portaveus parlamentaris a la recerca del a la investidura.
No tots els terminis estan reglats, però aquestes són les dates clau d'aquest trànsit:
- 10 de novembre: A les 20 hores es tanquen els col·legis electorals i s'introdueixen en les urnes els sobres dels votants per correu i els dels membres de la mesa. A continuació comença el recompte de les paperetes, que té caràcter públic. Les xifres es recullen en una acta que s'envia a Interior i cap a les 22.00 hores es coneixeran ja dades generals amb un alt nivell d'escrutini.
- 13 de novembre: Comença l'escrutini general en les juntes electorals provincials, que tenen fins el dissabte dia 16 per completar la seva tasca. És un recompte públic on ja s'inclouen els vots de l'estranger dels inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA).
- A partir del 16 de novembre, un cop resolts tots els recursos, es proclamaran els resultats i les juntes electorals aniran expedint les credencials perquè els diputats i senadors puguin presentar al Congrés i al Senat per acreditar-se. La desfilada dels nous parlamentaris per fer la 'paperassa' s'espera a partir de el dilluns, 18 de desembre.
- 3 de desembre: A les deu del matí es va constitueixen simultàniament, cadascun a la seva seu, el Congrés i el Senat. És el dia en què els parlamentaris elegeixen els presidents i les meses de les cambres i prometen o juren la Constitució. Aquest mateix dimarts, la persona que ocupi la Presidència de la Cambra baixa es desplaçarà a el Palau de la Zarzuela per informar el Rei amb la finalitat que pugui obrir una ronda de consultes amb els partits representats d'Congrés per decidir a qui encarrega sotmetre a la Sessió d'Investidura.
- 12 de desembre: Es calcula que aquesta data acabarà el termini de cinc dies hàbils per formar els grups parlamentaris de la Cambra, seguint les previsions reglamentàries. Aquest termini comença després de la constitució de la Cambra i té en compte que pel mig hi ha dos dies festius: el 6 de desembre, Dia de la Constitució, i el 9 de desembre, ja que a Madrid es passa a aquest dilluns el festiu de la vigília, Dia de la Immaculada Concepció. Després, la Mesa de Congrés haurà de ratificar els grups parlamentaris per constituir la Junta de Portaveus, que és l'òrgan que ordena les sessions plenàries i, per tant, el Ple d'Investidura, quan es convoqui.
- Setmana del 16 de desembre: Constituïts els grups parlamentaris i la Junta de Portaveus, ja es podran convocar sessions plenàries. Si hi ha acord entre algunes forces polítiques i tenint en compte els desitjos expressats pel president de Govern en funcions, Pedro Sánchez, es calcula que el Debat d'Investidura podria celebrar-se, com a molt aviat, aquesta setmana del 16 de desembre. Serà investit president aquell candidat que aconsegueixi la confiança Congrés per alguna d'aquestes dues vies: en la primera votació sumant la majoria absoluta (176 diputats) o, en una segona oportunitat, 48 hores després, aconseguint més vots a favor que en contra.
Per a fixar la data d'aquesta primera votació d'investidura cal tenir en compte el risc d'una nova repetició electoral, ja que, en cas de bloqueig, les Corts es dissoldran en complir-se dos mesos d'aquesta data per celebrar eleccions 47 dies després. I com que s'acostuma a votar en diumenge la data d'aquesta sessió plenària s'ha de triar comptant que en aquest trànsit hi ha dos mesos consecutius de 31 dies (desembre i gener) i un mes de febrer amb 29 dies.
A partir de la votació, s'obren dos escenaris:
a) Vespres de Nadal: Si s'ha aconseguit la investidura el nou president del Govern central podria prendre possessió el cap de setmana anterior a Nadal i nomenar immediatament als seus ministres. Amb un Executiu ja al banc blau es podrà celebrar la Sessió Solemne d'Obertura de Legislatura, presidida pel Rei, el que no s'espera fins al gener.
En tot cas, les compareixences dels nous ministres en les seves respectives comissions de Congrés per exposar els seus plans no podran celebrar-se fins a mitjans del mes de gener. En primer lloc, els grups parlamentaris han d'arribar a un acord sobre la composició de les comissions, després aquestes han de constituir-se i després la Mesa de Congrés ha d'autoritzar expressament que es reuneixin, atès que gener és inhàbil a efectes parlamentaris segons la Constitució.
b) Mitjans de febrer: Per contra, si no s'ha aconseguit la investidura en aquest debat, després de la primera votació fallida comença a comptar un termini de dos mesos per a possibles nous intents. Això implica que, si hi ha un fracàs a mitjans de desembre -com va passar amb les fallides investidures de Pedro Sánchez al març de 2016 i juliol de 2019-, i si no s'aconsegueix una alternativa viable en els dos mesos posteriors, caldria dissoldre les Corts novament a mitjans de febrer per acabar celebrant nova eleccions, com aviat el 5 abril.
Escriu el teu comentari