Trapero titlla de "barbaritat" la via unilateral

 

El major dels Mossos d'Esquadra José Luis Trapero ha defensat aquest dilluns 20 de gener davant el tribunal que el jutja per rebel·lió en el procés independentista català que la policia autonòmica no comptava amb els efectius suficients per contenir les concentracions que es van produir el 20 de setembre de 2017 en protesta pels registres judicials que es van succeir en diferents indrets de Catalunya.

Després que el fiscal Miguel Ángel Carballo enumerés les comunicacions oficials que van mantenir la Guàrdia Civil i els Mossos aquest dia, en què la primera sol·licitava suport en els registres i els segons contestaven que prenien nota, Trapero ha explicat que les entrades ordenades pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona no estaven planificades, de manera que el cos que dirigia no va poder planificar el seu desplegament.

"D'on traiem els efectius? Si hagués estat una mica planificat ... La Guàrdia Civil no només ens demanava el cordó a la Conselleria d'Economia, sinó en altres escenaris. No podíem fer 5 cordons de seguretat de 40 metres amb els efectius d'ordre públic dels que disposàvem", ha remarcat el gran.

En els llocs on es va intentar fer el cordó, ha afegit, "la gent es va posar davant i ja hi va haver els primers incidents". "En una concentració de milers de persones això ens pot crear problemes seriosos i això cal valorar-ho, senyoria. Però segur que ens hagués encantat poder fer-ho", ha assenyalat.

Davant la insistència del fiscal sobre els requeriments que va formular la Guàrdia Civil als Mossos, Trapero ha subratllat que durant aquest dia els comandaments de la policia autonòmica desplegats en els llocs dels registres i el comissari Ferran López van mantenir contacte amb els responsables de l'Institut Armat i que aquesta incapacitat d'actuar es va transmetre "en persona".

"Si fos una actitud de no voler fer, el coronel de la Guàrdia Civil a Barcelona no hauria aguantat aquesta comunicació. Se li explicava perquè algunes coses no es podien fer. Això no vol dir que ni ell ni nosaltres estiguéssim satisfets", ha apuntat.

PROTOCOL AMB "BONS RESULTATS"

Sobre les seves trucades amb el llavors president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez --condemnat a 9 anys de presó per sedición--, Trapero ha incidit en la versió que ja va prestar durant la seva compareixença com a testimoni en el judici del Tribunal Suprem el març passat. Segons ha manifestat, és comú en el protocol de Mossos establir contacte amb els líders de les manifestacions i concentracions i en aquest marc ha situat les seves comunicacions.

"No és gens estrany en el model d'ordre públic dels Mossos d'Esquadra des de l'any 2013, perquè apostem per un model en què prima la mediació. És un treball habitual de Mossos i crec que ha tingut resultats molt bons", ha concretat.

Ha dit a més que desconeixia llavors els 'tuits' que Sànchez va anar publicant al llarg del matí del 20 de setembre trucant a la concentració davant la seu de la Conselleria d'Economia, on s'estava produint el registre principal. En qualsevol cas, ha matisat que els Mossos no valoren les declaracions de ningú.

Trapero ha volgut deixar clar que els Mossos d'Esquadra en cap moment van atorgar a Sánchez el rang de "mediador" ni cap altre "títol". És més, en un altre moment de la declaració ha destacat que l'expresident de l'ANC "no va imposar cap condició" en cap moment del dia, ja que "no és ningú per imposar condicions".

EL PROCÉS CONSTITUENT, UNA "BARBARITAT"

El major Trapero ha assegurat que mai va conèixer el projecte independentista del Govern presidit per Carles Puigdemont i ha arribat a qualificar de "barbaritat" les conclusions de la comissió del procés constituent que es va crear en el Parlament l'any 2016.

Així ho ha afirmat Drapaire en resposta a les preguntes que li ha dirigit el fiscal Miguel Ángel Carballo durant el judici en l'Audiència Nacional, que s'ha reprès poc abans de les 16.00 hores després del descans per a menjar. En aquest bloc, l'interrogatori del representant del Ministeri Públic s'ha referit a documents i actuacions que els partits polítics van impulsar els mesos anteriors al referèndum illegal de l'1 d'octubre de 2017.

"Va conèixer el projecte independentista o algú va sollicitar la seva implicació?", ha volgut saber Carballo, al que el major ha respost: "Ni ho vaig conèixer ni se'm va exposar, ni se'm va consultar ni conec a algú a qui se li hagués exposat una cosa similar".

Sobre la creació de la comissió sobre el procés constituent, Drapaire ha subratllat que li va semblar una "barbaritat més de les moltes que s'estaven fent" en aquells anys i que suposava que la justícia les "aniria anullant", al mateix temps que si es cometia algun delicte, s'imputaria a les persones responsables.

El fiscal també ha preguntat a l'excap dels Mossos pel Llibre blanc o el document Enfocats, els suposats fulls de ruta cap a la independència, sobre els quals ha assenyalat que la primera vegada que va sentir parlar d'ells va ser quan va ser imputat.

"SE'LS ANAVA LA VIDA EN DEFENSAR LES URNES"

El major dels Mossos d'Esquadra ha admès que l'actitud dels ciutadans que es van trobar els agents en els col·legis durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 va ser "difícil d'entendre i de preveure": "Veure com la gent defensava les urnes d'aquesta manera era poc imaginable, se'ls anava la vida".

Segons Trapero, "negar-se d'aquesta manera a l'ordre de l'autoritat" i que "amb un caràcter tan general la gent desobeís" el va sorprendre i els comandaments de Mossos no ho podien creure. "Ni nosaltres ni ningú", ha apuntat en resposta a les preguntes que li ha formulat el fiscal Miguel Ángel Carballo .

El major ha explicat que el que esperaven trobar l'1-O era una "resistència passiva" per part dels ciutadans i que en alguns focus -"quaranta i escaig" zones de tota Catalunya- podia haver-hi determinats grups que podien causar problemes d'ordre públic, si bé ha deixat clar que aquesta no era la situació general que preveien els comandaments de la policia autonòmica.