​Coronavirus de Wuhan: què en sabem?

Les malalties epidèmiques tornen als titulars després de que 41 persones hagin mort en un brot delnou coronavirus 2019-nCoV a la ciutat xinesa de Wuhan. Davant del lògic interès dels ciutadans per les notícies sobre la salut pública, els mitjans d’informació haurien de proporcionar únicament informació contrastada, realista i pràctica  que és la que el públic general necessita per prendre decisions quan es produeix un brot d'una malaltia contagiosa. 

Malauradament, la realitat és molt diferent: alguns mitjans de comunicació fan èmfasi en històries personals amb poca o cap informació pràctica perquè els lectors sàpiguen quines són les formes efectives de protegir-se contra la potencial amenaça.

Només cal llegir els articles més reproduïts, en els darrers 10 anys, a mitjans tan prestigiosos com The New York Times o Wall Street Journal sobre els darrers brots de grip porcina, Ebola i Zika: cap d’ells contenia informació pràctica pel lector i, en canvi, n’estaven plens de dades no fonamentades que induïen a generar rumors i desinformació. Explicar històries sobre malalties contagioses sense donar informació sobre com protegir-se d'elles és una bona manera de causar una innecessària ansietat i angoixa emocional entre els ciutadans.

Des del meu punt de vista, tots els articles sobre brots epidèmics haurien de contenir informació pràctica i contrastada sobre prevenció o bé enllaçar amb altres articles que la tinguessin. Fins i tot encara que tractin sobre els aspectes no mèdics de la malaltia.

No abaixar la guàrdia

A finals de la dècada dels 60, després de l’expansió dels antibiòtics i les vacunes, les autoritats sanitàries van pensar erròniament que els humans havíem guanyat definitivament la guerra contra les malalties contagioses. S’equivocaven del tot. Van aparèixer nous virus i altres van reeixir a causa de l'augment dels viatges internacionals, de la resistència als antibiòtics pel seu ús inadequat  i a la major supervivència de població més anciana i sanitàriament més fràgil. Ara hem aprés a no abaixar la guàrdia.

Coronavirus de Wuhan

Els coronavirus són una gran família de virus que causen des de refredats lleus fins pneumònies potencialment mortals. Afecten nombroses espècies d'animals, com gossos, gats, vaques, porcs, dromedaris i ratpenats.

Set d’aquestes especies de virus (inclòs el descobert ara a la Xina, anomenat 2019-nCoV) poden afectar persones. El seu embolcall, vist al microscopi electrònic, sembla una corona. D'aquí el seu nom.

Dels animals a l’home

Els primers casos es van detectar al desembre en persones que havien estat en un mercat de peix de Wuhan (una ciutat xinesa d’onze milions d’habitants)  on també es venen altres animals, especialment aus i serps. Com altres coronavirus, el 2019-nCoV és un virus procedent d'una altra espècie que ha adquirit la capacitat d'infectar a persones. L'espècie de la qual procedeix encara no s'ha identificat.

Potencial epidèmia

Atès que el virus és capaç de transmetre entre persones per via respiratòria, té el potencial de causar una epidèmia. L'abast d'aquesta possible epidèmia és imprevisible a hores d'ara, ja que depèn de la contagiositat de virus (és a dir, el nombre de nous casos que genera cada persona infectada), que per ara es desconeix. El fet que el 24 de gener hagin començat les celebracions de l'any nou xinès, durant les que centenars de milions de persones viatjaran, fa estar alerta davantuna possible expansió del virus en els propers dies.A més,l'aparició del nou coronavirus ha coincidit amb la fase més àlgida de l'epidèmia de la grip estacional a la Xina, com també passa a Espanya.

Similitud clínica entre grip i coronavirus

Les dues malalties afecten sobretot al sistema respiratori i presenten certes similituds. El quadre que dona el coronavirus pot semblar-se molt a el de la grip: tos, problemes respiratoris que es poden traduir -afortunadament en pocs casos- en un inici de pneumònia i insuficiència respiratòria.

Afortunadament, tot i que la mortalitat del nou coronavirus (les dades preliminars la situen al 3%) és major que la de la grip (0,1%),és molt inferior  als dos precedents de coronavirus que ja han causat epidèmies: la síndrome respiratòria aguda greu (SARS) i la Síndrome respiratori de l'Orient Mitjà (MERS). En tots dos casosl'origen també n’eren reservoris animals.

Distingirgrip i coronavirus a partir només de la simptomatologiade Wuhan és complicat. Per a la grip disposem de kits de detecció ràpida, que permeten recollir una mostra de moc nasal i de la faringe per així detectar el virus i saber la soca concreta.

Contràriament, pel coronavirus de Wuhan, de moment, no hi ha kits de detecció ràpida. Tot i això, el fet que ja s'hagi publicat la seqüència genètica d'aquest coronavirus i que es disposin de kits de detecció per MERS i SARS, que pertanyen a la mateixa família, podria facilitar disposar-ne d’ells ben aviat.

Mesures higièniques universals: les més útils per prevenir el contagi

Com passa amb qualsevol malaltia que pot encomanar-se, la prevenció és fonamental. Els experts de la Sociedad Española de Medicina Intensiva, Crítica y Unidades Coronarias (SEMICYUC)han publicat un recordatori de les recomanacions preventivesde l'Organització Mundial de la Salut per evitar el risc de contagi:

--Rentar-se bé les mans amb aigua i sabó.

--Cobrir-se el nas i la boca a l'esternudar i sonar-se el nas amb mocadors d'un sol ús, que només es faran servir una vegada.

--Evitar contacte proper amb algú que tingui símptomes de grip o similars.

--Cuinar bé la carn i els ous.

--Evitar contacte sense protecció amb animals de granja o animals en llibertat.

--Evitar viatjar a zones de risc.

Solvència del nostre sistema sanitari

Els lectors poden estar tranquils. El nostre sistema sanitari es prou solvent per gestionar una possible epidèmia de coronavirus de Wuhan. Una solvència contrastada pel fet que els serveis d’atenció primària gestionen amb èxit, cada any, centenars de milers de casos de grip epidèmica i que en els pocs casos que es compliquen les UCIs del sistema hospitalari obtenen excellents resultats en la recuperació dels pacients greus.

Tot i això, els mitjans informatius hauríem de collaborar amb una informació realista i contrastada que és la millor manera d’afrontar una eventual epidèmia perquè sabem que la informació que reben els ciutadans condiciona la seva conducta davant la crisi.