Què cony és això de l'escriptura?

La lectura i l'escriptura. Després d'haver respost a la pregunta "Què cony és això de la lectura?", Avui respondrem a una pregunta complementària: "Què cony és això de l'escriptura? " Entre aquestes dues activitats ha una interacció dialèctica molt estreta, com ho asseverem els didactòlegs i ratifiquen els professionals de l'escriptura.

En efecte, per als didactòlegs, la lectura i l'escriptura poden ser considerades la mateixa cosa o dos aspectes de la mateixa cosa. No es pot concebre l'una sense l'altra. Així, és impossible imaginar un escriptor que no hagi estat i sigui un "gourmand" i un "gourmet" de la lectura. A més, la lectura és l'únic procediment per arribar al lloc on un aprenent d'escriptor pot trobar reunits tots els coneixements necessaris per poder redactar textos. Per això, la lectura és l'única forma eficaç d'aprendre a escriure. Quintilià, a "De Institutione oratorie", ja afirmava que, per arribar a ser un bon escribidor, calia llegir molt. Finalment, aquesta relació dialèctica i coadjuvant entre lectura i escriptura va quedar recollida en l'aforisme llatí, que resa així: "qui escribit bis legit" (qui escriu llegeix dues vegades, llegeix millor).

Per la seva banda, els professionals de l'escriptura (i.e. aquells escrividors que viuen de la ploma) són unànimes i tenen la mateixa opinió: "L'única manera d'aprendre a escriure és llegir" (Esther Tusquets); "Els millors mestres es troben, sense cap dubte, a la prestatgeria. No es pot aprendre a escriure si no es llegeix "(Elvira Lindo)"; "Forçat a donar consell a qui vol escriure, suggereixo sis coses: 1. Llegir. 2. Llegir. 2. Llegir. 3. Llegir. 4. Llegir. 5. Llegir. 6. Llegir "(Alberto Manguel); "El treball, la dedicació i les lectures són el camí més directe per tenir èxit en l'escriptura" (Pérez-Reverte). Ells, els escrividors, el van tenir i ho tenen clar.

Pel que fa a l'escriptura, com he constatat i constato cada vegada amb més freqüència en la meva activitat docent a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), els batxillers que arriben a la mateixa tampoc posseeixen una competència escriptural adequada. Aquesta, com la competència lectora, té també més llacunes o forats que un formatge gruyère. Per això, abordarem tres qüestions en relació amb ella: ¿En què consisteix la competència escriptural? Què cal fer per redactar un text? I com es pot adquirir aquesta competència?

Competència escriptural. Podem descriure la competència escriptural o textual com la capacitat que permet a l'ésser humà actuar lingüísticament, en situacions de comunicació que exigeixen l'ús de la llengua escrita per redactar textos. Ara bé, com en el cas de la lectura, produir textos és una activitat complexa i, per tant, difícil. Per aquest motiu la Comissió Europea i els governs de França i el Quebec hagin preparat documents per esmenar les llacunes en la competència textual dels funcionaris de tots els nivells de les administracions.

I si ens remuntem al passat, podem citar també a Aristòtil, que va redactar la seva Retòrica (art de parlar de forma elegant i amb correcció) per explicar precisament com calia procedir per preparar tres tipus de textos (polítics, jurídics i epidíctics), que havien de ser verbalitzats en tres situacions concretes de comunicació oral (l'àgora, davant els tribunals de justícia i en les festivitats oficials). A més, des d'Aristòtil i al llarg de la història (excepte durant el Romanticisme i en l'actualitat), l'ensenyament de la retòrica va ser sempre un dels ensenyaments fonamentals i obligatòries.

Metodologia o procés de producció d'un text. Com procedir per redactar veritables textos que siguin, a més, llegibles i cooperadors? Per respondre a aquesta pregunta, podem establir una analogia entre el que implica "produir un text" i "elaborar un plat" (per exemple, un estofat de vedella). En els dos casos s'han de realitzar cronològicament una sèrie d'accions equivalents. En la preparació de l'estofat de vedella, en primer lloc, cal buscar i preparar tots els ingredients; després, cal verificar que no ens falta res; només després podem, respectant un ordre, començar a combinar els ingredients per elaborar el plat; en quart lloc, hem de verificar-lo que el plat és comestible o rectificar-lo, si cal (afegir sal, pebre, etc.); finalment, hem d'emplatar-lo i servir-lo a taula.

El procés a seguir per redactar un text és similar i no és una cosa nova. Fa més de 2.000 anys, Aristòtil, a la seva Retòrica, ja va explicar, des d'un punt de vista analític i pedagògic, el camí i les etapes que cal recórrer. En primer lloc, cal transitar per l'etapa de la "euresis": recerca, reunió i preparació de totes les informacions necessàries per elaborar el text. És lògic que, abans de començar a escriure o a parlar, sapiguem de què parlarem i què direm. En efecte, "el savi no diu mai tot el que pensa, però sempre pensa tot el que diu" (Aristòtil) i s'ha de procurar que "la paraula dita o escrita no s'avanci al pensament" (Pítac de Mitilene). Fet això, cal recórrer l'etapa de la "taxis": organització o estructuració de les informacions reunides i preparades; i.e. cal dotar el text en gestació d'una estructura. Preparats i estructurades les informacions, és pertinent fer una parada ( "verificació I") en el procés de producció del text per avaluar el que s'ha fet en les dues primeres etapes. Es tracta d'un control de qualitat perquè el producte final sigui acceptable tant des del punt de vista del contingut com de l'estructuració. Aquestes tres primeres etapes constitueixen la "pre-escriptura" o preparació o planificació del text a produir, que exigeix 2/3 del temps dedicat a l'escriptura del text.

Només després d'això, es pot passar a la "lexis": redacció de la primera versió del text. Aquesta primera redacció del text és una tasca complicada, complexa i difícil. Un símptoma d'això són les pauses i les relectures, que fem al llarg de la redacció, per no perdre el fil del nostre text. La cinquena etapa ( "verificació II") ha de ser dedicada a la revisió-avaluació de les successives versions del futur text, revisió que implica relectures successives de la mateixa per detectar incorreccions de tota mena (contingut i forma) i procedir a esmenar-les. En fi, l'etapa final és la "hipocrisis": la "mise en page" (distribució del text en la pàgina de paper, en una situació de comunicació escrita) o la "mise en voix" (verbalització el text, en una situació de comunicació oral).

El bàlsam de Fierabrás. Com s'adquireix la competència escriptural i com es poden esmenar les deficiències i llacunes que tenen els estudiants universitaris i, en general, la ciutadania espanyola? L'escriptura, com la lectura, és també una cosa que s'ensenya i s'ha d'aprendre perquè algú es converteixi en alfabet. Ara bé, davant les llacunes en aquesta competència, tant en els joves universitaris com en el públic en general, hem de concloure que o bé no s'ha ensenyat o bé s'ha ensenyat malament i, per tant, no s'ha adquirit. L'únic bàlsam de Fierabrás, l'única poció màgica capaç de guarir les malalties lingüístiques escripturals és injectant en vena el "coronavirus de la lectura". En efecte, el lloc on hi ha els únics ensenyaments necessaris i eficaços per a això són els bons textos, redactats per escrividors competents. Sense bones lectures i sense la pràctica constant de la lectura, és impossible adquirir una competència escriptural funcional, operativa i ortodoxa. Ara bé, per aconseguir-ho, el paper de la família, de l'escola i dels mitjans de comunicació és fonamental. Com diu un refrany francès, «c'est en forgeant qu'on devient Forgeron»: només amb el "llibre, aquest amic fidel" i la pràctica de la lectura es podrà aconseguir que els estudiants universitaris i la ciutadania, en general, siguem cada vegada més alfabets i menys analfabets.