​Covid-19: perspectives presents i futures

Dos mesos després del primer aïllament del coronavirus a Wuhan, la disseminació del virus ha arribat als cinc continents on s’han confirmat, a 4 de març, 93.076 casos.

En aquest context, alguns mitjans de comunicació, els que ens bombardegen dia i nit amb noticies sobre el virus no sempre ben contrastades, estan creant en l’opinió pública un escenari de pandèmia mundial gairebé apocalíptic. Però van del tot errats.

Pandèmia no implica mortalitat

Una “pandèmia” és una transmissió sostinguda, eficaç i continuada d’una malaltia contagiosa de forma simultània en més de tres regions geogràfiques diferents. Potser ja estem en aquesta fase, però això no és sinònim de mortalitat elevada, ja que el terme no fa referència a la letalitat del patogen sinó a la seva transmissibilitat i extensió geogràfica.

De fet, en el cas del coronavirus es tracta d’una epidèmia amb una mortalitat baixa comparable amb la de la grip estacional (0,2-0,4%) i que en el 80% dels casos no produeix símptomes o són símptomes lleus. A més a Xina, la zona zero de l’epidèmia, fa un parell de setmanes que estan disminuint els nous casos, fet que permet tenir esperances en les properes setmanes.

Pandèmia de por

Tot i això. al tema no se li pot treure importància. Independentment de la situació epidemiològica del virus, el que resulta innegable és que hi ha una pandèmia de por infundada.

Per primera vegada en la Història de la Humanitat estem vivint en directe una epidèmia a temps real: tots els mitjans de comunicació i les xarxes socials, diverses vegades al dia, tots els dies, arreu del planeta, parlen del coronavirus i no sempre de la forma més realista i contrastada. Si no dimensionem bé el problema correm el risc de passar de la por a generar una pandèmia de pànic social de conseqüències poc previsibles.

De coronavirus de Wuhan a Covid-19

L’Organització Mundial de la Salut, com a referent global en salut, ha decidit donar un nom diferent a aquest fenomen, catalogant-lo com un virus que està creant grans trastorns polítics, econòmics i socials a nivell mundial. Ja no té importància on es va generar o per on es va estendre. Cal evitar l’estigmatització de països com la Xina o Itàlia. Per això, 300 experts reunits a Ginebra han decidit canviar el nom oficial de coronavirus de Wuhan pel de Covid-19 en reconeixent que ja ha passat a ser una malaltia a nivell mundial i així evitar la focalitzacions geogràfiques.

S’aconsegueixi contenir l’epidèmia o no, el cert és que la repercussió a nivell mundial tindrà, en el millor dels casos, repercussions econòmiques que poden arribar a descensos del PIB nacional del 0,5% d’alguns països.

Covid-19 a Catalunya: previsions epidemiològiques

Des del punt de vista estrictament epidemiològic, el Covid-19 té per ara un impacte mínim a Catalunya. Dels més de 190 casos confirmats a Espanya, només 15 corresponen a Catalunya, la majoria a Barcelona i voltants. Amb la prudència necessària en aquests casos, es pot preveure que per ara res fa témer per l’evolució clínica de l’epidèmia en els propers mesos. Les mesures de contenció i control semblen funcionar mercès a uns professionals sanitaris eficients i entregats a les tasques de Salut Pública.

Epidèmia de por a Catalunya: previsions socioeconòmiques

Contràriament, l’epidèmia de por si que s’està estenent de forma irrefrenable. Sembla que estem entrant en una espiral imparable que va començar amb la suspensió del Mobile World Congress i s’està estenent amb la prohibició de congressos mèdics a Espanya i l’amenaça de suspensió d’esdeveniments esportius en les properes setmanes.

Malgrat la repercussió social que té suspendre les classes a l’escola i la universitat com s’ha fet a Itàlia, son mesures que probablement s’adoptaran també al nostre país si el seny no s’imposa entre els polítics.

Així ho fan pensar les declaracions de Fernando Simón, director del Centro de Coordinación y Alertas del Ministerio de Sanidad, en les que no es descarta plantejar restriccions relacionades amb agrupament de persones si arribés el cas. Plantejar tancaments d'escoles té implicacions importants perquè els nens no es poden quedar sols a casa i plantejar el tancament de fàbriques afectaria a l’economia del país. Però malgrat que de moment es descarten, tot fa pensar en que molt probablement s’acabaran implantant.

De res servirà l’evidència de que el nostre país s’enfronta cada any amb notable èxit a centenars de milers de casos de grip estacional sense clausurar escoles ni fàbriques ni jugar partits a porta tancada. La por al que es desconegut com el Covid-19 sembla imposar-se en l’opinió publica i acabarà comportant decisions polítiques i socials de gran abast.

I els mitjans de comunicació no semblen ajudar gaire a dimensionar un problema que, per ara, es menor. Siguem prudents. Combinem responsabilitat amb prudència abans d’entrar en pànic.

Soc optimista respecte a l’evolució clínic de l’epidèmia però al mateix temps soc també pessimista respecte a la propagació del pànic infundat que pot fer que la nostra vida quotidiana es vegi alterada pel que es molt més contagiós que els virus: la “pandemiofobia”.