Coronavirus: robotitza tot el que puguis

Aquest article ha estat escrit conjuntament entre Raúl Jiménez , professor ICREA a la Universitat de Barcelona, i Luis Moreno, professor del CSIC. Tots dos són autors del llibre "Democracias robotizadas".

I què té a veure els escacs amb el coronavirus...? Hi ha un nexe científic de coneixement que oportunament ha destacat Leontxo García, gran expert en l'art escaquista, en la seva última contribució sobre l'aplicabilitat dels coneixements al que podria ser la infinitud d'un ordinador. I amb aquesta infinitud, l'ajuda és factible per trobar solucions de vacuna i teràpies per combatre el maligne COVID-19.

Qui podria renegar de viure aquests dies amb un món més robotitzat i amb un ingrés mínim per a tots els ciutadans? Les cadenes de producció seguirien funcionant com abans de la crisi viral i amb els diners en forma de TTR (tax-the-robot), és a dir amb els recursos procedents del pagament d'impostos dels robots, es procediria a ajudar a el benestar del nostre model social europeu. I, de passada, que els àvids capitals pelegrins paguessin per les seves transaccions, i no com va passar després de la Gran Recessió de 2007-08, a conseqüència de la qual van augmentar les desigualtats globals entre pobres o rics. La causa d'això va ser que amb els diners del rescat, les grans corporacions, en comptes d'invertir en les seves empreses i trickle-down (gotejar) els diners del rescat als més pobres, es van dedicar a comprar accions de les mateixes companyies, augmentant la seva valoració i fent així encara més rics als accionistes. Això és el que ha passat, per exemple, amb les companyies aèries, que ara ploren per no tenir diners, quan fa uns anys tenien superàvits històrics que van dedicar a invertir en comprar accions pròpies. Així s'explicava en un recent editorial de The New York Times. Per això el congrés demòcrata havia parat inicialment i en sec el pla de Trump de rescat per un valor d'1.5 bilions de dòlars (milers de milers de milions) i que anaven a acabar en el mateix. O sigui, corporacions més enriquides a costa dels ciutadans de les classes subordinades, augmentant així la desigualtat.

Hi ha alternatives malignes, com ens han recordat pensadors com Branko Malinovic. Fem que el COVID-19 s'estengui irremissiblement pel planeta i que els nostres majors passin per dipòsit de cadàvers allisant el que alguns consideren una demografia inútil i sense futur. O sigui una guerra, no necessàriament bèl·lica, sinó de relaxació dels nostres estàndards de salut. Altres escenaris de futur no destructius haurien de respectar la naturalesa intrínseca de l'ésser humà i la seva dignitat social.

Mentrestant els computadors quàntics ja estarien treballant frenèticament per descobrir l'estructura molecular de nou virus (el que en l'argot tècnic es coneix com folding). Aquests computadors són "suprems" (supremacia quàntica) per efectuar operacions en paral·lel, buscant patrons en un sistema que és el que es necessita per desenvolupar una vacuna o antiviral. És a dir, quantificant com la molècula del virus s'ha "armat" (folded). Des del punt de vista de l'organització social, també ajudaria --i no poc-- que els drons (robotitzats) de distribució dels tests i teràpies portessin diligentment als llocs de residència dels enviaments establerts pels nostres sistemes de sanitaris, evitant col·lapses letals en hospitals i centres d'atenció d'emergència. Afortunadament moltes escoles han aprofitat l'ocasió per establir, de manera senzilla i rutinària, connexions en xarxa que permeten la continuïtat domiciliària de les classes en línia per als estudiants  El que descric no pertany a un món de ficció orwellià, o a una distopia utòpica d'un futur indeterminat. És un context possible, probable i desitjable. Bona part del que enunciat és perfectament factible avui dia.

El COVID-19 ha agafat al món amb el peu canviat. Ningú s'esperava que la infecció resultés malèvolament letal i mundial en tan poc espai de temps. Casos anteriors com el virus Ébola o SARS havien estat continguts amb mesures "tradicionals" d'aïllament del focus principal. És cert que ha ajudat el fet en aquests casos que el virus era molt agressiu i per tant matava ràpidament al seu portador, de manera que el virus no podia transmetre a més d'una persona, l'anomenat creixement exponencial. El COVID-19 sembla que és "intel·ligent" ja que triga unes 3-4 setmanes a matar el seu portador, i no sempre, de manera que es pot transmetre a moltes altres persones sanes, amb el que es produeix el creixement exponencial . En els casos de l'Ébola i SARS, tot i que va augmentar la por, per exemple a viatjar, ningú va deixar de fer-ho d'un dia per l'altre. Amb el COVID-19 tot ha estat diferent. Des dels primers avisos a principis de gener des de Wuhan fins avui mateix han passat tot just dos mesos i el transport s'ha paralitzat a nivell mundial. I l'activitat econòmica també. Fins i tot els EUA han hagut de frenar la maquinària productiva i reclamar el confinament als seus ciutadans (shelter-in-place). Les escenes de Manhattan amb tots els seus comerços tancats pertanyen més aviat a una pel·lícula futurista de Hollywood basada en una novel·la del clarivident Philip K. Dick.

Res d'això seria necessari si haguéssim fet servir adequadament la tecnologia actual al nostre abast. L'exemple més clar és Corea de Sud. Com bé indicava, Emilio Muñoz (ex-president del CSIC), allà la pandèmia s'ha contingut amb mitjans d'última tecnologia, que a la fi es van traduir en quantitats massives d'informació i la voluntat dels ciutadans de perdre totalment la seva privacitat (cosa que Edward Snowden ens ha recordat inapel·lablement). A través d'anàlisis massius per saber qui estava contaminat i qui no; i mitjançant la geolocalització obligatòria a través del mòbil, Corea de Sud ha evitat parar enterament la seva cadena productiva restringint només la mobilitat i vida d'aquells subjectes infectats. La tecnologia podria haver-se fet servir a Wuhan, el que no es va fer immediatament.

Pensin els lectors en una realitat que ja existeix. Quan un pacient veu a doctor es registren totes les seves dades en un historial mèdic central. Aquestes dades estan sent constantment analitzats per computadors quàntics que busquen patrons d'infecció. Quant es detecta, es localitza el focus i els pacients són aïllats a el mateix temps que s'investiga la recerca de la vacuna. Això comporta un contrapunt, és clar. Vol dir en paraules senzilles que perdem la nostra privacitat. L'alternativa, com s'ha demostrat el COVID-19, és estar mesos tancats a casa i amb l'economia destrossada.

És difícil deixar d'homenatjar prou l'extraordinària figura d'Alan Turing i ressaltar les seves investigacions pioneres que ens han portat a desenvolupar l'actual món computat i 'robotitzat'. Sense elles, la societat tal com la coneixem no seria com és ara, i com ho serà més en un futur immediat. Si algun lector té l'ocasió de fer-ho en aquests dies de confinament, li recomanem que vegi el primer episodi de la sèrie "Connections" del divulgador britànic James Burke (es pot trobar gratis a l'enllaç https://archive.org/details/ ConnectionsByJamesBurke). Allà es descriu el succés de l'apagada que va paralitzar la ciutat de Nova York als anys 60.

El més interessant de la vida d'Alan Turing, en els moments en què vivim, és que el seu desenvolupament de l'ordinador va ser crucial per a guanyar la guerra als feixismes negadors de la dignitat humana. La guerra, en gran part, la van guanyar els aliats des dels laboratoris de Bletchley Park on Alan Turing i el seu grup van aconseguir, a força de la tecnologia, desxifrar els missatges xifrats pels nazis a les màquines Enigma. I és que la ciència i la tecnologia serveixen i per a molt per a l'existència de l'ésser humà sobre el planeta Terra.

La nova revolució està ja succeint, i serà la computació quàntica. Aquesta deu el seu origen a molts pioners (orígens de la computació quàntica) i gràcies a aquestes idees, a el principi de pur pensament abstracte i sense cap aplicació òbvia, són les que ens pot permetre salvar-nos de la propera pandèmia sense perdre als nostres pares i avis i sense haver d'estar a casa mesos seguits.

En aquesta partida d'escacs contra el COVID-19 països com Itàlia i Espanya amb les seves particulars formes culturals i civilitzatòries han hagut de prendre formes de lluita molt dràstiques que, esperem i desitgem, vagin donant el seu fruit encara que en manera lenta i dolorosa. No hi ha una altra. L'estratègia de les seves partides escaquistes contra el Coronavirus ha estat el recurs a la proverbial obertura Ruy López, o espanyola, que és un inici de el joc decidit i proactiu. El maligne rei de virus segueix enrocat i allunyat de les nostres posicions. Amb l'ajuda de la ciència i la tecnologia podem acabar amb la pandèmia.