​Cròniques del coronavirus: Sant Jordi Palau i el drac Covid

A l’espera de com serà el rebrot de la pandèmia, arriba una diada de Sant Jordi en que no podrem gaudir del Dia del Llibre i de la Rosa. Tot i quedes de 1931 és la primera vegada que la diada s’ha d’ajornar per una epidèmia,  la cita al calendari s'ha canviat anteriorment fins a vuit vegades per la guerra o per motius religiosos.

La llegenda del tribú romà Georgius (pagès) sotmès a martiri foure inventada a la Edat Mitjana per Iacopo da Varazze en la llegenda de Sant Jordi, la princesa i el drac. Antropològicament, té un fort paral·lelisme amb el que està passant amb la Pandèmia del Covid-19. Hi ha dues circumstàncies coincidents. En primer lloc, la llegenda es popularitza en un context social, cultural i històric també marcat per unes condicions molt extremes degudes a la pesta negra que assolà la Catalunya medieval. En aquest punt, cal recordar altre detall coincident: la tradició  afirma que el drac, l'enemic que combat Sant Jordi, expulsa un alè pestilent que  mata a  les persones que l’inhalen. 

En segon lloc, hi ha altres paral·lelismes importants en  l’imaginari popular: el drac històric simbolitza el mal desfermat, la mort i l’epidèmia, mentre que la princesa llegendària és el país amenaçat, i Sant Jordi és el cavaller que salva Catalunya del foc destructiu i a l’alè pestilent de la bestia.

Qui és l’autèntic Sant Jordi d’avui?

En realitat avui dia no hi ha cap cavaller reencarnat sinó milers i milers de nous Sant Jordis i Jordines.  Són persones de carn i ossos. Són els milers de treballadors sanitaris (metges, infermeres, tècnics, altres professionals de l'assistència sanitària i personal de suport hospitalari, així com personal de d'emergències) i no sanitaris com bombers, agents de la llei i altres treballadors que proporcionen serveis i productes essencials. Ells són els autèntics Sant Jordis i Jordines. Ells són que s'han enfrontat al repte gegantí de proporcionar la millor atenció als pacients atacats pel drac Covid i han garantit els serveis vitals per a tots els ciutadans. Sovint, ho han hagut de fer com cavallers sense elm ni armadura i amb espases oscades, mal equipats i arriscant les seves vides per salvar la vida dels altres. Molts són professionals que es juguen la vida a diari com part del seu treball però que mai ho havien hagut de fer en condicions tan lamentablement precàries.

Ens honren a tots pel seu compromís, dedicació, professionalitat i valentia. Mereixen un homenatge més que simbòlic en la diada de Sant Jordi.

Un exemple entre milers: el doctor Jordi Palau

L’existència del Sant Jordi de la llegenda no és demostrable des del punt de vista històric, però resulta impossible negar la realitat d’aquesta legió de nous herois i heroïnes que estan protagonitzant els nostres dies. És impossible triar-ne una sola entre les desenes de milers de petites i grans històries que han protagonitzats aquest nous Sant Jordis i Jordines. Per tant, tancaré el focus i em fixaré en el meu entorn més proper.

Només on jo treballo, a l’Hospital de Barcelona, i seleccionant-los arbitràriament pel nom de pila (ho podria fer per qualsevol altre criteri però és la seva onomàstica), he viscut exemples d’actes exemplars protagonitzats per molts Jordis i Jordines: els d’en Jordi Galí i Jordi Bertrán -reputats traumatòlegs ara armats amb fonendoscopis- enfrontant-se al maleits virus com si estiguessin davant d’una fractura de fèmur, el d’en Jordi Mercé -prestigiós cardiòleg de reconeguda intel·ligència clínica- vestit d’astronauta i manipulant equips d’oxigenoteràpia amb una expertesa sorprenent, el d’en Jordi Martí -admirable coordinador d’admissions- redissenyant amb prodigiosa saviesa plantes d’hospitalització reconvertides vertiginosament en serveis d’aïllament o la d’en Jordi Morillas -estimat intensivista tan diligent i innovador com prodigiós líder clínic- fent possible una nova organització dinàmica  de les UCIs que ha evitat el col·lapse pronosticat pels experts. Són només alguns exemples extrets de Jordis del meu entorn. La llista seria interminable. Em perdonaran tots els que amb iguals o més mèrits no he citat perquè no es diuen Jordi ni Jordina.

Com representant de tots els altres Sant Jordis i Jordines, es diguin així o no, detallaré alguns trets de la història recent d’algú que crec que és el paradigma de tots ells: el doctor Jordi Palau.

En Jordi Palau és un expert i eficient traumatòleg tot terreny, però sobre tot és un dels millors experts europeus en cirurgia de la mà. La seva reputació internacional és coneguda fins i tot fora de l’especialitat. Jo el vaig conèixer per l’excellent treball en reimplantació de membres amputats de pacients amb els que vaig tenir relació. No em va impressionar únicament la seva tècnica microquirúrgica i la seva expertesa en ecografia intraoperatòria sinó, sobre tot, l’empatia i l’humanisme que transmetia als pacients.En iniciar-se la pandèmia, el doctor Palau no només va ser un dels primers en agafar el fonendoscopi per atendre els pacients amb pneumònia Covid tot enfrontant-se al drac maligne sinó que va fer un meravellós regal als pacients afectats pels casos més greus. Un regal pel que alguns pensem que mereixeria el títol d’intensivista d’honor.

El decúbit pron del Dr. Jordi Palau

A UCI ja coneixíem les avantatges de col·locar en decúbit pron (boca avall) als pacients més greus intubats per síndrome de distrés respiratori agut. L’experiència dels primers dies d’epidèmia va mostrar que aquesta tècnica també podria beneficiar als pacients no intubats de planta tot evitant que haguessin de ser traslladats a UCI. Però hi havia un problema greu: els llits de planta no estan dissenyats perquè el pacient estigui còmode en aquesta posició donat que no permeten que flexionin les cames.  El nostre Sant Jordi Palau va estudiar el problema des de totes les perspectives. I finalment va trobar la solució: posar el llit a l’inrevés i elevar els peus del llit com si fos el capçal. El resultat fou un llit que permetia al pacient una postura molt còmode millorava molt la seva tolerància al decúbit pron.

Nous temps, nous simbolismes

El coronavirus ha suposat la primera suspensió de la diada de Sant Jordi per una epidèmia. Encara que els nostres avantpassats van experimentar circumstàncies com la del segle XVI quan la pesta bubònica va obligar a tancar tots els teatres de Londres, la Humanitat no experimentava una pandèmia tan catastròfica des dels més tristos temps medievals. A més l’epidèmia ha impactat en totes les facetes de l’activitat humana. També en l’escenari de la representació social. En aquest sentit ha evidenciat la tossuda resistència de la Humanitat fent sorgir una plèiade d’herois i heroïnes reals com els nous Sant Jordis i Jordines que amb el temps adquiriran tambéun simbolisme mitològic.

Fins ara la llegenda del drac de Sant Jordi s’emmarcava dins del context del’aparició del drac com malaltia sobrenatural resolta per un sant cavaller com expressió d’una  voluntat superior màgica i divina. El relat real i actual del drac Covid s’expressaara també com la pandèmia d’un virus extraordinàriament letal i contagiós al que no més vencerem amb l’esforç solidari de tota la Humanitat.

El Sant Jordi mitològic al que els nostres avis invocaven contra la pesta, la lepra, la sífilis i les serps verinoses, haurà de conviure  amb un legió de nous Sant Jordis i Jordines que com el doctor Jordi Palau exemplifiquen els més alts valors d’humanisme i solidaritat.

Feliç Sant Jordi 2020 a tots!!!