Pandèmies endèmiques i llars globals

Aquest article ha estat escrit conjuntament entre Raúl Jiménez, professor ICREA a la Universitat de Barcelona i Luis Moreno, professor del CSIC. Tots dos són dos autors del llibre "Democracias robotizadas".

"El hombre es un animal de cercanías"

Francisco Murillo

I quan acabi el Coronavirus, què? Tornarem a la situació anterior? Està molt estès entre la gent el convenciment que la pandèmia passarà al bagul dels records. Un bagul de mals records per la seva cruesa i efectes socioeconòmics. Però, de veritat els processos socials reprendran el seu curs 'normal' com abans de 2020? El nostre vaticini és un rotund "no". L'impacte de la crisi de la crisi està sent tan profund que pocs processos tornaran a les seves rutines anteriors. El confinament haurà canviat l'actitud de les persones respecte a gairebé tot, i hi haurà afectat molt especialment a la dimensió territorial de la vida social. Tot i que la reclusió domiciliària cessament després de les diverses fases de desescalada que s'anuncien, el nostre xip existencial haurà d'ajustar-se a les noves realitats.

I és que com bé asseverava Francisco Murillo, el nostre malmès mestre politòleg, i la cita es reprodueix a l'inici d'aquest article, el ciutadà en la seva condició de 'animal de rodalies' ha disposat en la immediatesa de la seva estada d'un accés fàcil, directe i ràpid a una infinitat d'informacions i productes generats des dels quatre punts cardinals planetaris. L'ordinador personal, i molt especialment el telèfon intel·ligent (smartphone), han proveït d'una finestra instantània i permanent al món exterior des de l'àmbit més íntim i casolà. El mateix Immanuel Wallerstein, pioner en la conceptualització global davant les anàlisis estatalistes i parroquials dels països, ja va ressaltar la importància de les llars a la futura configuració de les relacions socioeconòmiques i com a unitats bàsiques de sistema mundial. El confinament s'ha evidenciat en manera inapel·lable l'optimització comunicacional de tot tipus d'activitats culturals, econòmiques i d'entreteniment. Què hauríem fet (fem) sense els nostres mòbils?

Indubtablement, la conseqüència de més llarg abast socioeconòmic de la inacabada crisi del Covid-19 és el teletreball. Poc plausible sembla que les coses tornin a ser com abans, una vegada que s'hagi desenvolupat la vacuna, la qual cosa confiem sigui el més aviat possible encara que no és possible garantir-ho, com ha estat el cas de la SIDA. En aquest article posem l'accent en l'eventual desenvolupament i optimització de les xarxes de ciutats, una proposta avançada ja fa anys, però que cobra renovat interès en conjunció amb la progressiva digitalització i robotització de les nostres democràcies.

Tradicionalment s'ha insistit en l'avantatge comparatiu de les ciutats com a economies d'aglomeració. Amb l'extensió, i intensificació, de la comunicació global a la xarxa (World Wide Web), les ciutats poden optimitzar els recursos cibernètics, el que al seu torn pot determinar en bona mesura un urbanisme municipal de 'rostre humà' amb l'optimització de les economies en xarxa. Les SOHO (Small office/home office) són negocis petits gestionats mitjançant teletreball domiciliari amb potencials beneficis per a la conciliació familiar, els efectes perversos dels desplaçaments en cotxe, el tipus d'habitatge a promocionar, o la facilitació de l'intercanvi cultural en xarxa, posem per cas.

Com s'ha reiterat respecte a les 'lleis universals' de les ciutats, la interacció entre els habitants de les urbs indueix a un major creixement de la riquesa i la informació en contrast amb el món rural. L'argument és simple: com més es desenvolupa la xarxa de connexions, més fàcil és generar coneixement i riquesa. Això s'ha associat tradicionalment amb el creixement de la població urbana. És a dir, les ocupacions augmenten en les ciutats i decreixen al territori 'buit' dels països.

Succeeix també que la pandèmia del Covid-19 ha qüestionat la visió de les ciutats denses, ja que es relacionen amb els perills de l'expansió exponencial de malalties. A diferència del que ha succeït en grans urbs com Edimburg --durant anys ciutat de residència dels autors d'aquest article-- i exemple de 'bona pràctica' urbanística i molt propícia per al desenvolupament de les SOHO abans esmentades, hi ha altres metròpolis hiperdensificades com Hong-Kong, Nova York-Manhattan o L'Hospitalet de Llobregat (amb una densitat de població 10 vegades més gran que la ciutat de Edimburg), on pandèmies i altres efectes perversos de l'últim desenvolupament capitalista global poden convertir-se en endèmics (si no ho són ja). Davant aquest escenari, l'alternativa òbvia és promocionar el teletreball per a aquelles activitats que espacialment ho permetin. Un exemple recent l'ofereix la tecnològica Twitter que ha emplaçat als seus empleats a treballar 'a distància' de per vida, si la naturalesa de la seva activitat ho permet (aproximadament el 80% de la seva força laboral). El gran benefici per a aquests empleats és que poden abandonar el congestionat i super costós Sillicon Valley californià i residir en llocs menys densificats. L'estat de Vermont als EUA (L'equivalent a la nostra Sòria o Terol) ofereix incentius econòmics a aquelles persones que es fan residents a l'estat i des d'allà treballen a distància.

En una ciutat menys densificada, amb llars i ocupacions en xarxa, una bona part de les activitats d'índole econòmica i les culturals de naturalesa familiar, poden realitzar-distanciada. Això beneficia, per exemple, a la reducció de la contaminació generada per la combustió de combustibles fòssils i és un incentiu a que hi hagi una major igualtat de gènere efectiva amb el repartiment més equitatiu de les tasques domèstiques.

És desitjable, per tant, un gran impuls de desenvolupament tecnològic que permeti la 'virtualització' de tot aquell treball que no requereixi presència física fora de la llar global. Els serveis bancaris ja són pràcticament 'remots', procés que hauria de completar per eliminar la necessitat de desplaçaments a les sucursals de les entitats financeres. És estimulant al respecte constatar l'esforç d'innovació tecnològica i digitalització d'una de les entitats líders espanyoles. Serveixi això d'exemple aplicable a una diversitat d'activitats com ara gestions administratives, tràmits oficials davant l'administració pública, viatges o educació superior de postgrau, per citar algunes.

La generació de xarxes ha de mantenir-se activa i per aconseguir-ho cal seguir investigant en tecnologia i innovació. Així es milloraran les connexions virtuals entre les poblacions més deslocalitzades i 'buides' i els centres de població hiperdensificats. Per paradoxal que pugui semblar, això serà una conseqüència benigna de la irrupció del maligne Coronavirus. I és que, com resa el vell adagi, no hi ha mal que per bé no vingui.