Pau Donés i el doctor Pedro Barrios

Una de les notícies d'aquests dies és la mort de Pau Donés, el famós vocalista de Jarabe de Palo. El cantant i compositor ha mort als 53 anys a casa de Bagergue, a la Vall d'Aran (Lleida), a conseqüència d'un càncer de còlon extraordinàriament agressiu que li van diagnosticar el 2015. Més enllà del seu exemple de lluita valenta contra una malaltia ferotge, destaquen els seus valors d'altruisme i humanisme que han omplert els mitjans de comunicació i sobre els quals s'han vessat i es vessaran rius de tinta. No cal reiterar la innegable alçada humana del personatge. Es mereix tot homenatge que se li pugui rendir. En canvi, vull fer esment d'algunes persones del seu entorn. Al costat de tot gran ésser humà sempre hi ha persones que ha influït positivament, i en el cas de Donés han estat un grup de professionals sanitaris de l'Hospital Vall d'Hebron i de l'Hospital Moisès Broggi.

Malauradament, no vaig tenir la sort de conèixer personalment al Pau. Però estic segur que, amb la seva generositat, hagués agraït que també es fes menció de dos dels cirurgians oncològics que li van regalar cinc anys de vida que va saber aprofitar magníficament: el doctor Domenico Sabía metge adjunt que el va intervenir i el doctor Pedro Barrios cap de servei de Domenico i que ha estat el veritable impulsor a Europa de la cirurgia de càncer amb disseminació peritoneal que va obrar el miracle d'allargar la vida de Pau.

Del primer, adjunt Departament de Cirurgia General i Oncologia Quirúrgica de l'Hospital Moisès Broggi, ha transcendit suficient informació en els mitjans de comunicació. La seva amistat amb el cantant superava l'àmbit de la confiança metge-pacient. És ben conegut el seu excel·lent perfil professional amb una trajectòria que va des de l'Hospital de la Universitat de Georgetown de Washington i el Departament de Melanoma i Cirurgia de l'Sarcoma a Milà fins a l'Hospital Moisès Broggi, centre de referència català del Programa de carcinomatosi peritoneal que lidera el doctor Pedro Barris.

I és de Pedro Barrios de qui vull parlar. Home discret, gens procliu a sortir als mitjans de comunicació, és mereix un homenatge no només per la bona feina i dedicació amb la qual va tenir cura de Pau Donés, sinó també per una trajectòria, desconeguda pel gran públic, que el va portar a crear la magnífica escola de cirurgians oncològics on en Domenico ha perfeccionat les seves habilitats i coneixements.

D'ALACANT A CATALUNYA, PASSANT PER COLÒMBIA I ELS ESTATS UNITS

Tinc l'honor de ser amic i company de Pedro Barrios. És membre de la mateixa cooperativa de metges que jo i opera a l'Hospital de Barcelona, un centre cooperatiu sense ànim de lucre, on jo treballo a l'UCI. El postoperatori dels seus pacients és impecable: petits miracles metges que després de tants anys encara em sorprenen. I tot això malgrat que sovint són casos extremadament complicats de cirurgia abdominal descartats com a terminals per altres equips quirúrgics. Ell i el seu equip converteixen un pronòstic d'escassos mesos de vida en anys de supervivència i fins i tot la curació.

La història d'humanitat, esforç i entrega als pacients de Pedro Barrios sembla una novel·la de ficció, però és una realitat tan desconeguda com fascinant.

En Pedro Barrios neix a Alacant el 1951 i viu a Colòmbia des de la seva infància fins al seu retorn a Barcelona per cursar els estudis de Medicina. Es llicencia el 1975 i realitza la residència de cirurgia general a l'Hospital de Bellvitge. Als 29 anys obté la direcció del servei d'aquesta especialitat a l'Hospital de la Creu Roja de l'Hospitalet (Barcelona) que culmina en la creació de la segona Unitat de Cirurgia Oncològica de Catalunya, després de la desapareguda Unitat de l'Hospital de Sant Pau, obra del Dr. Tuca.

Realitza diverses estades internacionals al Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, al MD Anderson de Houston, al Presbiteriano Hospital de Pittsburg i el Washington Cancer Institute que li van permetre ampliar coneixements en àrees específiques de l'oncologia quirúrgica. Del funcionament d'aquests centres oncològics de referència destaca, entre altres aspectes, el model de relació metge-pacient que practiquen i que està basat en la professionalitat mèdica i els drets del pacient a la informació i presa de decisions, diferent a l'enfocament paternalista encara estès al nostre país. És capital la seva estada amb el Dr. Sugarbaker, amb qui va aprendre la innovadora tècnica que suma en un únic acte quirúrgic: cirurgia radical, quimioteràpia intraperitonial i hipertèrmia regional (aplicació de quimioteràpia intraperitonial a 43º) i aconsegueix una intensificació terapèutica que ha demostrat gran eficàcia en el tractament de grups seleccionats de pacients amb disseminació peritoneal del càncer.

Posteriorment va tornar al país i, des de llavors, aquesta línia de treball i el seu perfeccionament ocupa de ple la seva activitat professional fins traslladar-se a la Unitat i el Programa a l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, que aconsegueix consolidar com a centre referent regional i nacional de aquesta patologia. Aquest va ser un dels hospitals que va aconseguir el petit miracle d'allargar la vida de Pau Donés condemnat per la malaltia fa cinc anys a sobreviure uns pocs mesos.

SOLIDARITAT I PRESIDÈNCIA DE METGES SENSE FRONTERES

Un perfil humà com el del Pedro reuneix tots els valors de la professió mèdica el compromís, solidaritat, altruisme, integritat, honradesa, empatia i compassió. No resulta estrany que la seva biografia inclogui importants episodis de treball solidari com el de la missió de col·laboració amb MSF treballant a Etiòpia durant la guerra d'aquest país amb Eritrea i la col·laboració per a la fundació de la seu espanyola d'aquesta organització. Durant anys va anar ampliant la seva participació amb l'organització compaginant-, a força d'esforç i il·lusió, amb la seva activitat quirúrgica especialitzada fins a ser elegit president l'organització càrrec que va desenvolupar durant 4 anys. La seva presidència hauria alguna cosa a veure perquè van ser uns anys en què MSF va rebre importants premis com el Premi Nobel, el Premi Príncep d'Astúries per a la Cooperació, el Premi per la Pau de l'ONU, entre d'altres.

HUMANISME I PROFESSIÓ MÈDICA

El més important no és que Pedro Barris acrediti la sèrie més llarga i reeixida d'aquesta avançada cirurgia. Almenys des de la meva perspectiva el més admirable és el seu exemple. L'exemple d'una gran persona que entén la seva vida a través de la vocació mèdica com una vocació humanista. Una visió humanista que només s'entén per servir els altres i ajudar els que més ho necessiten.