Covidiotes i anti-vacunes

Albert Einstein digué: “Hi ha dues coses infinites, l'Univers i l'estupidesa humana. I de l'Univers no n'estic del tot segur”. D'estupidesa humana n'estem patint contínuament i d'ençà de la pandèmia encara més. N’hi ha prou amb llegir notícies com la de la mort d’un jove de 30 anys per SARS-CoV-2 a Texas després d’assistir voluntàriament a una ”Covidparty” a Tuscaloosa (Alabama, EEUU) per veure qui es contagiava abans amb el coronavirus. Són festes en què es fa una rifa i els diners recaptats es lliuren a la primera persona que doni positiu en un test de coronavirus. Segons informà Sonya McKinstry, regidora d’aquesta ciutat nord-americana, en les darreres setmanes s'haurien celebrat diverses festes d'aquest tipus a Tuscaloosa i els seus voltants.

Més enllà de l’estupidesa i irresponsabilitat d’aquest joves que s’arrisquen a contraure una malaltia potencialment mortal i a contagiar als seus amics, pares i avis, la seva actitud eixelebrada només pot qualificar-se amb un neologisme: Covidiotes.

Covidiotes i irresponsables conspiranoics

Covidiota és un neologisme recent encunyat, un adjectiu molt qualificatiu aplicable a l'idiota de tota la vida però que de forma específica s'està lluint en aquesta pandèmia. Davant l'admirable comportament de la majoria de la ciutadania, els Covidiotes són llicenciats en virologia per Twitter o Instagram, són els llestos que propaguen rumors conspiranoics negant la Covid-19, els que surten al carrer amb la mascareta penjada del colze o organitzen festes sense acomplir les normes socials de les 3 M (Mascareta, mans, metres). I també ho són polítics negacionistes com en Donald Trump als Estats Units, Boris Johnson a Gran Bretanya, Andrés Manuel López Obrador a Mèxic o Jair Bolsonario al Brasil que es passen per l’arc de triomf les recomanacions de les autoritats sanitàries i les aclaparants evidències científiques.

Farien riure si no fos perquè es tracta d’una malaltia que encara no té vacuna i que ha contagiat a 13 milions de persones i ha causat 573.000 morts. Pel sanitaris que ens dediquem a atendre aquests pacients cada mort és dolorosa, però si era evitable llavors esdevé insuportable.

Enduriment de les sancions per delictes contra la Salut Pública

Ha arribat el moment de definir-se davant d’aquest problema. Crec que cal respectar totes les opinions i conductes amb una excepció: quan poden afectar a persones innocents. Aquest és el cas dels Covidiotes. No es tracta de que no creguin en la gravetat de la pandèmia, estan en el seu dret, sinó de que siguin vectors epidèmics que poden contagiar a gent gran o persones amb factors de risc i generar una morbilitat i mortalitat perfectament evitable.

Les autoritats polítiques haurien de legislar de forma urgent per endurir les sancions contra les conductes irresponsables d’aquests Covidiotes que posen en perill el difícil equilibri de la Salut Pública en temps de pandèmia. També s’hauria de legislar, si més no en situació de crisis sanitària, l’obligatorietat de les vacunes donat que des de 1776, quan el metge britànic Edward Jenner administrà la primera vacuna, aquest tractament ha salvat 1.500 milions de vides humanes i no s’ha demostrat científicament cap efecte advers. Perque salvades les diferències, a l’igual que els Covidiotes, els anti-vacunes també argumenten amb sillogismes emocionals i conspiranoics contra un tractament que ha demostrat haver salvat milions de vides i haver erradicat malalties letals com la verola.

Que passarà quan disposem de vacuna contra la Covid-19? Què els anti-vacunes negacionistes s’uniran als Covidiotes i dificultaran l’adquisició d’immunitat de grup que és l’única manera de sortir d’aquest malson de la Covid-19.

Vacunacions obligatòries a Europa

Onze països europeus tenen almenys una vacuna obligatòria al programa de vacunacions dirigit a menors de 18 mesos d'edat. És ben cert que la vacunació obligatòria està lligada a controvèrsia i que la via normativa, per si mateixa i sense altres mesures acompanyants, és, molt probablement, un camí d'escàs abast a mig-llarg termini. Però no hi ha cap dubte que en situacions de crisis sanitària com la de la pandèmia Covid-19, la vacunació obligatòria, de manera puntual, és la millor opció tàctica per salvar situacions d'alt risc sense altres alternatives factibles a curt termini. Per tant, quan disposem de la vacuna anti-SARS-Cov-2 no queda cap dubte que haurà de ser obligatòria.

Conductes contra la Salut Pública en temps de pandèmia

A Internet hi ha webs promovent amb gran efectivitat els missatges anti-vacuna i Coviescèptic, amb l'ajuda ocasional d'influencers i famosos. Les autoritats sanitàries no compten amb dispositius capaços de contrarestar aquest desplegament. El paper que gegants com Facebook o Youtube tenen a l'hora de difondre informació falsa i sense contrastar és immens. Grans grups anti-vacunes com Stop Mandatory vaccination, amb més de 153,000 membres, o Vitamin C agains Vaccine Damage, un grup que assegura que les altes dosis d'aquesta vitamina poden "curar" a les "víctimes" de les vacunes, difonen tot una colla de mites i falsedats ben nocius per a la Salut Pública.

Pels sanitaris resulta dolorós que el negacionisme d’alguns faci dubtar a persones benintencionades però ingènues de que la Covid-19 pot ser letal o de que la vacunació ha salvat milions de vides i ha evitat malalties molt greus, dolor i sofriment. Resulta insuportable que es doni crèdit a fonts no científiques i infundades a les xarxes socials i a casos anecdòtics no provats que mai es publiquen a revistes científiques prestigioses. Malauradament, els que no es vacunen, encara que estiguin benintencionats i preocupats pel seu benestar, simplement no comprenen l'abast social de les seves decisions: no només posen en perill la seva salut, sinó també la d'altres.

Però que ningú s’equivoqui, els sanitaris seguirem salvant les vides de Covidiotes, dels anti-vacunes conspiranoics i dels negacionistes eixelebrats. I ho seguirem fent amb la mateixa dedicació i professionalitat que fins ara.