Els xilens acaben amb la Constitució imposada pel dictador Pinochet fa 40 anys

 

La societat xilena ha posat fi a un dels vestigis més pesats de la dictadura del general Augusto Pinochet, una Constitució que estava vigent al país andí des de 1980 i que ara serà anul·lada per desig dels xilens.

Per a això, s'ha dut a terme un referèndum, que ha tingut una participació superior a l 50%, una xifra elevada, la més elevada des de les eleccions de 2012, si es té en compte el nombre de votants que ha acudit a les urnes en els últims processos electorals i l'existència de restriccions de moviment per la pandèmia de la Covid-19.

El resultat del referèndum no ha deixat cap dubte. El 78, 27%, gairebé 6 milions de persones, dels quals van acudir a les urnes ha apostat per redactar una nova Constitució per al país. Només el 21,73%, un milió i mig, han apostat per la continuïtat de la vella Carta Magna.

Tot i que la Constitució va ser reformada parcialment el 2005 durant la presidència de Ricardo Lagos, i es va aprofitar per a 'treure' la signatura de Pinochet del text, els xilens feia temps que reclamavent un nou text del qual desaparegui tot vestigi de la dictadura pinochetista.

115 CIUTADANS

A més, la redacció de la nova Constitució no es deixa en mans de la classe política, molt qüestionada en el si de la societat xilena. Serà un grup de 115 persones, que seran elegides democràticament pels ciutadans el mes d'abril de l'any que ve, els que redactaren el nou text. Serà aquest ampli grup de persones, que haurà de tenir caràcter paritari entre homes i dones, el que es posin a treballar en el nou text constitucional.

El termini establert perquè els treballs concloguin i la nova Constitució del país estigui redactada serà d'un any. Primer tindran nou mesos per presentar un projecte que haurà de ser votat en un nou plebiscit. Aquest termini es pot prorrogar per un màxim de tres mesos.

Un cop complert aquest termini, la Constitució serà votada en referèndum. És a dir, que tot el procés ha d'estar acabat el juny de 2022, i serà llavors quan el país tingui una nova Carta Magna.

MÉS JOVES

Les primeres anàlisis de la participació han corroborat un significatiu augment del vot dels més joves. Han estat precisament els moviments estudiantils qué des de fa gairebé una dècada han manifestat el seu desig que aquest canvi constitucional es dugués a terme. Per això, l'augment de la participació dels menors de 30 anys en aquest plebiscit ha estat una de les claus per al triomf del canvi de la Constitució.

En eleccions anteriors, la participació dels ciutadans que es troben en aquesta franja d'edat anys ha estat molt per sota de la mitjana de la resta del país. No obstant això, en aquest cas les primeres dades apunten que s'ha produït un significatiu augment en la participació de les persones de les franges d'edat més jove, encoratjades entre altres causes, per les manifestacions dels últims mesos en què han reclamat majors ajudes al Govern estatal per als que pitjor ho estan passant per la pandèmia i millores en aspectes tan importants com la sanitat i l'educació.

ESCLAT SOCIAL

Les raons que han portat a la situació actual cal buscar-les en el desengany que la població xilena, sobretot la classe mitjana i les més populars, ha sofert en els últims anys en veure com les seves esperances d'una millora social es quedaven pràcticament en res per l'insalvable mur de les velles classes dominants.

Van ser els joves estudiants els que van provocar un esclat social en 2019 el que va contribuir a augmentar la pressió sobre el sistema polític i que, fet i fet ha culminat amb aquest procés que inicia el canvi constitucional.

A això s'ha unit el creixement i apoderament d'una creixent classe mitjana que ha anat millorant la seva educació i la seva situació econòmica ha començat a exigir als poders públics major atenció a les seves demandes.

A més, des dels temps de la dictadura ha existit al país una clara desconnexió entre les classes dirigents, inclosa bona part de la classe política, i els ciutadans, que han vist com el seu progrés s'ha basat més en el seu endeutament privat que en la collaboració de les administracions, mentre l'accés a les pensions, l'habitatge, la sanitat o l'educació era molt restringit.

"NO SÓN 30 PESOS, SÓN 30 ANYS"

Per tot això, des de 2005 va començar a forjar-se una protesta social que es va anar manifestant en diferents àmbits. Es van prodigar les protestes dels indígenes, dels defensors del medi ambient, dels estudiants, dels pensionistes.

Els casos de corrupció que s'han anat descobrint i que han afectat a totes les estructures de l'Estat xilè sol han servit per a augmentar la indignació dels ciutadans, que va esclatar a l'octubre de 2019 per la pujada del preu del transport. Els estudiants es van llançar als carrers i a poc a poc se'ls van unir la resta dels indignats que van encunyar el lema "no són 30 pesos, són 30 anys", en referència al mateix temps que portaven esperant perquè les demandes de la major part de la societat fossin ateses pels governants.

La resposta dels polítics va ser obrir la porta a un procés constituent que ara comença a fer els seus primers passos reals. Un primer estadi al qual hauran de seguir uns altres, com el ple reconeixement de tots els drets dels pobles indígenes, que des de fa dècada esperen una solució.