Ildefons Cerdà i la solidaritat veïnal en temps de pandèmia

Quaranta-tres milions d’infectats, un milió cent mil morts i tres-cents-cinquanta mil milions d’euros perduts són dades del que està comportant, a nivell mundial, la pandèmia de la Covid-19. Són dades esfereïdores sí, però només són xifres. El  més important és que darrere d’aquestes xifres hi ha vides perdudes, arruïnades o desesperades. Vides que cerquen l’esperança en un món desmanegat i esgavellat. Vides que anhelen  bones notícies. No és fàcil trobar-les. Però n’hi han.

Hem entrat en plena segona onada pandèmica i sembla que les notícies són cada cop més pessimistes. Toc de queda nocturn, confinament de cap de setmana  i perimetral, tancament de bars i restaurants i l’ombra d’un confinament total preocupen al ciutadà que està revivint la dura realitat de l’Abril passat.  No resulta fàcil trobar notícies mínimament optimistes en aquest entorn tan feixuc. 

Tot i això, si mirem al nostre voltant trobarem prou motius per l’esperança. Són aquí. Hi ha molts exemples de solidaritat i de valors cívics per seguir creient en la nostra ciutadania. És cert que també hi han conciutadans insolidaris però hi han moltes més persones, com els veïns de l’Esquerra de l’Eixample barceloní, que  són un magnífic exemple d’esperit cívic i d’estima incondicional vers la seva comunitat. Persones com ells representen la veritable ànima del nostre teixit social.

Xarxa  de  Suport Mutu i ajuda als sanitaris

Des de la primera onada pandèmica, els veïns d’aquest barri venen desenvolupant una Xarxa de Suport Mutu per ajudar a les persones més vulnerables facilitant-los menjar i suport domèstic. A més,  durant la primera onada, es va engegar la iniciativa d'una veïna, Ada Parellada, propietària del restaurant Semproniana, que es va posar a cuinar per als sanitaris en el pic de la pandèmia.

Les activitats  solidàries van incloure activitats com les Hidrogel Sessions, en què els veïns van organitzar balls en massa en els seus balcons durant l'època del confinament i concerts als patis interiors on es podía escoltar música i cançons presentades pels propis veïns.

Aquest és el cas d’en Pep (no conec el seu cognom) que diàriament a les 13 hores ens regalava 60 minuts de bones cançons al habitants de la mançana Provença-Muntaner. Veïns que fins llavors no coneixíem i que ara formen part de la nostra vida. I el d’en Guillem, la Cristina, la Laura, la Carme, el Manel, la Sisona, la Nati,  l’Enric, la Roser, la Rosa, les Margarides, la Sílvia, la Reyes, l’Àngela i molts altres veïns de la mateixa mançana que ens ofereixen poesia i relats prou interessants a través de les xarxes socials. Ara que estem en plena segona onada pandèmica moltes d’aquestes activitats solidàries tornen a engegar-se.

Només són un petit exemple de les molts iniciatives cíviques que han nascut en els nostres pobles i ciutats. Però és l’exemple que tinc més proper, el del meu barri: l’Esquerra de l’Eixample.

Probablement molts lectors desconeguin que aquest va ser un barri concebut fa un segle i mig precisament durant una epidèmia ii des dels ideals d’un món més solidari i participatiu d’un pioner: Ildefons Cerdà.

Esquerra de l’Eixample: el millor barri segons la revista Time Out

L’Esquerra de l’Eixample no és el barri més bonic de la ciutat ni el que millors equipaments i serveix posseeix. És una comunitat on el que resulta veritablement rellevant és el civisme i la solidaritat del seus habitants. I és precisament per aquests valors que, que segons la revista Time Out, l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona ha estat designat el millor barri del món de 2020. La revista, per mitjà d’una enquesta a 38.000 residents de  diverses ciutats del món, l’ha premiat per la seva cohesió perfecta entre cultura local, solidaritat, ajuda mútua i cooperació durant la crisi pandèmica d'enguany. Aquest guardó s’ha atorgat a les dues entitats que l’integren: l'Antiga Esquerra de l'Eixample i la Nova Esquerra de l'Eixample.

L’herència d’Ildefons Cerdà: un barri nascut durant una epidèmia

L’actual barri de l’Eixample neix a inicis del segle dinou durant la primera visita d’un jove Ildefons Cerdà a una Barcelona sotmesa a una greu epidèmia de còlera. El que després va esdevenir un brillant enginyer i higienista va quedar horroritzat per la visió d’una ciutat empresonada per les muralles i amb una carència absoluta de condicions de salubritat. Una ciutat amb una greu manca d'infraestructures sanitàries com xarxes de clavegueram o aigua corrent. Llavors va néixer el seu somni de convertir Barcelona en una ciutat moderna i igualitària.

La seva idea era fer justícia social urbanística a través d’un urbanisme humanitari que aportés salut, confort i igualtat als seus ciutadans sense diferenciar si eren rics o pobres. Tant es va arribar a preocupar Ildefons Cerdà que va dur a terme un estudi sobre les condicions de vida dels barcelonins que residien en el que ara coneixem com Ciutat Vella. Va comprovar que els principals problemes eren la densitat, la mobilitat i la morbimortalitat. Un carrer estret significava més infectats i morts en cas d'epidèmia. Per solucionar aquests problemes va dissenyar una ciutat mes higiènica, amb una millor mobilitat i més saludable. Aquell projecte es va anomenar Eixample i tindria deu vegades l'extensió de la ciutat en aquell moment.

Finalment s'esfondrarien les muralles (a excepció de la part que donava a la mar, la Ciutadella i el castell de Montjuïc) en 1854 i  l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs on els principals arquitectes de la ciutat van presentar els seus projectes per l'expansió de Barcelona. L’Ajuntament va aprovar el d'Antoni Rovira i Trias però el Ministeri d'Obres Públiques de Madrid va obligar a que la construcció de l'Eixample la realitzés Ildefons Cerdà  desenvolupant «el Pla Cerdà». Ja us podeu imaginar que als barcelonins no els va alegrar gens la notícia.

Es van iniciar les obres 8 de juliol de 1860. La reina Isabel II va donar el tret de sortida col•locant la primera pedra de l'Eixample en el que coneixem ara com a Plaça de Catalunya.

Solidaritat veïnal davant del coronavirus

L’evolució de l’Esquerra de l’Eixample és un bon exemple de com un disseny de barri intel•ligent i innovador pot influir en els valors cívics dels seus habitants. Els seus habitants han desenvolupat xarxes d’ajuda directa a les persones més vulnerables. La unió fa la força. Ara més que mai el veïnat fa pinya davant la crisi del coronavirus. És un bon exemple d’un fenomen que està creixent en molts barris d’altres ciutats i poblacions del país. Tenen l’objectiu de detectar necessitats, compartir informació i generar ajudes entre el veïnat de la mateixa escala o carrer. Les ajudes inclouen des d’anar a comprar aliments, medicaments, atendre necessitats diàries d'una persona gran o amb dependència que viu sola, tenir cura d'animals de companyia fins a oferir un vehicle per desplaçar malalts en situacions d'emergència. També promouen altres iniciatives com les dels cuiners que s'ofereixen per cuinar pel personal dels hospitals, i la dels metges especialistes en àrees no relacionades directament amb el coronavirus que, en el seu temps lliure, s'ofereixen per fer consultes on line davant la saturació dels centres sanitaris. Sense oblidar als artistes que donen concerts gratuïts en línia o pengen obres de teatre gratuïtament.

La solidaritat s’imposa en temps de crisis

La convivència veïnal es basa en valors com la solidaritat, el respecte, la responsabilitat mútua i la cooperació. L'exercici d'aquests valors afavoreix el sentiment de pertinença a la comunitat.

Aquest valors socials van fonamentar el Pla Cerdà que va donar origen a l’Eixample. Els seus veïns han sabut desenvolupar-los magníficament i constitueixen una de les bones notícies que ens ha dut la pandèmia.