SARS-CoV-2 variant Delta (B.1.617.2): l'enemic que ha canviat la guerra pandèmica

@EP

L'interessant article "La variant Delta del Covid-19 és tan contagiosa com la varicel·la" publicat el 31 de juliol a Catalunyapress feia esment a un document intern del CDC nord-americà que afirmava que "la guerra ha canviat" amb l'aparició d'aquesta mutació del virus.

El document filtrat a la premsa va ser reproduït pel diari The New York Times i presentava una visió pessimista i, fins i tot, alarmista de les conseqüències de la propagació d'aquesta variant més contagiosa que el MERS, la SARS, l'Ébola o la grip estacional.

Resulta sospitós que un diari tan poc alarmista com The New York Times publiqui un document confidencial en un moment en què part de l'opinió pública nord-americana es mostra contrària a la vacunació i que els negacionistes guanyen terreny en aquest país.

Més enllà de la intencionalitat de la publicació i el seu to gairebé apocalíptic, si llegim acuradament l'article original trobarem certa informació útil i rigorosa que cal explicar adequadament als lectors.

Cada contagi és una oportunitat de mutació per al virus

Les mutacions dels virus són una realitat inqüestionable. És la seva forma d'adaptar-se l'hoste humà. Si un virus produeix desenes de milions d'infeccions tindrà desenes de milions d'oportunitats que se seleccionin les mutacions més transmissibles i contagioses (selecció natural). Aquest és el cas de la SARS-CoV-2, causant de la Covid-19.

Centenars de variants de la SARS-CoV-2

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va advertir de l'aparició de variants a la fi de 2020, algunes qualificades de preocupants (Variant of Concern; VOC) per tenir gran impacte per a la salut pública. Algunes de les variants de major interès són:

Variant Alfa (B.1.1.7) que va ser una de les primeres documentades per l'OMS al setembre de 2020 i dominant en la major part dels Països europeus durant la primera i segona onada.

Variant Beta (B.1.351) predominant a Sud-àfrica i països veïns però poc prevalent a Europa.

Variant Gamma (P1) predominant a Amèrica de Sud, especialment al Brasil. Present en nombrosos països europeus encara que amb baixa freqüència. A Espanya, durant el mes de juny la seqüenciació aleatòria va mostrar una prevalença del 10%.

Variant Delta (B.1.617.2) que és la que ara interessa més. Majoritària a l'Índia i el Regne Unit des de l'abril d'aquest any s'ha anat estenent com a predominant a Europa. És un 60% més transmissible que l'Alfa, que ja era un 50% més contagiosa que la soca original xinesa. Produeix símptomes similars al refredat comú (mal de cap, obstrucció nasal, picor de coll, febrícula) i és menys freqüent la pèrdua de l'olfacte i la diarrea.

A més, l'OMS va advertir el 24 de juny que l'existència d'una subvariant "delta plus" que conté una mutació addicional que podria tenir cert impacte en la capacitat dels anticossos per acabar amb el virus.

Informe del CDC: ni entre poc i massa

L'informe del CDC publicat per The New York Times és una barreja d'informació científicament sòlida amb una altra fonamentalment especulativa. Si el que persegueix és cridar l'atenció de la meitat de la població nord-americana encara refractària a la situació epidèmica, ho aconsegueix tot i que en un to, al meu entendre, excessivament alarmista: ni entre poc i massa.

Hi ha suficient evidència científica per afirmar que la variant Delta (B.1.617.2) es comporta com un nou virus amb 1.000 vegades més capacitat de replicació, un temps de contagi per bioaerosols de tan sols 5-7 segons i un període d'incubació més curt que les anteriors variants. També ho és que el virus és tan contagiós com el de la varicel·la.

És cert, però obvien el fet que la varicel·la és una malaltia gairebé erradicada amb la vacunació infantil als 12 mesos i als 4 anys. Altres expressions són com les veritats del barquer. Són obvietats ben demostrades en la literatura científica com que els vacunats es poden contagiar (si bé entre 4 i 12 vegades menys que els no vacunats) o poden transmetre el virus a l'ésser portador naso-faringis (però en molta menys freqüència que els no vacunats).

En canvi, són totalment especulatives afirmacions com que la nova variant és més letal que les anteriors o que potser escapi a la immunitat vacunal. L'evidència científica disponible sembla indicar tot el contrari.

Prudència i compliment escrupolós de les mesures de prevenció

Vivim moments d'esquizofrènia social. La majoria de ciutadans responsables conviuen amb dues realitats: la de platges i restaurants plens de gent esbojarrada que actua com si no passés res i la dels centres de salut, hospitals i UCI plenes de pacients al càrrec de voluntariosos professionals al límit de la seva resistència física i mental.

Són moments de responsabilitat i solidaritat en què tots hem de prendre molt seriosament les mesures de prevenció (mascareta, distància interpersonal, higiene de mans i ventilació) que són totalment eficaços per a totes les variants de virus.

Ho hem de fer pel bé comú, el de tots nosaltres, i especialment per les embarassades, immunodeprimits, ancians i tot el col·lectiu vulnerable que espera de nosaltres un exercici de responsabilitat i altruisme.