Cap de la Setmana Santa, inici del “catalangate'

La Setmana Santa s'ha acabat. La gent torna de nou a les seves tasques diàries, amb l'esperança que els 365 dies que queden per a la següent passin el més ràpidament possible. La il·lusió és un dels al·licients de la vida, no són tants com els agradaria a tothom.

Diuen que en aquesta carrera que s'inicia quan les persones neixen i conclou, no sense obstacles, quan s'arriba a la meta de la qual mai no tornaran a sortir, és bo plantejar-se la vida d'una altra manera, perquè encara que es pensi el contrari la gent no viu eternament.

Aquest és el gran error de la immensa majoria, encara que estan els del costat oposat, els que estan sempre pensant que es moriran molt aviat, i no gaudeixen de les coses bones que també n'hi ha en aquesta vida que és la que es coneix. De l'altra ningú no ha tornat per explicar com és, i si realment existeix.

Amb aquest panorama present, els dies de reflexió, recolliment, segur? i de vacances, el passat dia 14, Dimecres Sant, que marca la fi de la Quaresma i l'inici de la Pasqua, - diuen que és quan Judes lliura a Jesús als guàrdies romans a canvi de 30 monedes de plata- l'estadi del FCBarcelona i per tant la ciutat de Barcelona es vestia de Blanco, no precisament nuclear, ni madrileny, sinó alemany i escandalós.

Milers de seguidors de l'equip de futbol Eintracht Frankfurt feien de les seves pel centre de la ciutat comtal i bona part de la Diagonal per rematar la jugada a l'interior de l'estadi on els seguidors blancs, la majoria, no tenien educació, respecte i civisme se l'havien deixat als bars i terrasses on s'havien begut tota la cervesa, wiski i altres begudes alcohòliques del món. La jugada va ser rematada pel resultat, deixant fora de la competició europea els blaugranes.

Va ser una nit rodona per a ells i una pèssima per als socis i simpatitzants que van ser doblement humiliats. Algú va fer el gran negoci venent 35.000 entrades perquè aplaudissin l'equip contrari . Una estratègia digna d'unes llumeneres.

Dilluns de Pascual, conegut popularment com el Dia de la Mona, “salta” la notícia de l'espionatge a líders independentistes a través del programa Pegasus, invent d'una empresa israelita que sol utilitzar més d'un govern.

El succés ha estat anomenat “catalan gate” i ha revolucionat el panorama català, espanyol i alguns creuen que l'europeu i el mundial. Es demana explicacions al govern opressor i “mafiós” com algun col·lega ben pagat ho defineix. S'ha armat la marimorena i aquest fet ha tornat a unir l'independentisme, de moment. Roda de premsa a Brussel·les amb la presència de Puigdemont, Junqueras, representants de l'ANC, Òmnium per denunciar l'espionatge i declarar que presentaran querelles a cinc països.

Mentrestant, el president del Govern, Pere Aragonés, compareixia aquest dimarts davant dels mitjans per anunciar que les relacions amb el govern espanyol es veuen afectades pel presumpte espionatge i ha demanat una investigació per aclarir les responsabilitats.

Vaja, que ja s'ha tornat a embolicar i aquest esdeveniment ha vingut per unir l'independentisme. Ja tenim de nou el rebombori embolicat. Adéu tranquil·litat! Adéu recuperació econòmica! Adéu cohesió! Tornem a caminar? La pregunta que ens hem de fer és: Qui en surt beneficiat? Si pensen una mica, deduiran de qui o qui ha sortit la filtració, que no és ara.

“ No permetré injustícies ni joc brut, però, si s'enganxa algú practicant la corrupció sense que jo rebi una comissió, el posarem contra la paret... I donarem l'ordre de disparar! “, això deia Groucho Marx.

Així que acaba la Setmana Santa i sembla que res no ha canviat, o més ben dit, tot torna de nou a l'anormalitat. I que alguns pensin que continuaran vivint tota la vida…