Triomfalismes estúpids davant la dramàtica realitat

Aquests dies estem assistint a una certa eufòria dels governants d'aquí i d'allà, anunciant un canvi de tendència econòmica i l'inici de la recuperació. Però la publicació, aquests dies, de les dades de l'Enquesta de població activa (EPA) i de l'atur registrat constaten que la recuperació ni arriba a l'ocupació ni a les persones. Les xifres i la seva evolució indiquen que la població activa baixa i l'ocupació no creix, que l'atur es manté en nivells insostenibles, que la precarietat augmenta i que la desprotecció i la pobresa avancen.

Aquests dies estem assistint a una certa eufòria dels governants d'aquí i d'allà, anunciant un canvi de tendència econòmica i l'inici de la recuperació. Però la publicació, aquests dies, de les dades de l'Enquesta de població activa (EPA) i de l'atur registrat constaten que la recuperació ni arriba a l'ocupació ni a les persones. Les xifres i la seva evolució indiquen que la població activa baixa i l'ocupació no creix, que l'atur es manté en nivells insostenibles, que la precarietat augmenta i que la desprotecció i la pobresa avancen. Les dades refreden l'alegria dels governants, que segueixen sense canviar el rumb d'unes polítiques que estan empobrint la societat i les persones i fan augmentar les desigualtats.

La població activa ha disminuït. Hi ha menys persones entre 16 i 64 anys amb feina o que busquin feina, 37.400 menys que el trimestre anterior i 81.300 menys que fa un any. Molts treballadors i treballadores d'origen estranger tornen cap al seu país d'origen o marxen cap a un altre i molts joves autòctons emigren per manca d'oportunitats ací. Una part de població potencialment activa passa a la inactivitat desanimada per les escasses expectatives de creació d'ocupació.

Hi ha menys ocupació i de menor qualitat. La població assalariada indefinida s'ha reduït a Catalunya des del 2009 un 13,7%, 315.700 persones, el 80,3% del total de l'ocupació destruïda, i l'ocupació temporal ha perdut un 8,4%, 41.200 llocs de treball. Mentre la jornada parcial no ha deixat d'augmentar, la jornada completa no ha deixat de caure. Avui, a Catalunya, 477.100 persones treballen a temps parcial. La destrucció d'ocupació estable i a jornada completa i l'augment de la temporal i de la jornada parcial mostren l'evident precarització del mercat de treball. Se substitueix ocupació estable per temporal i es reparteix el treball que es realitzava a jornada completa per més treball a temps parcial, fet que genera ocupació a menor temps, salari i drets.

Els nivells d'atur són insuportables i les petites reduccions s'expliquen per la caiguda de la població activa. El 1r trimestre es tanca amb 840.200 persones a l'atur, el 22,1%. Cada cop és més difícil tornar al mercat de treball, fet que provoca l'augment de l'atur de llarga durada (més del 50% d'aturats ho són fa més d'un any) i l'esgotament de les prestacions d'atur (només el 33% dels aturats reben alguna protecció). Això fa que hi hagi més famílies amb manca de recursos econòmics que queden desprotegides per un sistema de prestacions cada cop més restrictiu i excloent. Darrere les xifres de l'atur hi ha persones, llars i famílies senceres que no poden fer front a les despeses més bàsiques. Avui el 42% de les persones en atur viuen en llars on tots els membres són a l'atur. L'atur de llarga durada continua creixent i cada cop més persones es troben en l'abisme de l'exclusió social.

Aquesta és la realitat dramàtica del país. Necessitem menys missatges triomfalistes sobre la fi de la crisi i la recuperació econòmica i més esforços per revertir aquesta situació dramàtica, per reactivar l'economia i crear ocupació, ja que l'atur és el principal problema del país. S'han de canviar les polítiques econòmiques i laborals, acabar amb les polítiques d'austeritat i les retallades que obstaculitzen el creixement. Cal una reforma fiscal justa i progressiva i reforçar la negociació col?lectiva. Però sobretot s'ha de garantir la subsistència a les famílies que en aquests moments no tenen cap tipus d'ingrés, mitjançant la millora de la protecció de la renda mínima d'inserció i la implementació de la renda garantida de ciutadania.