No volem ser "les reines de la llar"

Commemorem un nou 8 de Març, i després de cinc llargs anys de crisi s'evidencia que aquesta no ha esdevingut una oportunitat per transformar l'ordre establert de manera radical. Ans al contrari: el que estem veient és com, a poc a poc, es va dibuixant amb claredat una manera de fer i de governar cada vegada més autoritària i que menysté la resposta de la població.

Commemorem un nou 8 de Març, i després de cinc llargs anys de crisi s'evidencia que aquesta no ha esdevingut una oportunitat per transformar l'ordre establert de manera radical. Ans al contrari: el que estem veient és com, a poc a poc, es va dibuixant amb claredat una manera de fer i de governar cada vegada més autoritària i que menysté la resposta de la població.

Vivim i patim uns dies, uns mesos i uns anys plens de sacrificis de moltes persones, tant individualment com col·lectivament. La crisi s'està aprofitant no ja per assolir un canvi de model productiu que pugui generar més creixement, més oportunitats i més equitat, sinó, ben al contrari, per generar vulnerabilitat, inseguretat, desigualtat i discriminació. Lluny de millorar les nostres condicions de vida i de treball, la crisi ens porta cap a un afebliment de la democràcia, i si s'afebleix la democràcia, les dones hi perdem.

Nombrosos són els indicadors d'aquest afebliment: el desmantellament de l'estat del benestar i de les polítiques públiques, l'eliminació de drets bàsics, la precarització i la desregulació del treball remunerat i la relegació gairebé exclusiva a l'espai privat, amb l'impacte que tenen sobre les dones els treballs de cura. També en són indicadors la incapacitat de crear ocupació, l'expulsió constant de les dones, sobretot de les dones joves, de l'anomenat mercat laboral, la destrucció del potencial de la investigació científica i el desmantellament de la formació universitària, l'augment alarmant de la pobresa, la privatització dels serveis d'atenció, l'economia informal, les retallades, els treballs parcials, les pensions precàries, la bretxa salarial, la doble o triple jornada, la discriminació per raó de sexe i d'edat, la violència masclista en l'àmbit laboral, comunitari o privat?

El missatge que es desprèn d'aquesta ofensiva patriarcal és que potser el que es pretén és que les dones tornem a estar privades de drets, tornem a estar tutelades com si fóssim eternes menors d'edat, i, en definitiva, tornem a ser les "reines de la llar" perquè així es cobreixen de manera gratuïta totes les necessitats per a la reproducció social. No voldríem donar idees, però potser tornarà l'adulteri al Codi penal o potser tornarà a caldre el permís marital per signar un contracte de treball.

Tant el Govern de l'Estat com el Govern de la Generalitat hi insisteixen, i ens posen al davant obstacles per desincentivar-nos: la taxa d'atur per a les dones que va augmentant, la taxa de població activa en les dones que va minvant, la destrucció de l'ocupació pública afecta de manera directa les dones, la contractació temporal, l'atur de llarga durada, la desregulació de la jornada laboral, el contracte a temps parcial, el copagament, la destrucció de les polítiques i serveis públics municipals, la constant baixada del poder adquisitiu, les retallades en subsidis, beques i ajuts?

Aquest sistema que el feminisme ja havia descrit i definit als anys setanta, el patriarcal, convenç moltes persones, sobretot conservadores i neoliberals, perquè promou el poder basant-se en la força, la violència i l'autoritarisme, i priva de drets les dones. Un exemple paradigmàtic d'això és la prepotència amb la qual el ministre d'(in)Justícia planteja reformar la Llei orgànica 2/2010 del dret sexual i reproductiu i de la interrupció voluntària de l'embaràs, i substituir-la per una esperpèntica Llei orgànica per a la protecció de la vida del concebut i dels drets de les dones embarassades, que entre d'altres, vulnera descaradament el dret a decidir de les dones extirpant-los la condició de ciutadanes lliures en un estat laic i de dret.

Des de les secretaries de la Dona de CCOO diem no: no tornarem a casa i no serem submises. Després d'haver tastat la llibertat no estem disposades a perdre-la.

Alba Garcia Sánchez
Secretaria de la Dona i Cohesió Social de CCOO de Catalunya