La Infanta Cristina seguirà asseguda a la banqueta pel 'Cas Nóos'
L'Audiència Provincial de Balears ha acordat mitjançant una sentència que la Infanta Cristina continuï en el banc dels acusats i sigui jutjada com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals en el marc del cas Nóos.
L'Audiència Provincial de Balears ha acordat mitjançant una sentència que la Infanta Cristina continuï en el banc dels acusats i sigui jutjada com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals en el marc del cas Nóos.
El Tribunal ha rebutjat d'aquesta manera aplicar la doctrina Botín sobre la germana del rei Felip VI.
La raó és que els fets concrets pels quals l'acció popular que exerceix Manos Limpias acusa Cristina de Borbó -el delicte fiscal comès pel seu marit, Iñaki Urdangarin, del qual se la considera cooperadora-, han estat també introduït en la causa per la resta d'acusacions, que són la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.
En conseqüència, i en haver incorporat aquestes acusacions i a aquest fet en els seus respectius escrits d'acusació, s'estima que la seva conducta és perseguible i no es pot aplicar a aquest cas la doctrina Botín.
En el cas el president del Santander els fets que se li imputaven com a presumptament delictius únicament eren introduïts en el procediment per l'acusació popular.
Un altre aspecte que el tribunal destaca en el seu acte és que la participació dels ciutadans com a acusació popular en aquest tipus de delictes està més que justificada, i que aquest paper no pot deixar-se únicament a l'acusació popular.
L'acte notificat a les no es pot recórrer a aquest tràmit, si bé les qüestions prèvies poden tornar a plantejar davant el Tribunal Suprem un cop es dicti la sentència, segons informen fonts jurídiques.
D'aquesta manera, el tribunal que enjudicia el cas Nóos desestima les qüestions de manca de legitimació invocades per la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i les defenses en un acte de caràcter molt tècnic que s'estén al llarg de 85 pàgines.
HISENDA SÍ SOM TOTS
Respecte a les al·legacions de les parts relatives a la naturalesa del bé jurídic protegit en el delicte fiscal, la Sala, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, estima que és de naturalesa supra individual, col·lectiva o difusa.
Això s'allunya de les tesis defensades durant les qüestions prèvies per l'Advocacia de l'Estat en el sentit que "Hisenda som tots" és un simple lema publicitari no aplicable al dret.
Així, tot i que es pot identificar un perjudicat concret, no ha de ser el Ministeri Públic el que monopolitzi tota l'acusació "ja que la lesió del bé jurídic protegit provoca un detriment en el pressupost necessari per procurar l'assignació equitativa dels recursos públics i compromet la consecució de les finalitats de la política econòmica i social que han de ser garantides en un Estat social i democràtic i de dret".
Traductor de Google para empresas:Google Translator ToolkitTraductor de sitios webGlobal Market Finder
Escriu el teu comentari