Rodrigo Rato sosté que les targetes 'black' eren "perfectament legals"

 

L'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, declara aquest dimarts en el judici per les targetes 'black', que seu a la banqueta dels acusats a 65 exalts càrrecs i directius.

L'exvicepresident del Govern se sotmet a les preguntes de les parts com ja ho va fer divendres passat Miguel Blesa, president de Caja Madrid entre 1996 i 2010, i que va apuntar que es tractava d'un sistema de retribució per part de la caixa, no de despeses de representació, i ha negat que aquesta pràctica fos desconeguda pels supervisors.

ESTONA DEFENSA QUE LES TARGETES EREN LEGALS

Rato ha assenyalat que se li va atorgar una targeta black "perfectament legal i equiparable" a la resta del sector. Una targeta que ha assegurat que formava part de la seva retribució durant la seva etapa de mandat a Caja Madrid.

Aquesta Visa constava en el seu contracte com a membre del Comitè de Direcció --no com a membre del Consell de Administració-- i que no va modificar les despeses atorgats durant la seva etapa de presidència de Bankia.

A més Rato, que va carregar 99.084 euros al seu plàstic entre 2010 i 2012, ha assegurat que Caja Madrid disposava des de 2004 d'un Comitè de retribucions "la funció era la fixació d'incentius".

Així, ha citat al seu predecessor al capdavant de Caja Madrid, Miguel Blesa , per assegurar que es van atorgar les targetes "per a despeses personals" i que no eren addicionals al que el seu contracte reflectia.

PRÀCTICA DEL SECTOR

Encara que no ha volgut afirmar amb rotunditat si altres entitats gaudien d'una targeta similar a l'atorgat per Caja Madrid, sí que ha assegurat que es tractava d'una pràctica "bastant homologable amb el sector" i ha responsabilitzat de la seva emissió al Comitè de Mitjans assegurant que era aquest òrgan el que havia de conèixer les targetes que es donaven.

"Sent president executiu no era la meva principal deure saber qui eren els responsables directes de contracte de determinats serveis", ha manifestat Rato, qui també ha insinuat que ell no tenia per què conèixer els càrrecs de la targeta en tant això pertanyia al departament de comptabilitat de la caixa.

Referent a això, l'exvicepresident del Govern, per a qui la Fiscalia demana quatre i mig de presó i multa de 108.000 euros, ha afegit que existia auditoria interna i externa de la caixa i ha citat al Banc d'Espanya, amb qui se celebraven reunions setmanals, per descartar que es tractés d'un sistema opac.

Rato ha agregat que el compte en què estaven carregades les targetes "havia estat objecte de successives inspeccions fiscals"; una pràctica que, segons ha precisat, va continuar fins a 2015. "No ha deixat de sorprendre, sincerament", ha dit l'exvicepresident del Govern.

Així, ha afegit que Bankia fins a 2015 va seguir declarant com a despesa deduïble l'efectuat per l'ús de les targetes opaques --que puja a un total de 12,5 milions des de 2003 a 2012--, i ho argumenta recolzant-se en una "ratificació documental "en què continuava apareixent el compte de les targetes 'black' com a despesa deduïble." la despesa per ser deduïble ha de ser legal ", ha postil·lat Rato davant del tribunal.

HOTELS I ARTICLES DE LUXE

Segons l'escrit de la Fiscalia, durant el temps que va fer ús de la targeta, Rato es va beneficiar d'estades en hotels de quatre i cinc estrelles, d'accessoris de Louis Vouitton, o de compres en diversos basars (en una realitzada al desembre de 2010 va abonar 2.439 euros), segons es desprèn del desglossament de despeses.

Blesa, per la seva banda, va aclarir davant el tribunal que els beneficiaris dels plàstics -que van carregar un total de 12,5 milions entre els anys 2003 i 2010- no van justificar les despeses realitzades perquè no els eren requerits i que ni el Banc d'Espanya ni Hisenda van posar "tatxa ni van veure irregularitat" durant el temps que van estar vigents les 'black'.

L'exdirectiu, que va ser el primer dels 65 encausats en enfrontar-se a la ronda de preguntes, va afegir que els auditors de l'entitat tenien suficients "pistes" per conèixer l'existència de les mateixes i va afegir, a preguntes del seu advocat Carlos Aguilar, que tenia la plena convicció d'haver actuat "sempre" legítimament.

Ara li toca el torn al seu successor al capdavant de Bankia, Rodrigo Rato, per a qui la Fiscalia Anticorrupció demana quatre i mig de presó i multa de 108.000 euros, a més d'una indemnització de 2,6 milions d'euros per les despeses autoritzades entre 2010 i 2012 quan va sustentar la presidència de Bankia.

Es tracta d'un judici de gran impacte mediàtic amb 65 mitjans acreditats, i que se celebra, després de dos anys d'instrucció, a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares. Fins allà es va traslladar la setmana passada un grup de preferentistas que va rebre els acusats amb esbroncades i al crit de 'lladres' i 'xoriços'.

RONDA DE INTERROGATORIS

El tribunal de la Secció Quarta de Penal continuarà la ronda dels interrogatoris amb la resta de beneficiaris de les targetes opaques, entre els quals es troba una nodrida representació de formacions polítiques com el Partit Popular, PSOE i IU -com l'exconseller de la caixa José Antonio Moral Santín-, a més de membres dels sindicats de CCOO i UGT i de CEIM i CEOE.

Precisament, una de les anècdotes de l'arrencada del judici la va protagonitzar l'expresident de la patronal Gerardo Díaz Ferrán en sol·licitar en la primera sessió de judici poder absentar-se del mateix al·legant motius de salut, tot i que la presidenta del tribunal, Ángela Murillo, va rebutjar la petició després de realitzar-la prova mèdica pertinent.