La Fiscalia manté la seva petició de 10 anys d'inhabilitació a Mas pel 9N

 

La Fiscalia manté la seva petició de deu anys d'inhabilitació per exercir càrrecs públics electes i funcions de govern per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas pels suposats delictes de desobediència greu en qualitat d'autor i de prevaricació per l'organització de la consulta del 9N, a la recta final del judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El fiscal Emilio Sánchez Ulled, en les seves conclusions en la quarta i penúltima sessió del judici a la sala civil i penal, ha ratificat íntegrament les seves conclusions i les ha elevat a definitives, amb el que segueix demanant nou anys d'inhabilitació per a la llavors vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i per a la qual era consellera d'Ensenyament, Irene Rigau --en tots dos casos per desobediència greu comès per autoritat pública com cooperadores necessàries i prevaricació administrativa--.

El Ministeri Públic considera que, si el tribunal optés per imposar per separat les penes de dos delictes, les condemnes totals han de ser de nou anys i sis mesos per a Mas, i de vuit anys i set mesos tant per a Ortega com per Rigau, a més de una multa.

DECLARACIONS DE VOLUNTARIS

L'alcaldessa de Vilanant (Girona), Anna Palet, ha estat la primera testimoni a comparèixer en el judici pel 9N. Allà ha explicat que ella mateixa "com a voluntària" es va encarregar d'obrir un local propietat de l'Ajuntament per acollir la consulta sobre la independència del 9 de novembre de 2014, després de posar-se d'acord amb els regidors però sense que es votés en el ple municipal.

Segons ha explicat aquest dijous com a testimoni en el judici que se celebra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l'alcaldessa ha relatat que aquest municipi, d'uns 400 habitants, no té institut de secundària i per això va ser aquest local el que van posar a disposició del 9N: "el cedim a qualsevol que ens ho demana".

Palet -testimoni que ha declarat a petició de la defensa de l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega- ha explicat que ella mateixa va recollir el portàtil que s'utilitzaria per a la consulta que "pocs dies abans" havia deixat al municipi una empresa de transport.

Ha relatat que ella va acceptar la cessió del local i col·laborar amb la consulta en una reunió al consell comarcal amb voluntaris i que, en cap moment van rebre notificació de la Conselleria de Governació requerint que es posés el local a disposició del 9N.

EL CAP DE PREMSA D'ORTEGA ASSEGURA QUE EL GOVERN VA DEIXAR D'ACTUAR PEL 9N DESPRÉS DEL VETO DEL TC

El que va ser cap de premsa de l'exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega, Carles Fernández, ha assegurat aquest dijous en la quarta sessió del judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) de la consulta se li va transmetre que havia de comunicar que el Govern "deixava de prendre participació activa".

En la seva declaració com a testimoni, Fernández -que s'encarregava de les compareixences i missatges de premsa- ha detallat que va rebre instruccions per deixar d'actuar pel que fa als preparatius de la consulta: "Jo vaig deixar de donar instruccions als treballadors públics i els requerir que no fessin gestions".

Fernández, que compareix a petició d'Ortega, ha expressat que els dos missatges que sempre li van fer vehicular respecte a la consulta sobre la independència de Catalunya abans de les dues suspensions del TC -la del 29 de setembre a partir de la llei de consultes i la del 4 de novembre- va ser que la consulta "es faria bé" i amb respecte a la legalitat.

"En totes les seves compareixences era un dels missatges en què més insistia", ha puntualitzat Fernández, que ha explicat que el dia de la consulta les dades que va oferir la vicepresidenta se'ls van proporcionar els voluntaris.

L'advocat d'Ortega, Rafael Entrena, li ha preguntat si és habitual que ella donés rodes de premsa sobre àmbits externs a les competències estrictes del seu departament, al que Fernández ha dit que si en el cas que fos un fet "de rellevància o podia afectar la societat catalana".

Per il·lustrar-ho, s'ha referit a quan Ortega va viatjar a França després de l'accident de Germanwings per informar sobre la recerca de víctimes en els Alps. Amb aquesta pregunta, Entrena tracta de demostrar que el fet que Ortega oferís rodes de premsa sobre els resultats del 9N no va ser excepcional.

SEGONS L'EXDIPUTADA CALVET, EL 9N "DESCANS" ALS VOLUNTARIS

L'exdiputada d'ERC al Parlament Gemma Calvet ha assegurat en la seva declaració com a testimoni aquest dijous al judici pel 9N que "tot va descansar" en els voluntaris després que el Tribunal Constitucional (TC) ordenés suspendre la consulta quatre dies abans de celebrar-se.

Calvet ha comparegut a petició de la defensa de l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega, sent l'única d'ERC que ha prestat declaració en el judici, ja que la resta de càrrecs i excàrrecs citats --propuestos per les defenses-- formen part del PDeCAT o van formar part de l'extinta CDC.

Ha explicat que el dia de les votacions, el 9 de novembre de 2014, ella va exercir de voluntària i va tenir la comesa d'acompanyar per diferents punts de votació a observadors internacionals que havien viatjat a Barcelona per seguir el procés participatiu.

En la seva declaració com a testimoni, Calvet ha defensat que el procés participatiu sobe la independència estava avalat per una àmplia majoria parlamentària i que ella va ser "testimoni directe de la necessitat de canalitzar la voluntat del poble" de pronunciar-se sobre el futur de Catalunya.

"Aquí igual hauria d'haver 2,3 milions de persones", ha dit en un moment Calvet, en referència al fet que aquesta va ser la xifra de ciutadans que van participar en la consulta sobre la independència per la qual l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les llavors conselleres Joana Ortega i Irene Rigau s'asseuen al banc dels acusats enfrontant-se a una possible inhabilitació.

El fet que Calvet s'allargués en les seves respostes sense cenyir-se a les preguntes plantejades per les defenses i la Fiscalia ha provocat la intervenció en diverses ocasions del ponent del tribunal i president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos.

"Ja n'hi ha prou, senyora", "Li prego que se centri en la pregunta que li han fet", "Vostè ve aquí com a testimoni i ha de contestar al que se li pregunta", l'ha retret Barrientos a Calvet en diverses ocasions.

TAULES AMB CARTELLS SENSE LOGOTIP DE LA GENERALITAT

En quart lloc ha comparegut Bàrbara Sala, que va ser voluntària coordinadora del procés participatiu del 9-N a l'Institut Carles Rahola, de Girona. Proposta per la defensa de Joana Ortega, Sala ha explicat que es va inscriure com a voluntària el 17 d'octubre a la pàgina web de voluntariat del procés participatiu, i la van escollir com a coordinadora del procés participatiu a l'institut, que no coneixia abans.

També ha explicat que el 9-N va arribar a l'institut i que ja havia voluntaris que havien organitzat les set taules de votació i havien preparat tot l'operatiu, ordinadors inclosos. En resposta al fiscal, Sala ha dit que en els cartells que hi havia a les taules no figurava imprès el logotip de la Generalitat i que no constaven cognoms, sinó només lletres que marcaven l'inici i el final dels cognoms que corresponien a cada taula.

També han comparegut més voluntaris com a testimonis. És el cas de José María Batalla, que va ser voluntari suplent a la Vall d'en Bas, i que tot i que no era necessari perquè el titular es va presentar, es va quedar per ajudar els altres voluntaris.

També el de Manuel Gallart, que va ser voluntari a l'institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter. Gallart ha explicat que va ser coordinador a l'institut i que, encara que és professor d'un institut de l'Escala, on viu, va ser a Roda de Ter perquè és on tenia la direcció del DNI, i així podia ser voluntari i també votar.

A preguntes del fiscal, Gallart ha assegurat que es va imprimir les instruccions que es va baixar de la pàgina web d'organització del procés participatiu. L'advocat que ha exercit l'acusació popular aquest dijous, Antonio Alberca, li ha preguntat com va saber que seria el coordinador a l'institut, i el testimoni ha dit que a través d'un correu electrònic.

Els dos últims testimonis al judici han estat dos voluntaris més, David Fernández Aguilera, que va participar el 9-N en el procés participatiu a l'institut Pau Vila de Barcelona, i Joan Vallvé, que va ser conseller d'Agricultura de la Generalitat entre el 1989 i el 1992, i que el 9-N va fer de voluntari a l'institut Severo Ochoa d'Esplugues de Llobregat.