L'Audiència deixa en llibertat a Blesa i Rato i no imposa mesures cautelars

 

L'Audiència Nacional ha rebutjat imposar cap mesura cautelar ni a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa ni al seu successor al capdavant de l'entitat Rodrigo Rato, condemnats a sis i quatre anys i mig de presó, respectivament pel cas de les targetes 'black'. Assenyala en el seu acte que la conducta de tots dos, que han estat subjectes en tot moment al procediment, fa innecessària l'adopció de les mateixes.

El ministeri fiscal havia reclamat en les dues vistes celebrades aquest matí a l'Audiència Nacional presó provisional eludible sota fiança de 100.000 euros per a Blesa, i subsidiàriament retirada del passaport i compareixences periòdiques. Per Rodrigo Rato no va sol·licitar celebració de vista encara que sí ho van fer les acusacions populars. La Confederació Intersindical de Crèdit (CIC) ha demanat presó incondicional per a tots dos exbanqueros, mentre que la CGT només ho ha fet en el cas de Blesa i retirada del passaport per Rato.

En el cas de Rato el tribunal destaca que la seva conducta al llarg del procés ha estat "absolutament com cal" mentre que en el cas de Blesa seva conducta processal tampoc fa necessària l'adopció de cap mesura.

Els dos condemnats, que han estat rebuts amb esbroncades al crit de 'lladres' a la seva arribada aquest matí a l'Audiència Nacional, han estat igualment increpats quan han abandonat les dependències judicials poc després de concloure les seves respectives vistes, que a penes han durat vint minuts cadascuna. A tots dos se'ls va imposar les penes màximes per delicte continuat d'apropiació indeguda i els acusava de trencar la lleialtat que l'entitat nacionalitzada va dipositar en ells.

RECORRERAN LA SENTÈNCIA 

Els principals condemnats per l'ús de les targetes opaques al fisc ja han manifestat la seva intenció de recórrer la sentència, així com gran part dels beneficiaris de les Vises, com és el cas de l'exdirigent d'IU i exvicepresident de la caixa extinta José Antonio Moral Santín, condemnat a quatre anys de presó.

En els últims dies s'han acostat a l'Audiència Nacional perquè se'ls notifiqués personalment la resolució. Abans d'entrar a recollir-la, l'excap de la Casa del Rei Rafael Spottorno, ha explicat als periodistes que estava estudiant recórrer-la, encara que no va voler valorar la condemna de dos anys de presó imposada per l'ús que va fer dels plàstics.

Tant Blesa com Rato -als quals el tribunal que presideix la magistrada Ángela Murillo els va acusar de trencar la lleialtat que la caixa va dipositar en ells- segueixen imputats en la peça principal del 'cas Bankia' i tenen comptes pendents en sengles jutjats ordinaris d'instrucció de Madrid.

En concret, Blesa s'asseurà a la banqueta dels acusats després que s'obrís nou judici contra ell pels sobresous cobrats per exdirectius de Caja Madrid, mentre que Rodrigo Rato està sent investigat pel jutge Antonio Serrano-Arnal, titular del Jutjat instrucció número 31 de Madrid, en relació amb el seu patrimoni.

"LLEIALTAT QUEBRADA"

La sentència, de la qual va ser ponent la magistrada Teresa Palacios i que recull la condemna dels 65 exalts càrrecs i directius de Caja Madrid i Bankia, va fonamentar la condemna a tots els beneficiaris en l'ús personal que van fer de les Vises que van rebre al seu arribada a l'entitat nacionalitzada ia les que van carregar un total de 15 milions d'euros entre 1999 i 2012.

El tribunal va determinar que la pràctica nascuda sota un acord del Consell d'Administració del 24 maig 1988 va acabar derivant en un sistema amb el qual es va dilapidar el patrimoni de Caja Madrid. En concret va retreure als acusats que perpetuessin en el temps aquesta pràctica i no la eliminessin i que no era de rebut que aquestes persones "altament qualificades" sostinguessin obertament que podien fer ús d'unes targetes d'empresa integrades en el seu salari.

Malgrat l'argumentari dels acusats, el tribunal va considerar provat que van ser col·laboradors d'una pràctica oculta als supervisors i va assenyalar especialment a Miguel Blesa ja Rodrigo Rato, dels qui va dir que se situaven en el "punt de partida de la distracció de fons de la entitat. "La lleialtat trencada es fa evident, per anteposar els fins personals als interessos socials que eren els bancaris i no altres", precisa la resolució.