Andorra, escapada, Scalada i més

L'escapada, eslògan repetit en les campanyes de promoció del govern andorrà per al turisme de proximitat, s'està completant aquest estiu amb les referències a Scalada, l'espectacle del Cirque du Soleil que la companyia canadenca ha creat expressament per al país pirinenc, en representacions que començaran la setmana vinent. La iniciativa, com gairebé totes n el nostre entorn, ha creat la corresponent polèmica, sobretot pel cost per al govern, que és de dos milions i mig d'euros. Vés per on, la mateixa inversió prevista per l'ajuntament de Barcelona per al conjunt d'actes del tercer centenari de 1714. La quantitat es considera excessiva, pel temps que corren, i s'afegeix com cada vegada que s'ocupa, el lament per la pèrdua d'un dels grans espais d'aparcament de la capital, on s'instal?la l'envelat per cobrir l'escenari i les graderies, aquestes a l'aire lliure. Està per veure si el retorn en beneficis, directes i indirectes, és el que s'espera i desitja, i si les freqüents tempestes estivals de tarda no obliguen a suspendre algun dels espectacles, amb la conseqüent decepció del públic potencial, tot i que més de la meitat de les entrades són de franc.

Scalada és només una de les iniciatives que les institucions andorranes estan imaginant per reactivar el turisme, que continua com a la principal activitat econòmica tot i l'obertura jurídica a l'entrada d'empreses de capital estranger, o l'habitual transformació de les estacions d'esquí en parcs d'atraccions per a l'estiu.

Més enllà de tanta botiga, local i habitatge tancats i buits, amb cartells per llogar o vendre, de la sortida d'immigrants retornats als llocs d'origen, un dels símbols, una de les icones d'èxit, el termolúdic Caldea, ha tancat l'exercici amb un fort dèficit després de l'ampliació a un segon edifici, per instal?lar-hi el wellness Inúu, de molt escassa freqüentació. I és que, quan van començar l'obra, encara no havia arribat l'ull de l'huracà de la crisi.

Una de les iniciatives anunciades més recentment és ?ara sembla que va de debò- la inauguració d'un casino, la tardor de l'any vinent. Un establiment que han volgut crear promotors privats i públics des dels inicis del segle passat, els primers des de França i el peculiar suposat aristòcrata bàltic Boris Skossiref, que es va proclamar rei Borís I d'Andorra. En ambdós casos, el projecte, i els suposats beneficis s'anunciaven com a font de finançament de la connexió ferroviària amb Espanya i França de la qual també, de tant en tant, es torna a parlar, sovint des de Catalunya.

El cap de Govern Marc Forné va revifar la proposta durant les dues legislatures i mitja en les quals va manar, però el seu mateix grup parlamentari ?que aleshores presidia l'actual cap del gabinet, Antoni Martí- va tombar la idea, per l'oposició de bona part de la ciutadania i, també, del Copríncep episcopal i, fins i tot, de la Unió Europea, en temps de pressions per canviar el sistema de fiscalitat i el temor a la "fàbrica de rentat de diner" que pot ser un establiment d'aquesta mena.
La fiscalitat, des d'aleshores, no ha parat de créixer. Faltava l'impost directe per excel?lència, l'IRPF, i començarà a pagar-se el gener de l'any vient. IBI, IVA i la resta, amb els mateixos o altres noms, són vigents ja fa dies.

El casino, però, resta pendent d'una legislació que l'empari, en un país on, tret dels bingos, amb llei específica dels temps del mateix Forné, els diversos jocs d'atzar es troben en l'al?legalitat. Especialment les loteries i apostes espanyoles, catalanes, i les diverses modalitats de sortejos de l'ONCE, que sempre s'han jugat al país pirinenc. També des dels temps del mateix Forné, aviat farà vint anys, s'han vingut anunciant converses per establir acords bilaterals, amb el govern espanyol, la Generalitat i l'organització dels cecs del'Estat veí, però el més calent continua a l'aigüera.
El que anuncia l'excecutiu andorrà al respecte, és la creació d'un impost sobre aquestes modalitats de jocs dels Estats veïns (també del PMU francès). Mal moment, quan a Espanya els premis de loteries i apostes, han deixat d'estar exempts de tributació, moltes modalitats han rebaixat l'índex de possibilitat d'encert, i per adquirir les butlletes al país dels Pirineus cal pagar el 10 per cent a qui les "puja" de més enllà de la frontera. Això, a més de la competència tan difícil de controlar de les ofertes per jugar mitjançant internet.

Mols són (som) escèptics, sobre el resultat efectiu en ingressos mitjançant les indústries o empreses dels jocs d'atzar, en aquest petit país. En general, pel que acabem d'escriure. I pel que fa al casino en particular, perquè serà poc més que una gran sala de les desterrades escurabutxaques (després d'una breu implantació fracassada), amb un espai reduït per a l'ambient distingit que hom atribueix a casinos clàssics en altres temps, com ara els de Biarritz o Sant Sebastià. Això sí, amb una sala d'espectacles, imaginada per a grans atraccions internacionals. Del nivell i al preu ?reduït o nul- del Cirque du Soleil en el muntatge especial per aquest país de 70.000 habitants, i els qui vulguin venir de fora a veure'l?