El jutge instructor de l'Audiència Nacional ahir va adoptar la decisió d'ingressar a la presó provisional, comunicada i sense fiança, de l'primogènit del no-res honorable família Pujol. Se l'acusa, entre moltes altres coses, de sostreure 30 milions d'euros, situant-los a l'estranger, a "fora de perill" de l'administració de justícia espanyola.

Se li ingressa a la presó per evitar que segueixi ocultant els diners "familiar", procedent de nombrosos delictes, i entorpint l'acció de la "justícia".

Justícia que en aquest cas viatja a lloms d'una tortuga: ni més ni menys que tres anys ha trigat el jutge a adoptar aquesta decisió, si bé és cert que no podia fer-ho excepte petició expressa del fiscal, l'advocat de l'estat personat en la causa, o d'alguna de les acusacions populars que puguin existir ...

Tampoc es van adoptar les més elementals mesures pròpies de qualsevol instrucció, per evitar la desaparició de les proves o la volatilització dels diners: registres domiciliaris dels imputats (ara investigats), de les seves oficines i empreses, embargament de tots els seus comptes bancaris, etc.

Això és el que es fa, i diu la llei que s'ha de fer, en tots els casos. Però en aquest, per causes que desconeixem, no es va fer. Per què? Qui va donar "instruccions" al jutge -o al fiscal-, perquè no es fes així?

Als Pujol se'ls ha donat un tracte similar al de la (encara) Infanta d'Espanya. És natural; al cap ia la fi, com vinc sostenint en els meus articles, ells són "la família reial catalana", o més aviat els Virreis de Catalunya, o Prínceps sobirans.

Fa anys el patriarca ja va pretendre ser Copríncep d'Andorra, desposseint al molt honorable Bisbe de la Seu d'Urgell, amb rang d'Arquebisbe, d'aquesta qualitat, que es perpetua en el temps, des de fa segles.

Afortunadament algú amb un mínim de sentit comú, atur de pla aquesta pretensió.

S'imaginen vostès qui li tosería ara al Copríncep d'un país sobirà, que podria eludir l'acció de la justícia espanyola, simplement traslladant-se a "el seu estat"?

Així, a més, no haguessin tingut necessitat de promoure i fomentar l'independentisme català, la finalitat principal -sinó única-, és sostreure a l'acció dels jutjats i tribunals espanyols, i poder seguir robant als seus "súbdits", vassalls i contribuents, molt contribuents ...

Però al que anàvem: tota acció, o desistiment, té les seves responsabilitats, i està fora de tot dubte que el jutge i el fiscal s'han gronxat durant tres anys ...

"Gràcies" al seu incompetència, por, covardia, o falta d'independència, seguint "ordres superiors" (si escau), els espanyols anem a perdre 30 milions d'euros.

Trenta milions d'euros que dividits pels 47 milions d'espanyols, suposen uns 60 cèntims d'

euro per persona.

Doncs bé, JO RECLAM MEUS SEIXANTA CÈNTIMS D'EURO, i no estic disposat a perdre'ls.

I demano que per les instàncies corresponents, Promotor de l'Acció disciplinària i Inspecció Fiscal, s'exigeixin les responsabilitats disciplinàries corresponents.

Sense perjudici que l'acció popular pugui demanar també les responsabilitats penals i civils que corresponguin.

Faltaria més.

Vull viure en un Estat de Dret, no de rebuig ...

ARCHIVADO EN |

juez