Nou avanç mèdic!: un nou estudi assenyala una connexió vital per al futur de la salut

Hipertensió i cervell, una relació que pot disminuir un 15% el risc de demència

|
Primer plano manos apoyo 53876 20502
Un medicament podria alentir els efectes de l'Alzheimer. Foto: Freepik

 

Controlar la pressió arterial podria ser una de les eines més eficaces per a frenar l'epidèmia de demència que amenaça al món en les pròximes dècades. Així ho confirma un nou estudi clínic a gran escala realitzat a la Xina amb gairebé 34.000 participants, els resultats dels quals han estat publicats recentment en Nature Medicine.

Durant quatre anys, un equip internacional de científics —liderat pel centre mèdic UT Southwestern de Dallas (els EUA)— ha seguit l'evolució de persones hipertenses que no estaven rebent tractament previ. La principal conclusió no deixa lloc a dubtes: mantenir la hipertensió sota control redueix un 15% el risc de patir demència i un 16% el de sofrir deterioració cognitiva.

 

Un assaig sense precedents

L'estudi, dut a terme en 163 municipis rurals de la Xina, representa una de les majors intervencions en salut cerebral realitzades fins avui. Els investigadors van dividir als participants en dos grups: un de control i un altre d'intervenció activa, on es van administrar medicaments antihipertensius i es van promoure hàbits saludables com una millor alimentació o l'activitat física.

La diferència entre tots dos grups va ser significativa. Aquells que van mantenir estables els seus nivells de pressió arterial van mostrar millors indicadors neurològics, la qual cosa suggereix que prevenir les malalties del cor també pot ser clau per a preservar la salut del cervell.

El doctor Arcadi Navarro, investigador ICREA, catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra i director de la Fundació Pasqual Maragall, ha valorat la troballa com “una intervenció sense precedents quant a escala i profunditat”.

 

Una oportunitat per a la prevenció

Els resultats d'aquest assaig se sumen a una sèrie d'avanços recents en la lluita contra la demència. En els últims mesos, la Unió Europea ha autoritzat l'ús del lecanemab (Leqembi), el primer fàrmac que alenteix la progressió de l'Alzheimer. D'altra banda, un estudi de la Universitat de Stanford va revelar que la vacuna contra l'herpes zòster redueix en un 20% el risc de desenvolupar demència.

 

Viejo paciente que sufre parkinson 23 2149370428
La UE autoritza l'autorització del fàrmac que retarda els efectes de l'Alzheimer. Foto: Freepik

 

Però més enllà dels avanços farmacològics, els experts insisteixen en la importància de la prevenció activa. “Cuidar la nostra pressió arterial no sols és bo per al cor, també ho és per al cervell”, recorda Navarro, que subratlla la necessitat d'impulsar campanyes de salut pública centrades a modificar els estils de vida per a protegir la nostra funció cognitiva a llarg termini.

 

Una epidèmia silenciosa en creixement

La demència afecta actualment a més de 55 milions de persones a tot el món i s'espera que aquesta xifra es tripliqui fins als 153 milions en 2050. Sense capellà a la vista, l'enfocament principal ha de centrar la detecció precoç i la intervenció preventiva.

De fet, estudis previs ja havien alertat que les persones hipertenses sense tractament presenten un 42% més de probabilitats de desenvolupar demència. No obstant això, aquest és el primer assaig clínic que demostra de manera contundent que abordar la hipertensió de manera intensiva també protegeix la salut cognitiva.

 

L'impacte global de les malalties neurodegeneratives

Les malalties com l'Alzheimer o el Parkinson no sols suposen una càrrega emocional immensa per als qui les pateixen i les seves famílies, sinó que representen també un enorme desafiament econòmic i social. L'envelliment de la població fa urgent establir estratègies efectives i sostenibles per a prevenir-les.

Aquest estudi marca un punt d'inflexió: amb intervencions senzilles, com el control de la pressió arterial i el foment d'hàbits saludables, es poden reduir significativament els casos de demència a tot el món.

L'evidència científica ja està sobre la taula. Ara, el repte està a convertir aquestes dades en polítiques públiques i accions concretes que protegeixin el nostre futur cognitiu.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA