Relleu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

A les 13.00 hores d'avui, 7 d'abril, la magistrada Mercè Caso Señal pren possessió de la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en presència de la presidenta del TS, del ple del CGPJ, del President de la Generalitat, del ministre del ram i del Conseller de Justícia. Al mateix temps cessa en aquest càrrec el magistrat Jesús Barrientos Pacho, que ha exercit la seva funció des de l'any 2016. 

És important aquest relleu, puix que amb ell es posa fi a una situació summament anòmala, atès que l'anterior titular va complir el seu mandat fa més de tres anys. L'inconstitucional bloqueig que es va produir en el funcionament de l'Estat de Dret a Espanya, per la impossibilitat de consensuar la majoria parlamentària reforçada que exigeix la llei, ha suposat, entre altres coses, el descrèdit del sistema judicial al nostre país, fins a extrems insuportables.

El TSJ és el més alt òrgan jurisdiccional de la comunitat autònoma. En les matèries del dret civil propi ostenta la competència en els recursos de cassació al màxim nivell, és a dir, amb les mateixes facultats que té el Tribunal Suprem quant al dret civil comú vigent en la resta dels territoris que no tenen dret foral. I també és competent per a la instrucció i enjudiciament dels delictes imputats a les persones aforades, entre elles, els polítics que exerceixen la seva funció en les institucions catalanes.

Una vegada triat el nou consell, la designació de la magistrada Cas Senyal propici la normalització de les relacions entre la Generalitat i el Poder Judicial, que van entrar en una crisi profunda en l'època del “procés”, fins al punt que durant algun temps les relacions entre els poders judicial, l'executiu i el legislatiu d'aquesta Comunitat Autònoma, van estar interrompudes.

 Com a conseqüència de la imputació de greus fets delictius a rellevants polítics catalans durant l'anomenat desafio independentista, el TSJ va haver de fer de les causes penals incoades contra alts càrrecs de les institucions autonòmiques. Tots recordem les manifestacions multitudinàries davant la seu del palau de justícia en les quals es pretenia pressionar als membres del tribunal mentre rebien declaració als imputats, o mentre es desenvolupaven els judicis a l'interior d'un edifici que, paradoxalment, és propietat de la Generalitat. Les pròpies persones a les quals s'acusava eren, al mateix temps, les responsables de la seguretat dels magistrats i de l'ordre públic, així com del manteniment les instal·lacions, incloses les aplicacions informàtiques, i d'una bona part dels funcionaris públics que presten els seus serveis per al tribunal.

En aquells anys, i com a conseqüència de l'ambient hostil cap als tribunals de justícia, grups incontrolats es van dedicar a realitzar destrosses, pintades i manifestacions davant els edificis judicials de nombrosos pobles i ciutats. Aquests jutjats eren servits per jutges i jutgesses que mancaven de competències en aquestes causes i que generalment pertanyien a les últimes promocions de la carrera judicial, la qual cosa va ocasionar que molts d'ells i elles van sol·licitar quan van poder el trasllat fora de Catalunya, per a no haver de suportar els referits actes vandàlics. Aquests funcionaris públics es veien sense recursos i sense una altra expectativa de defensa que recaptar l'auxili del Tribunal Superior, els mitjans del qual eren, precisament, els que coordinaven els departaments de justícia o d'interior de la mateixa Generalitat. 

Aquesta situació inèdita en països democràtics, ha marcat en gran manera una part de la qual època en la qual ha ostentat la presidència del TSJ el magistrat Jesús Barrientos, un jurista de gran prestigi entre els seus companys i entre l'advocacia catalana, que ha servit durant gran part de la seva carrera en diversos òrgans de la justícia a Catalunya i que va ser reiteradament recusat, malgrat la seva neutralitat, prudència i rigor, per alguns dels polítics catalans. Per la seva respectuosa gestió de la crisi és mereixedor d'un alt reconeixement, proporcional als seus mèrits. Però, lamentablement, no sempre es premia la virtut i bon fer dels professionals de la justícia, com ja va ser notòria la preterició de la magistrada María Eugenia Alegret, després d'una gestió impecable de les responsabilitats que li corresponien durant el seu mandat com a presidenta d'aquest mateix tribunal en una època anterior.

En l'etapa que ara comença s'ha triat per a l'acompliment d'aquest important càrrec a una magistrada jove, que representa a una nova generació de juristes compromesos amb la modernització de la justícia. Té en el seu haver una extensa trajectòria jurisdiccional, sempre en diversos tribunals de Catalunya. Després del seu pas per jutjats civils, d'instrucció i d'enjudiciament penal, i tenint ja plaça consolidada a Barcelona, voluntàriament va sol·licitar fer d'un jutjat amb competències en la protecció de menors, de la violència de gènere, del dret de la persona i dels conflictes de família, de les matèries de la qual és especialista. 

En prendre possessió de la seva nova destinació deixa vacant la presidència de la secció XXII de l'Audiència Provincial de Barcelona, després d'haver exercit també com a professora de l'Escola Judicial espanyola i de tenir al seu càrrec el deganat dels 286 jutjats unipersonals de Barcelona, per elecció democràtica entre els seus companys, sent reelegida per a un segon mandat. Els seus excel·lents dots pedagògics, acreditades tant en els cursos impartits en activitats de formació en universitats espanyoles i estrangeres, han estat valorades per diverses generacions de nous jutges, la qual cosa augura una nova època en el qual les noves promocions valorin les destinacions judicials a Catalunya , com ha estat ocorrent durant molts anys en el passat. 

A més de l'extraordinària formació jurídica que avala les seves competències en el dret civil de foral d'aquesta comunitat històrica, la seva experiència en els anys en què ha estat integrada com a vocal nada a la Sala de Govern del Tribunal Superior per la seva condició de degana, garanteix també la seva capacitat organitzativa i de supervisió dels òrgans judicials de les quatre províncies catalanes i de les seves respectives audiències provincials.

Dos últims aspectes en la seva trajectòria són de ressaltar per la seva especial importància en l'actualitat. El primer té a veure amb les reformes que s'estan duent a terme en l'àmbit de la justícia que tenen com a objectiu una nova organització dels jutjats, per a deixar en la història les obsoletes oficines judicials unipersonals, i implantar els tribunals col·legiats de primera instància. És aquesta una assignatura pendent des del segle XIX, quan es va optar pel sistema de cèl·lules unitàries per raons econòmiques davant l'escassetat de mitjans dels quals disposava una Espanya empobrida per les guerres carlistes i la pèrdua de les colònies. 

Efectivament, el model de major eficiència generalitzat a Europa és el dels tribunals col·legiats de primer grau en els quals s'integren diversos jutges, amb el que es facilita la inserció professional després de l'ingrés i permet la consolidació de la formació inicial, a més de la unificació de criteris i l'enfortiment de la independència que es genera amb el treball en equip. La trajectòria de la nova presidenta a l'Escola Judicial, el coneixement del funcionament dels jutjats estrangers en els quals està funcionant aquest sistema i l'experiència en el deganat, són factors essencials per a la posada en marxa de la nova organització que s'ha d'implantar en un futur pròxim.

El segon lloc, la magistrada Cas és una professional especialment preparada per a escometre amb prudència l'altra gran reforma de la justícia que acaba d'entrar en vigor, que és la de la inserció dels ADR, que han estat denominats amb l'anagrama MASC (com a mitjans més adequats i alternatius, en determinats casos al model d'enjudiciament basat en la confrontació davant el tribunal). En aquest camp va ser fundadora i presidenta del Grup Europeu de Magistrats per la mediació (GEMME) i coneix a la perfecció els mètodes basats en la resolució de conflictes mitjançant el consens i el diàleg.

En definitiva, amb aquest relleu s'obre una nova època en les relacions de col·laboració institucional entre la Conselleria de Justícia de Catalunya, el TSJ i el Ministeri, que auguro que serà molt positiva en benefici de tota la ciutadania catalana, destinatària final del valor superior de la Justícia.