No es rendeixi

Després de dos terribles anys, de temor, pèrdues, absències, injustícies, seqüeles d'una malaltia que va prendre els humans per sorpresa, vam arribar al 2022, força desgastats, potser sense feina, potser amb la meva empresa trencada i el que és més greu acceptant que fins i tot amb tot el patit vam haver de carregar, amb la perversitat dels més maldestres ia sobre ambiciosos. Per als que vam aprendre que la vida és lluita constant contra tots els negatius que ens apareixen en el camí, aquesta ha estat –sobretot la del 2022- una guerra que ens va desgastar al grau de no desitjar seguir fent ni tan sols un pas. Per què, si la persona que més vaig estimar va morir de Covid o alguna altra malaltia? Quin cas té seguir recolzat aquesta comunitat marginada si són incapaços ni tan sols d'adonar-se que hi ha opcions de superació? Com no enfadar-me amb una colla de vivals que usen el poder per servir-se a si mateixos?

A finals d'aquesta setmana, escoltarem de moltes xifres sobre els que en la seva desesperació van preferir escapar-se pel camí del suïcidi. També podrem reflexionar sobre els milions d'individus de molt diverses edats o classes socials que fins i tot a l'inici d'aquest nou cicle de vida, romanen tristos, sense cap interès, aïllats, desconcentrats, amb cansament perpetu o dit d'una altra manera deprimits. El 13 de gener serà el Dia Mundial de Lluita contra la Depressió, un trastorn emocional que en casos extrems porta a la mort inesperada, sobretot en adolescents i persones grans, sent molt reduït el nombre d'aquests que reben un tractament correcte , doncs l'augment de desinformació, amaga avenços de recerca com: els efectes socials, psicològics i fins i tot biològics de la depressió. Sabia que la depressió es pot heretar? Coneix persones que han de prendre medicaments de manera constant i així evitar actes extrems com el suïcidi? Quina part del cap s'afecta quan les causes de la seva depressió són bàsicament biològiques?

Els experts –psiquiatre i psicòlegs- com a resultat de la seva pràctica i investigacions coincideixen que hi ha diversos tipus de depressió que varien segons la seva durada, intensitat, evolució i impacte a les rutines o hàbits de cadascun dels afectats. Sense ser exhaustius, l'OMS reconeix que hi ha depressió: greu o trastorn major[1][1]; trastorn persistent [1][2] és moderat però repetitiu; Depressió post part; Afectiu estacional[1][3]; Psicòtica, a l'estat d'ànim s'hi afegeixen al·lucinacions física o sensitives, com són sons. Es requereix teràpia psicològica, ja que es magnifiquen sentiments de culpa, irritabilitat fatiga entre d'altres; maníac depressiva, avui se'l defineix com a bipolar i es caracteritza per canvis d'estat d'ànim, entre els extrems de l'acceleració i la tristesa.

Cal assumir que al món es reconeixen almenys 300 milions de persones afectades per depressió en qualsevol de les seves modalitats, a grau tal que s'arriba a assumir com la primera causal de discapacitat, la qual cosa a més de buscar l'especialització dels professionals de la matèria, també ha originat programes comunitaris, les activitats dels quals de fet estan enfocats a prevenir o disminuir la incidència de la depressió que de bon tros es desencadena per temes de desocupació, pèrdues –mort d'una persona estimada i fins i tot una mascota- dificultats econòmiques; conseqüència d'intoxicació -química, toxicològica, del medi ambient que respirem o ingerim com l'aigua- ruptures sentimentals -divorcis, expulsió escolar o laboral- malalties de llarga data -càncer, diabetis, amputació, hipotiroïdisme- Pressions socials -acusacions criminals falses, assetjament escolar o per xarxes- o com ja esmentem antecedents personals o familiars de patiment depressiu. com estan abordant la depressió els governs de països com ara: Perú, Brasil, Veneçuela, Cuba, Ucraïna, Corea del nord, i molts d'Àfrica?

No estic en possibilitat de diagnosticar, si heu patit l'abús d'un familiar, que voleu aprofitar que està cansat i sense gaires ganes de seguir lluitant. Tampoc sé si és dels molts que s'han aprofitat l'oportunitat de tancar algun negoci no gaire nets només perquè necessita sortir de problemes, encara menys puc opinar, si per la inadequada opinió d'algú assessor -mal intencionat, fluix o desinteressat en el seu vida- ha coadjuvat a la seva pròpia ruïna, cosa que sí que puc assegurar-li, que en la vida de les persones el que sembla transcendir després de la mort és el nostre últim acte, igual si propicia o es conforma amb l'incendi de tota una ciutat que si decideix acabar amb la seva vida de manera covard i per unes quantes monedes.

L'únic que voldria compartir-lo és l'experiència dels qui confiant en els valors que són la columna de la seva existència no es cansen de lluitar. No val rendir-se, cal que la millor herència que deixi els seus fills sigui el valor de lluitar amb honestedat i tota l'enjundia amb què va aconseguir viure. Actuar amb honestedat i valor permetrà deixar als seus fills la més valuosa herència que els pugui atorgar.

______________________________________________________________________________________________________
[1][1] A més de teràpia ocupa medicaments
[1][2] Medicaments en moments de crisi i teràpia conversacional
[1][3] Es potencialitza, a l'hivern, èpoques de fred, dies ennuvolats, hospitalització en caps de setmana.