Són els mateixos tota l'estona

Alguns analistes estan començant a anunciar la tornada de Pablo Iglesias a la política nacional amb la intenció de portar l'estrellat a la Ministra d'Igualtat, Irene Montero , atès que diuen que la Vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz aparentment amb tota la tranquil·litat del món segueix esfullant la margarida de Podem a Sumar.

Potser Irene Montero es torna a prestar a fer unes "primàries a l'estil Yolanda" sota el "dit màgic" de Pablo, però és dubtós el tema perquè ell mateix va dir que triar Díaz sense primàries a Podem va ser "un error". Concretament va dir aquest fundador de Podem "No tinc clar que fos el correcte. Potser ho hauria d'haver deixat en mans dels partits perquè organitzessin unes primàries, això hauria estat molt més previsible i molt més democràtic que donar la meva opinió". Encara que vist el que s'ha vist, no va ser una opinió sinó una imposició amb totes les seves lletres.

I tenint present que les Primàries a Podem són "una gran estafa" denunciada milers de vegades públicament, fins i tot de forma anònima pels informàtics que les gestionaven i que posteriorment van ser acomiadats , encara em pregunto perquè Pablo Iglesias no va fer primàries per triar Yolanda Díaz al març de 2021 . ¿Tanta força va tenir el que els seus propis informàtics van arribar a afirmar en aquella carta d'agost del 2020? Hi van dir entre moltes altres coses "hem pogut comprovar amb certesa que les dues últimes secretaries d'organització estatal [les de Pablo Echenique i la d'Alberto Rodríguez] han creat, mantingut i usat un sistema de frau en aquestes assemblees i processos electorals interns de Podem . L'execució d'aquest sistema s'ha mantingut en el màxim secret, de manera que ningú pogués descobrir el que estava passant. Desvelem un presumpte amany centrat en la desaparició de vots dels inscrits per decantar les votacions a favor de la cúpula" .

Les primàries de Podem es fonamentaven segons la seva carta d' agost de 2020 a creuar els vots dels inscrits en dos servidors: l'intern (anomenat “votachachis”) i l'extern de l'empresa nVotes. La votació es registra al portal intern de Podem, i les dades després passen a l'empresa externa, que les analitza una per una per ratificar el resultat”. Segons la denúncia dels membres de l'equip informàtic de Podem, "el partit invalida abans de la votació grups de persones perquè, de facto, el seu vot no quedi registrat". Per això els informàtics acusaven podemetes “no has competit en un procés net. En realitat t'han utilitzat com a comparsa d'un procés arreglat, igual que han utilitzat les persones que han votat ja nosaltres mateixos com a tècnics”.

Si no van ser els informàtics els que van ficar el respecte a les urnes internes a Pablo Iglesias potser va tenir molt a veure la sentència del Jutjat de Primera Instància número 89 de Madrid que el desembre del 2020 va anul·lar les primàries de Podem al municipi madrileny de Collado Villalba de novembre de 2018 per tupinada electoral . En aquella sentència el jutge José Ramón Manzanares Codesal feia seva la postura de la Fiscalia i concloïa que Podem va vulnerar l'article 23.2 de la Constitució , en què es recull el dret fonamental dels ciutadans "a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics". Segons sostenia la sentència, aquesta vulneració es va produir quan a Podem es va "manipular el resultat de les urnes, no només controlant el cens i l'acreditació dels votants, sinó els temps en què les urnes estaven obertes, provocant així l'alteració dels resultats ”. Dit de plata el que conovocava, controlava qui guanyava. A què s'entén?

Si tornem sobre el tema de "l'elecció a dit" de Yolanda Díaz també cal recordar que va opinar un altre dels fundadors de l'invent podemita, Juan Carlos Moneredero, més conegut com a Mr. Picnic a terres catalanes, qui va arribar a afirmar que "Pablo Iglesias , va encertar en triar-la ( a Yolanda Díaz) com a successora dins d'Unidas Podemos, però es va equivocar "en la forma" de designar-la directament, sense convocar un procés "deliberatiu i electiu". De debò?.

De fet aquesta anònima carta d'informàtics de Podem es tancava afirmant "El bon nom de tanta gent que segueix creient que SÍ ES POT no es mereix que tot el que defensem es vegi embrutat per un grup de dirigents que no creuen en la democràcia i els qui només podem qualificar de pocavergonyes ”. SINVERGÜENZAS, una paraula molt gruixuda per a tan gruixuts dirigents, no? Que hi són però no hi són. Que sembla que deixen fer, però en realitat no.

Però en agraïment a l'elecció del seu "dit màgic" Yolanda Dia z ha afirmat que "no li dec res a ningú , si em permet aquesta afirmació i tinc agraïment per a tota la gent", en una entrevista que va concedir a Navarra Televisió. "al respecte, ha aclarit que "és veritat" que Iglesias li va proposar ser la ministra de Treball malgrat la negativa al principi. Tinc agraïment i respecte a tothom i no em veuran mai fent crítiques a ningú”, remenant així qualsevol polèmica amb el seu benefactor Iglesias. A més, la ministra de Treball va reiterar que "no l'escoltaran "mai a la vida pública" criticar "ningú" encara que li agrada "contraposar propostes polítiques" i donar la seva opinió.

Fa deu anys, Iglesias va arribar a assessorar Yolanda Díaz a Galícia. Després, ell la va fer ministra i la seva 'successora natural' . Perquè sembla que a l'univers de " aquesta esquerra a l'esquerra de l'esquerra " aquestes coses són "les normals": un jo per tu i tu per mi, en un partit de tennis sense data de caducitat. I en aquest context concret és on s'entendria el "no dec res a ningú" de Díaz i només en aquest.

Així que en l'únic que semblen coincidir últimament Pablo, Monedero, els primers dos, pares del nen Podem (17/01/2014) i Díaz mare de la nena Sumar (28/03/2022) és que els agrada donar la seva opinió . Però sobre si cal casar aquests dos menors polítics ( Podem i Sumar) en matrimoni concertat , res no es diuen en veu alta, perquè la tercera en discòrdia, la mare Irene Montero diuen que vol que la maternitat sigui compartida. I res més lluny de la realitat.

Perquè encara que diuen, els que creuen que saben i els entenen, que si no la fiquen amb calçador, vindrà el seu flamant cavaller Iglesias a salvar-la incorporant-se a la llista, treta d'un barret de mag, per restar a SUMAR vots a les urnes a favor de Podem, això no és cert. Perquè segons el guió del seu argumentari o relat pretén fer-ho després de les municipals, i sabent, com saben tots els protagonistes d'aquesta telenovel·la que almenys a Catalunya les llistes no aniran separades entre comuns i podemetes sinó de “la maneta” , la tossuda realitat ens torna a la veritat. I arribats a aquest punt hi ha la pregunta següent: què seran tots aquests militants després de les eleccions? comuns, podemetes o de sumar? La resposta és simple: com que són tots el mateix, seran sempre ells, es diguin com es diguin o decideixin "re-anomenar-se". I m'explico.

Per al maig d'aquest 2023, tots diuen que van junts per evitar la competició que els va perjudicar en els comicis del 2019. Però sobre el paper, més enllà del soroll de "sabre fingit", aquesta última unió és davant la vista de tots, un trapàs de votants, militants i simpatitzants de Podem en favor dels comuns, l'últim. I perquè posteriorment ho sigui dels comuns a favor del SUMAR de Yolanda Díaz havent-se decidit tot de nou a nivell de cúpules. ¿Potser ja van decidir entre tots treure's la careta per tornar a casa per primavera? Pensa-ho bé i prengui's el seu temps, perquè la cosa té molta molla i poden ennuegar-se en pair-la. Tot torna al seu lloc , un del qual només es van moure en "cercles" .

Yolanda Díaz no ha de cedir res davant Podem ni Podem farà que creixi la "coleta" de nou a Pablo Iglesias. Són la mateixa cosa de temps immemorials que muda de samarreta, color, cares i eslògans. Ahir es deien PCE , després PSUC , el va seguir IU i ICV-Euia , comuns ( Catalunya en comú -

En Comú Podem o Catalunya Sí que és Pot ), Podem i ara SUMAR .

Pel camí, cap no ha perdut la vergonya, no, el que s'ha perdut és a moltes generacions d'"idealistes" que van voler empènyer "canvis veritables" des d'abans del 15-M que ningú no pot oblidar però que en realitat, no només NO s'han produït, sinó que ha donat com a resultat un baix nivell polític, una infatilització col·lectiva reduïda a la “política de bar” .

El nivell és baix, molt baix i ha incrementat el volum de les xarxes clienterals ja existents algunes "mortes" i ara renascudes i molt satisfetes d'haver enganyat prop de 5.189.333 de persones el 2015 , després d'aconseguir l'enganxament de 1,253,837 el 2014 a les eleccions europees. Però com que la gent va despertant-se el 2019 només van convèncer 2 381 960 i van en caiguda lliure, digui el que digui el CIS de Tenazos que sembla el que és, que "no trepitja el carrer" i escolta la gent que vota.

Podem s'ha deixat pel camí la ni més ni menys de 2.807.373 votants, que en aquests comicis del 2023 no crec que tornin a votar-los es diguin com es diguin, "pablitos" o "iolandetes". Perquè diuen que es pot enganyar una vegada les persones "intel·ligents" i cap més els més humils si els col·loques un triangle golf camuflat de "superilla" on en lloc de donar-los qualitat de vida tenen botellón cada dia de la setmana. Perquè una cosa és predicar i una altra executar. No Janet?.

En la meva humil opinió Yolanda Díaz no ha estat ni és ni serà una "traïdora", Pablo no ha deixat la política perquè la fa als mitjans, Irene tindrà lloc en una llista a les Generals si ella vol i tots s'ajuntessin en un " casoplón" amb Errejón, no per parlar de la seva "salut mental" que és bona sinó per celebrar que no han desaparegut del mapa polític de nou. Ni ho dubtin, tot tornarà al seu lloc i serà una bassa d'oli perquè els que queden entre les files, diuen un gran SÍ a un sou a les institucions. I passi el que passi abans, durant i després nosaltres seguirem amb les nostres vides.

Simplificant molt és "un canviar-ho tot perquè res canviï" perquè són una sola família, aprenen-ho per sempre "són els mateixos tota l'estona", els que diuen que "vénen a salvar-nos" mentre el que és públic es converteix en la seva única manera de vida , generació rere generació. I com R. Rolland va dir si “la veritat sempre és revolucionària”, per favor, no em creguin, observin i pensin per si mateixos. Perquè quan pensem convertim aquesta societat, individu a individu en una cosa millor.