Un 8M dolorós i trist

Escoltar les successives intervencions on es debatien les esmenes a la coneguda com a "Llei del només sí és sí" m'ha produït un gran empatx que en res ajuda cap dona amb una mica de sentit comú.

Comptem amb un Ministeri d'Igualtat amb una dotació pressupostària de rècord. El seu pressupost per a aquest 2023 va augmentar un 9%, arribant a la xifra històrica de 573 milions. Per això, en termes consolidats s'incrementa en 47 milions d'euros, un 9% més que els aprovats el 2022. A més, a la partida en polítiques contra les violències masclistes es dedicaran 320 milions d'euros, arribant a un 56% del total. Són les dades facilitades pel Ministeri, per a resultats tan descoratjadors.

Desoladors perquè si cada euro s'invertís a millorar la vida d'una sola dona qui els escriu ho donaria per ben empleat, em conformo a poder haver evitat una, una sola de les 99 dones mortes al nostre país el 2022.

Va ser al desembre el mes més dramàtic que va portar a les que diuen que saben reunir-se i analitzar els 19 casos de feminicidis comptabilitzats pel Sistema de Seguiment Integral en els casos de Violència de Gènere (VioGén).

Segons les últimes dades públiques són 75.140 les dones i els seus fills a qui se'ls dóna protecció comptabilitzades fins al 31 de desembre de 2022. D'aquests 18 dels casos es consideren de risc extrem, 726 de risc alt i 10.497 de risc mitjà. A més, 916 de les víctimes protegides són menors de 18 anys i 37.001 tenen fills menors d'edat al seu càrrec.

La majoria dels casos es concentren a Andalusia, on hi ha 20.571 casos, 7 extrems seguit de la Comunitat Valenciana, amb 11.954 (1 extrem), i Madrid, amb 9.510 (4 extrems). Les ciutats autònomes de Melilla i Ceuta només tenen 195 i 161 casos actius, respectivament. A la Rioja n'hi ha 657 ia Cantàbria 983 més. A la resta de regions, el nombre de casos actius oscil·len entre els 1.400 de Navarra i els 5.058 de les Illes Canàries.

L'informe d'Interior no inclou les xifres relatives a Catalunya i el País Basc, que en tenir les pròpies policies autonòmiques utilitzen altres sistemes de valoració de risc i protecció a les víctimes. Des que el sistema VioGén es va crear el 2007 ha atès la barbaritat de 713.069 casos.

Hi ha tants temes que afecten les dones damunt la taula de l'actualitat i sense que portin a un lloc on se senti un avenç que és possible que sigui per primera vegada que escrigui que és un 8M dolorós i trist.

Si la prostitució continua considerant-se irresponsablement com el treball més antic del món i no com allò que és, un aberrant ús violent del cos d'un altre ésser humà fruit de la pobresa i el tràfic, no estem avançant.

Si ens dediquem a parlar de "xorrades" mil des del feminisme institucional més infantil dient-los a homes i dones com han de gaudir de la sexualitat a les seves alcoves, estem donant-nos soles i a totes les dones un tret al peu incomprensible.

Si ens equivoquem en la remodelació de lleis que deixen al carrer depredadors sexuals amb condemna ferma i triguem mesos a esmenar-ho, s'està fent malament, però que molt malament.

Si les dones no podem estar tranquil·les a cap edat i enlloc perquè hi ha homes que ens consideren objectes per al seu gaudi unipersonal o de la seva propietat, discculpin-me que els digui als seus iguals que defensar-se durant tota la vida, cansa i entristeix.

Així que sí, aquest el del 2023 és un 8M dolorós i trist amb el feminisme dividit i havent de tornar a defensar pel que les nostres àvies van lluitar, som la generació que ha sabut educar les nostres filles però no estem preparades per a “tant populisme” , de paraules buides ia cop de titular que tant de mal ens fa a totes. No som nenes i ningú no té dret a infantilitzar-nos perquè en res no té gràcia tot el que passa.

Sí, ho dic alt i clar, vull que tots els depredadors sexuals passin cada any possibles a la presó pel bé de tots.

Sí, vull que es voti l'abolició de la prostitució al nostre país.

M'agradaria que el comptador de dones mortes en femininicidis fos zero.

Seria un alleugeriment col·lectiu que ens sentíssim segures a qualsevol lloc sense haver d'estar en un permanent estat d'alerta de dia i de nit, dins i fora de la nostra pròpia família.

I per les que van ser, per les que som i les que seran, sempre feminista fins al final dels meus dies, tinc un sol somni, deixar un món millor per a la meva filla Joanna que avui fa 18 anys.