Tecnologia contra la despoblació del món rural

La urbanització del món s'ha accelerat, i les Nacions Unides calcula que el 55 % de la població global habita a ciutats, i vaticina a més que el 2050 aquesta xifra superarà les dues terceres parts. I una altra dada: és probable que el 2030 hi hagi 43 megaciutats de més de 10 milions d'habitants. El model de ciutat heretat del segle XX és difícilment sostenible, i actualment hi ha molts problemes que dificulten la vida dels ciutadans, que minen la qualitat de vida o redueixen el nivell de benestar. L'urbanisme d'aquesta època està sent replantejat a molts països, i hi ha grans ciutats -París és un paradigma en aquest sentit-, que estan veient canviar la seva fesomia per tal d'un model més centrat en les persones.

La tecnologia és un poderós aliat per optimitzar el funcionament urbà i la seva gestió, gràcies a la possibilitat que ofereix recollir qualsevol tipus de dada en temps real, processar-les en grans quantitats i convertir-les en una eina d'anàlisi per al suport de la presa de decisions . En aquest sentit, el disseny i la configuració de l‟espai urbà del present segle, segueixi l‟orientació que segueixi, porta a associat indefectiblement l‟aplicació d‟intel·ligència; més tard o més d'hora totes les ciutats seran smart .

Ara bé, en els darrers temps s'han alçat veus denunciat allò limitat del concepte de smart city en relació amb les necessitats reals del desenvolupament regional. És a dir, concebre la ciutat com una entitat en si mateixa, aïllada del territori a què pertany, suposa una abstracció i una negació de la realitat geogràfica, susceptible d'obrir bretxes entre l'entorn urbà o rural, o aprofundir les ja existents. És per això que molts prefereixen parlar de territoris intel·ligents, en comptes de ciutats intel·ligents, com una manera d'articular territorialment les polítiques d'optimització de la gestió de comunitats basades en la tecnologia.

El concepte de territori intel·ligent no és només l'extensió de la ciutat intel·ligent, sinó també l'oposat. La digitalització de l'urbs és susceptible d'obrir bretxes als territoris, especialment a les àrees rurals circumdants que no tenen els serveis i les capacitats del medi urbà. Per tant, el desenvolupament de l' smart city pot ampliar i aprofundir els desequilibris territorials existents.

En sentit ampli, s'entén per territori intel·ligent aquell que fa ús de la tecnologia de forma innovadora per millorar el nivell de vida de la població i per impulsar l'eficiència i la competitivitat de les operacions i els serveis urbans, garantint que satisfà les necessitats de les generacions presents i futures, alhora que respecta els aspectes culturals. A la pràctica, es tracta de xarxes integrades per nuclis poblacionals interconnectats, podent abastar tant zones rurals com urbanes. D'aquesta manera, es converteix en una eina per combatre els desequilibris territorials i articular adequadament la relació entre àrees urbanes i rurals, afavorint-ne el desenvolupament i frenant el procés de despoblació.

És important assenyalar que un territori intel·ligent no ha de coincidir necessàriament amb una unitat administrativa, és a dir, no ha de ser una comunitat autònoma, província, comarca o altres. És per això que hi ha autors que proposen substituir el terme territori intel·ligent pel de comunitat intel·ligent , per subratllar que la delimitació espacial de la iniciativa no està determinada per l'organització territorial existent, sinó per les persones que es beneficiaran d'un pla integral que porta definits uns objectius a assolir, unes accions a dur a terme per fer-ho, i els mitjans necessaris per emprendre-les.

Els territoris intel·ligents contribueixen a la cohesió social i geogràfica en promoure l'accés igualitari de la població rural als serveis. Per exemple, en permetre la gestió de línies de transport interurbà sota demanda en lloc de per defecte, és a dir, dissenyant la ruta basada en la demanda real, optimitzant els temps i costos a les necessitats concretes. Una altra aplicació pot ser la gestió de la demanda d'assistència sanitària ambulatòria a l'àmbit rural mitjançant eines digitals que organitzen eficientment els desplaçaments del personal sanitari.

La tecnologia digital té nombroses àrees d'aplicació en el marc de la gestió municipal, i les més comunes són la sostenibilitat mediambiental (control d'emissions i de soroll), la mobilitat (optimització dels desplaçaments), la seguretat (vigilància i prevenció) i la prestació de serveis públics (sanitat, educació i formació, atenció al ciutadà). Tot i l'heterogeni de les accions i projectes que poden integrar una estratègia smart , resulta recomanable comptar amb un pla integral que contempli conjuntament i de forma articulada les principals dimensions que cal tenir en compte: govern, mobilitat, medi ambient, estil de vida , ciutadans i economia. Els diferents aspectes de l'estratègia es poden seqüenciar en fases, ja que no cal emprendre'ls simultàniament.