L'auge dels mitjans digitals i l'amenaça de la desinformació

L'informe anual que publica el Reuters Institute for Study of Journalism ofereix una panoràmica sobre els canvis en els hàbits informatius de la població mundial. L'edició del 2023 confirma l'acceleració que ha tingut lloc a la tendència cap a entorns informatius més digitals, mòbils i dominats per les plataformes, especialment des de la pandèmia i la invasió d'Ucraïna. Amb tot, la confiança en les notícies ha caigut globalment dos punts percentuals respecte de l'any passat, després d'haver crescut després de l'emergència sanitària, de manera que només el 40% de la població enquestada dels diferents països afirma que confia la majoria de les vegades a les notícies que rep. A Espanya aquest percentatge és notablement inferior, i se situa al 33%.

El nostre país en concret és del grup on més ha caigut l'interès per les notícies des del 2015, any en què el 85% de la ciutadania reconeixia tenir-ne molt, fins a l'escàs 51% del 2023. Només a l'Argentina es dóna una caiguda de tal magnitud -34 punts percentuals-, ja que ha passat de 77% a 43% en el període considerat. La proporció de la baixada sol ser més accentuada en nacions políticament polaritzades, i dins d'elles entre els estrats més joves de població.

En general, s'observa una baixada del consum de notícies a tots els mercats que contempla l'estudi, cosa que implica una tendència decreixent continuada de l'accés a mitjans tradicionals, com la televisió o la premsa escrita, el lloc dels quals no és substituït per complet pels mitjans en línia i les xarxes socials. Els usuaris d'internet consumeixen menys quantitat de notícies que abans.

A Espanya, en els darrers deu anys ha baixat amb força el consum de notícies via televisió (del 72% de la població el 2013 al 56% el 2023) i premsa escrita (del 61% al 25%), i més lleugerament el consum mitjançant internet (79% a 74%). En canvi, durant aquest període va créixer considerablement la proporció de ciutadania que s'informa via xarxes socials, en concret, del 28% al 50%. Per altra banda, el 41% de la població espanyola comparteix notícies per mitjans socials, correu electrònic o missatgeria instantània.

Globalment, el públic es mostra escèptic respecte als algorismes de personalització de continguts sobre la base del comportament passat de l'usuari: només un 30% de mitjana considera que suposa un bon mètode per accedir a les notícies. A Espanya, el percentatge se situa al voltant del 36%. Aquesta bombolla informativa fa que la gent tingui por de perdre's informació rellevant, en concret, el 48% dels usuaris a tots els mercats estudiats se sent així.

El declivi de l'interès per les notícies i la substitució dels mitjans tradicionals per les xarxes socials a l'hora d'informar-se, a banda de constituir una amenaça per al present i el futur de la professió i la pràctica del periodisme, estableix un brou de cultiu idoni perquè proliferi la desinformació. Una ciutadania aliena a la informació fiable sotmesa al rigor periodístic es converteix en susceptible de ser manipulada a través de brots malintencionats.

La primera línia de defensa en la lluita davant de la desinformació és la pròpia ciutadania d'un país. D'acord amb l'Eurobaròmetre, la població espanyola és conscient del perill que suposa la desinformació: el 2022, el 82% ho considera un problema nacional (enfront del 78% de la mitjana europea), i la mateixa proporció ho percep com una amenaça per a la democràcia (a la UE, el 81%). No obstant això, només una mica més de la meitat (57%) afirma poder identificar amb facilitat una notícia falsa, i la mitjana dels països és el 65%. No deixa de ser una contradicció el que, segons la mateixa font, el 83% dels espanyols afirma que es topa sovint amb fake news , tot i que pocs diuen que les reconeixen.